Ser skater és una personalitat. Aquest esport provinent dels Estats Units consisteix a realitzar trucs elevant la taula del terra, tot fent piruetes amb ella enlaire. L'skate es va inventar l'any 1963 a Malibú, Califòrnia, com a substitut de la taula de surf a terra i així és com va néixer l'esport. En uns anys on l'extrem estava de moda, es va inspirar un surf terrestre que va donar vida a l'skateboarding. L'afició pel monopatí anima milers de joves a llançar-se a l'adrenalina de les rampes i mòduls. Però no sempre els parcs que es construeixen tenen visió lògica i permeten un patinatge dinàmic que respongui a les necessitats i desitjos d'aquells qui els utilitzaran.

Parlem amb en Matias Petelsky, qui treballa en una empresa valenciana de construcció que es diu Copinramps i que està especialitzada en fer skateparks. Els obrers que en formen part són tots patinadors i amics arran de l'skate. Quina és a seva història? Com es construeix un skatepark?

Què us aporta a la feina el fet de ser tots skaters?
A més de fer els parcs una mica més tècnics, que hi posem una mica més de gràcia. Tota la pantilla som patinadors i podem donar més sentit als parcs que construïm.

Per exemple?
Doncs donem a les rampes uns radis intel·ligents, han de tenir coherència entre elles. Hi ha un noi a l'equip que s'encarrega de fer els dissenys i, per exemple, dona una mesura lògica a l'altura d'una rampa.

Què vol dir això?
Que davant d'una rampa de quatre metres no hi tingui una de superpetita, perquè agafaràs molta velocitat i acabaràs en una rampa que no et permetrà seguir en condicions. Al final, tot ha de tenir una coherència. Com que nosaltres patinem, podem veure aquests detalls.

Com decidiu quins mòduls incloure a l'skatepark?
Fem grups de Whatsapp amb els joves que hi patinaran i els preguntem què els hi agradaria tenir. Ells ens diuen què volen i nosaltres fem un esbós i els hi passem. Si ens donen el vistiplau, aleshores tirem endavant. Tenir en compte els xavals és el més important. Nosaltres no som els qui anirem a patinar allà i, al final, els qui gaudiran d'aquell skatepark són ells. Això hi ha moltes empreses que no ho fan.

Alguna vegada us han fet una petició estrambòtica?
Precisament perquè sabem el que ens fem, no fem coses estranyes. També és veritat que la nostra creativitat acaba en el punt en què treballem amb formigó i no podem fer, per exemple, un mòdul volant. Ens agradaria fer coses una mica més diferents a les que acostumem a fer, però estem lligats a allò que ens demanen.

Heu hagut de construir en terrenys poc aptes?
Estem fent un skatepark a Àvila, per posar un exemple, que és en un pàrquing. Hi ha dos poliesportius i al mig un pàrquing, i allà és on estem fent el parc, que també dius: "Home, posa el parc dins del poliesportiu!", però, en fi... En aquest cas, el terra era d'asfalt i hem hagut de tallar-lo, aixecar-lo i tornar-hi a tirar formigó. Al final, tot és possible, per molt que et donin un lloc horrible. Com que treballes en termes d'obra, ja et poden donar un terreny fanganós, que li tires sorra per sobre i hi poses formigó i ja tens un bon terra.

Com a skater, què busques en un parc quan hi vas a patinar?
Sobretot, que tingui lògica, que sigui un parc en què puguis estar constantment donant voltes i no tinguis ganes de parar. Que no hi hagi una única forma de patinar cap a un únic costat i quan arribis hagis de tornar. Que puguis fer línies circulars.

Com acaba un skater dedicant-se a construir skatepark?
Els meus companys que sí s'ajuntaven des de feia temps i construïen els seus skateparks tenien el somni de dedicar-se a això, però nosaltres som joves i necessitàvem un suport capital. Aleshores, va donar la casualitat que vam conèixer el cap, en Toni, i li va interessar la idea. I un dia, construint, em van veure treballar i em van proposar provar a l'empresa i m'hi vaig quedar.

Però, què construíeu si encara no hi havia l'empresa? Com és que feieu skateparks abans?
Hi ha un moviment superfort de gent que construeix rampes per la seva banda en llocs abandonats, en parcs tancats, etc. Aquí, a València, hi ha un terreny abandonat, per exemple, i estem construint un skatepark allà entre tota la gent. És el moviment DIY (Do It Yourself). Hi ha gent per tot arreu que està construint per la seva banda, farts que es facin coses sense sentit.

Sempre construiu per a skaters?
Hi ha una baralla estúpida entre scooters, bikers i skaters. Nosaltres construïm per a skate, però per exemple sí que hi ha un parc que sabem, perquè ens ho han explicat, que només hi patinen scooters. Però en fi, al final està obert a tots els públics.