El Barcelona Beer Festival aterra a la capital catalana aquest divendres 22 de març i s'hi queda tot el cap de setmana. Mikel Rius, director del festival, ha participat en el projecte des dels seus inicis, ja fa més d'una dècada, i explica al Diari de Barcelona què s'espera de l'edició del 2024. 

Durant tres dies, està previst que unes 15.000 persones s'acostin a la Fira de Barcelona per tastar algunes de les 400 cerveses artesanes de l'esdeveniment. A banda de tasts de cervesa, el BBF ha programat activitats com xerrades, tallers i tindrà un espai dedicat a la sidra basca.  

Com va néixer la idea d'organitzar el Barcelona Beer Festival?
La primera edició es va fer el 2012 i va començar, com totes les bones idees, amb una cervesa davant. En aquell moment em semblava que ja era enorme l'escena de cervesa artesana de la ciutat i una colla que treballàvem al voltant de la cervesa o hi teníem diferents tipus de vincles, vam pensar que la ciutat es mereixia un festival que donés llum i visibilitat a aquest fenomen que estava passant.

Què creus que té Barcelona pel que fa a la birra artesana que altres ciutats no tenen? 
Barcelona té un origen. Aquí es van muntar les primeres associacions d'aficionats a la cervesa artesana, tot i que en aquella època no teníem aquest nom tan treballat. Gent que feia cervesa a casa i gent que va començar a elaborar-la i a degustar-la i que van ser els primers embrions que van donar peu a les primeres cerveseres artesanes, fa 15 anys. Això va fer que tot comencés abans aquí a Barcelona en comparació amb la resta de l'Estat.

Quantes cerveses artesanes hi haurà al Beer Festival durant aquests tres dies a Barcelona?
En aquesta edició hi haurà 400 cerveses diferents, tant de locals com internacionals. Nosaltres sempre busquem aquest balanç entre donar visibilitat a la bona feina que fan els cervesers d'aquí i, alhora, convidar marques d'arreu del món. Ho fem per intercanviar coneixements, experiències i veure per on va el sector a diferents parts del món.

"En aquesta edició hi haurà 400 cerveses diferents, tant de locals com internacionals"

Com s'escullen les cerveses? O són inscripcions lliures i qualsevol s'apunta?
És una barreja. Nosaltres obrim inscripcions i preinscripcions. La gent que vol participar fa la inscripció i després nosaltres fem una selecció de les cerveseres que creiem més interessants per l'assistent. Hi poden haver molts criteris, no és només el tast de la cervesa. També mirem el projecte que hi ha al darrere. És un equilibri entre un bon producte i el relat.

Per tant, va més enllà del producte en si?
Totalment. El que fa diferent, per mi, la cervesa artesana és la producció d'afecte. Hi ha unes formes de fer, d'entendre el producte, fer-lo cuidat, elaborat en petita escala. I en si té un pes que ho diferencia de les grans cerveseres industrials. D'altra banda, hi ha aquests relats paral·lels que hi ha més enllà del mateix producte. Si hi ha una cooperativa laboral, temes d'inserció, un entorn que s'ha recuperat o fer servir cereals i ingredients antics que s'havien perdut i que s'està fent un treball amb la pagesia local per recuperar-los. Hi ha mil històries que realment són molt potents i que val la pena posar-hi el focus i explicar-les. 

De fet, el festival té una secció, l'Inbrew, en què es faran xerrades sobre la sostenibilitat i els efectes del canvi climàtic en la producció de cervesa, oi?
Sí, absolutament. És un tema que ens preocupa molt com a sector professional. Som un país que estem patint una sequera extrema i això ens afecta a totes. La indústria també està interpel·lada. Ara mateix, per reglament, tota indústria d'aquest país ha de reduir un 25% el seu consum d'aigua. També ho ha de fer la cervesa artesana i és un dels temes que està sobre la taula. Per cada litre de boca beguda o per fer cervesa, almenys en gastes tres o quatre perquè els sistemes de filtració en deixen anar molta. L'aigua és ideal per fer cervesa, però podem descobrir o recuperar altres tècniques. Potser haurem de gastar més energia o canviaran els gustos. 

Tornant als tres dies de festival, quanta gent preveieu que podeu rebre a la Fira de Barcelona? 
L'any passat van venir 15.000 persones i intuïm que aquest any pot haver-hi un lleuger creixement. Ens estem recuperant de l'efecte que va tenir la pandèmia. Aquest 2024 podem dir que hem recuperat 100% la normalitat. Per tant, sí que es preveu una miqueta més de públic.

"Ens preocupa que tothom que vingui ho gaudeixi. Si en acabar ens diguessin si volem 25.000 persones diríem que no perquè no les sabríem atendre amb la qualitat o experiència que volem que s'emportin"

També és un tema de plantejament. No som uns obsessionats pel creixement infinit. Ens preocupa molt que tothom que vingui ho gaudeixi. Si en acabar ens diguessin si volem 25.000 persones diria que no perquè no les sabríem atendre amb la qualitat o l'experiència que volem que s'emportin. Si d'aquí a molts anys evoluciona cap aquesta direcció ja ho veurem, però ara mateix 15.000 persones ja són moltes.

Quin és el dia que preveieu tenir més públic? 
Divendres i dissabte són els dies més professionals, especialment divendres. A la tarda ja es veu com canvia i hi ha un públic més casual, que li agrada la gastronomia, la cervesa i que ve a gaudir-ne. Dissabte és el dia que ve més gent, perquè molts cervesers aprofiten per fer la part professional al matí. Després, culturalment, associem molt la cervesa a aquella part més lúdica de dissabte a la nit. Dissabte a les 19h a les 20h és quan ve el pic més gran de gent, tot i que fem esforços per explicar que es pot gaudir del festival durant tot el cap de setmana.

Diumenge és un dia molt tranquil. Si vols gaudir realment d'una estona relaxada, de parlar amb els cervesers, de poder moure't sense fer cua... el millor dia és diumenge. No tanquem gaire tard. És un festival de dia gastronòmic i tanquem a les onze, però a dos quarts ja diem a la gent que és “l'última ronda”. 

El públic és català o estranger? 
Abans de la pandèmia teníem un 10-15% de públic internacional i això s'ha anat recuperant, però encara no del tot. Veurem aquesta edició què tal es comporta. Tenim uns 2.500 professionals de tot l'Estat que venen al BBF, que és gent que té fàbriques, bars, cerveseries o són proveïdors de serveis. La resta és públic local. Són aficionats a la gastronomia o a la cervesa els qui venen al festival. 

Col·laboreu amb altres festivals internacionals o altres esdeveniments semblants? 
La cervesa artesana té una filosofia i una cultura col·laborativa molt gran i als festivals també ens agrada aquesta part. Per nosaltres és còmode i assegurem el rigor. Aquest any, per exemple, recuperem una col·laboració que ve de lluny, ve del 2015, amb el festival del Quebec, de Montreal. Tot va començar així: vaig pensar que volia portar cerveseres del Quebec i que m'expliquessin què estaven fent i què passa en aquell país i que m'agradaria, després, anar al seu festival amb una representació de cerveseres catalanes. Així ens oblidem de la selecció. Sé que ells vindran amb sis bones cerveseres, amb històries per explicar, i quan sigui setembre nosaltres anirem allà amb cerveseres d'aquí. És un intercanvi molt natural. D’aquí surten diferents derivades, s'obren mercats, es fan col·laboracions…

"La cervesa artesana té una filosofia i una cultura col·laborativa molt gran. Aquest any recuperem una col·laboració amb el festival del Quebec"

Hi ha moltes activitats programades: tasts, show cooking... estan pensades per gent experta en la cervesa?
No, estan pensades per gent curiosa. La gent curiosa té interès en una cosa de la qual ja és molt coneixedora o en una cosa que ve completament de nou. Qui és expert la gaudeix molt, però ens agrada que qualsevol persona curiosa s'hi pugui apropar i pugui gaudir donant-se experiències més intenses, de més proximitat, amb persones implicades en els projectes. No volem caure en cap tipus d'elitisme, que ningú senti que hi ha una barrera que no pot passar, sinó al revés, que tothom que tingui ganes i curiositat s'hi senti a gust.

En relació amb això, quina diferència creus que hi ha amb l'Oktoberfest? 
És l'aproximació. He estat usuari dels dos conceptes i cap de les dues renuncia completament a l'altra. L'Oktoberfest és una aproximació lúdica a la cultura cervesera, és una festa en què la cervesa és el motor, i la nostra aproximació és des de la gastronomia i la cultura. No som seriosos i ens agrada que la gent vingui i s'ho passi bé, però volem explicar el relat que hi ha darrere, que tastis, que provis coses diferents. Normalment, posem un got petitet o una copa de tast, perquè si beuràs igualment un litre, preferim que provis 10 de 10 centilitres, que no que t'emportis una gerra gegant i te la beguis. 

Hi ha un espai per a gastronomia basca, concretament la sidra basca. Aquest espai, per què hi és? 
Estem molt inspirats en els festivals del Regne Unit. Allà la cultura cervesera i de la sidra van molt de la mà. A Gal·les, per exemple, tenen moltes sidres de pera. Són begudes de gradació semblant, d'un tractament d'un dimensionat d'empresa semblant i, per això, nosaltres estem molt inspirats i fa molt de sentit que hi vagin juntes. A Catalunya tenim pocs projectes de sidra, hi ha el MOOMA de Girona o els Serps. Hi ha poca sidra, però sempre els hem donat cabuda i aquest any ens va sortir la possibilitat amb el govern basc de fer tota una zona de gastronomia basca. Hem convidat dues sidreries amb la denominació d'Origen de Sidra Basca, que també porten un food truck per fer cuina de producte, de formatges i carn, sobretot, del País Basc. 

"Si fa 12 anys podies provar cerveses artesanes a deu bars de Catalunya i hi havia cinc productors, ara això s'ha multiplicat per 20"

Com ha evolucionat el festival en aquests 12 anys? Per què heu anat canviant d'espai? Aquest any us estreneu a l'espai 2 de la Fira...
El festival ha evolucionat amb el sector, hem entrat en una de tantes locomotores que s’ha activat perquè aquest sector creixi i ha evolucionat amb el sector. Si fa 12 anys podies provar cerveses artesanes a deu bars de Catalunya i hi havia cinc productors, ara això s'ha multiplicat per 20. El festival també s'ha multiplicat per 20. Han arribat més empreses i més professionalització del sector. 

Quina cervesa està de moda?
Si haig de dir-ne una, clarament són les IPA, les Indian Pale Ale, aquestes cerveses en què destaquen el llúpol amb els aromàtics hídrics. És la cervesa que va provocar el gran boom de la cervesa artesana, sobretot als Estats Unit. Intentem recuperar altres receptes, altres estils, que tenen més o menys èxit, però quan vas a un bar de cervesa artesana, una tercera part o la meitat de les aixetes, d'estiradors, són alguna variació d'una IPA o una cervesa amb llúpol.

I la teva preferida? 
Apostaria també per aquí, segurament agafaria una Session IPA, una cervesa de sessió, de diari, una miqueta més baixa d'alcohol. Soc un enamorat de la cultura britànica, aquest concepte d'estar en un pub durant moltes hores, amb una pinta, xerrant amb amics, prenent-se la vida molt relaxadament… això ho pots fer si la cervesa té poc alcohol. És un model que m'encanta. Una Session IPA de poc alcohol, però amb molt de sabor i molt aroma.