Nazanín Armanian (Shiraz, 1961) és una escriptora i politòloga iraniana exiliada a Espanya des de l'any 1983; "Tota una vida!", com diu ella. Testimoni actiu en la revolució contra l'últim Sah d'Iran i feminista dissident en els primers anys del mandat de l'aiatol·là Ruhollah Jomeini, ara parla sense embuts sobre el context que viu el país des de la mort de Mahsa Amini.

Com resumiries què està passant a I’Iran?
Imagini que a Catalunya, de sobte, s'aixeca al matí i uns capellans catòlics, amb sotana i tota la seva indumentària, discurs i manera de parlar, arriben al poder i diuen que tots els catalans han de vestir-se, pensar, menjar, caminar i viure com ho va fer Jesucrist i la Verge Maria a Orient Mitjà fa 2.000 anys. Els càstigs a la desobediència també seran igual que abans, com treure ulls o lapidar. Doncs això és el que ha passat a l'Iran. L’any 1978 vam fer una gran revolució contra el rei de llavors (Mohammad Reza I d’Iran) i l'enderroquem, però ens van col·locar a l'aiatol·là Ruhollah Jomeini que el primer que va fer va ser declarar el petroli com a bé nacional, i va dir que la seva renda seria distribuïda pel benestar del poble, però no va passar res d’això.

Per què?
A partir de llavors, a Iran es va començar a viure com a Aràbia Saudita: ens van imposar la vestimenta dels àrabs de l'època de Mahoma i les seves tradicions. Fins i tot, certs noms iranians es van prohibir perquè havíem de tenir noms dels Sants de l'Islam. Van començar a desmuntar un país que existia abans que el propi Islam per construir-ne un altre i les dones ja protestem contra la imposició del vel i d’altres lleis des de llavors.

Quines altres lleis?
Només es parla del vel i no es diu que les nenes de 8 anys, segons la llei de l'Islam, ja són dones i, per tant, poden casar-les i que tinguin les obligacions d'adultes i cap mena de dret, òbviament. El primer que va fer Jomeini al pujar al poder l’any 1979 va ser baixar l'edat nupcial que havíem aconseguit elevar als 16 anys. Cap organisme de l'ONU, ni tan sols UNICEF, va protestar contra la conversió de les nenes iranianes en objectes sexuals dels homes perversos i pervertits. Ara, després de 40 anys, i encara que el règim ha tingut tots els mitjans coercitius i propagandistics, les dones que han nascut en aquesta república islàmica, que és un fixisme religiós, diuen no. Iran és l'únic país que en el 1935 va prohibir el vel a petició de les feministes iranianes, i ara, les dones que cremen vels converteixen l’Iran en l’únic país de l'anomenat món islàmic on les dones s’atreveixen a rebel·lar-se contra la imposició d'una peça que no té res a veure amb Déu ni amb el cel, sinó que és la bandera de l'extrema dreta fixista.

Situem-nos en la mort de Mahsa Amini. En aquesta teocràcia, les dones estan classificades com a subhumans, éssers inferiors que careixen de drets humans, i el vel és una senyal d’aquest estatus. Tot i que la noia de 22 anys complia amb aquesta marcació social va morir sota custòdia policial a Teheran. Per què?
Fa anys, les feministes iranianes ens vam negar a portar el vel i ens van massacrar. A partir de llavors, per no perdre la vida, les dones porten el vel, però des dels anys 90 van començar a deixar mostrar una mica els cabells sota el vel. Al principi, el règim detenia, multava…però com que es va convertir en un moviment a nivell estatal, al final les van deixar fer perquè requeria massa esforç parar-les. Avui, la majoria de les dones que viuen en les ciutats grans d’Iran no porten ben col·locat del tot el vel. Llavors, per què van assetjar a Mahsa Amini? Per dos motius principals. El primer, per cobrir el cupo perquè, com en el cas de les multes de trànsit, han de detenir per ser bons soldats de l’Islam i, segurament, els donen una gratificació per fer-ho. El segon motiu té a veure amb l’atractiu físic d’Amini, ja que en el moment de la detenció ja sabien que en volien abusar. Quan ho fan, ella s’hi resisteix, la colpegen al cap i mor dos dies després.
 

"El poble iranià s’ha cansat perquè si fins i tot torturen, abusen i maten una noia apolítica, normal i corrent del carrer, ho poden fer amb tothom"

I després ve la rebel·lió.
La rebel·lió posterior respon al fet que el règim ha estat multant a milers de veïnes…milers de dones iranianes han sigut detingudes, i t’ho diu una persona que ha estat a la presó. Abusades, colpejades, assassinades, violades…i el poble iranià s’ha cansat perquè si fins i tot torturen, abusen i maten una noia apolítica, normal i corrent del carrer, ho poden fer amb tothom. S’ha demostrat que no van només contra els activistes polítics, sinó contra tothom.

A més, Amini era kurda. Quin paper juga la població kurda en aquestes revoltes? 
En el cas d’Amini han convergit dos factors: que era dona i que, a més, era kurda. Des del segle passat, el poble iranià demana un federalisme, però mai l’han pogut aconseguir i el Kurdistan iranià ha estat massacrat moltes vegades. És una zona pràcticament militaritzada.
 

Sobre el discurs del president del Parlament d'Iran: "El ‘me he equivocado’ ja no serveix al poble iranià"

Diumenge passat, el president del Parlament d’Iran, Mohamad Baqer Qalibaf, va assegurar que avaluarà una possible modificació del mètode de la policia de la moral. S’ho creu?
Això és com allò de “lo siento mucho. Me he equivocado y no volverá a ocurrir” que algú va dir una vegada a Espanya (riu). El president del Parlament podria haver fet aquestes declaracions fa 20 anys, però ara les consignes contra la policia de la moral són clares i tenen por que es desmantelli, encara més, el que han estat fent. Però el poble ja sap que el responsable de tot plegat és l'aiatol·là Jomeini i tots els cossos de seguretat que ha muntat a l’estil Gestapo. El "me he equivocado" ja no serveix al poble iranià.

Les protestes són sota el lema "Dona, vida i llibertat". El cas d’Amini ha detonat una revolta de les dones per acabar amb les lleis islàmiques?
D’això no n’estic gaire segura perquè, encara que siguin acusades constantment per tot el que fan, les dones d’Iran no tenen consciència de la seva falta de drets. Perquè aquesta consciència es transmet a través d’organitzacions feministes, mitjans de comunicació lliures i d’altres espais que a l’Iran no estan garantits. A més, aquestes dones han estat 40 anys sota un règim salvatge i masclista i, els anys anteriors, van viure en una dictadura del Sah Pahleví, també molt masclista. Per tant, ara per ara, és difícil que aquestes protestes es converteixin en un reclam d’igualtat perquè falta consciència.

A les protestes també hi ha homes. Existeix una preocupació pels drets de les dones per part de la població masculina iraniana o la seva participació es deu, més aviat, a l’oportunitat que suposa per acabar amb el règim?
Les dones per sortir al carrer han de portar els seus homes i el llibre de família per demostrar que hi ha parentiu halal entre ells. Els homes, d’alguna manera, també estan sent atacats i, de cop i volta, s’adonen que el règim va contra tots. Ara, les dones són als carrers i els homes ho veuen com una oportunitat per unir-se a elles i plantejar les seves exigències. 

A nivell internacional, el líder suprem de l’Iran, Alí Jamenei, rebaixa la força de les protestes i les titlla de propaganda organitzada per Estats Units (EUA) i Israel. Què en pensa?
És fals, òbviament. Aquest home no té consciència de la lluita de classe, dels drets…viu en el seu món. Aquest senyor, per tractar-lo d’alguna manera, porta 43 anys ocupant el poder i mai ha trepitjat els carrers ni ha parlat mai amb un ciutadà. Es pensa que els iranians son un grup d’animals i que ell és el pastor. A l’Islam, es creu que qualsevol persona que s’oposi al líder del grup és un enemic perquè no pot existir la crítica. I EUA i Israel es troben en la llarga llista d’enemics a ulls d’Iran perquè s’oposen d’una manera light al règim islàmic, tot i que és un règim implantat pels propis EUA. A dia d’avui, Joe Biden no n’ha fet cap condemna. És més, Biden necessita la república islàmica i el seu petroli per poder mantenir-ne el preu al mercat i, d’aquesta manera, seguir amb les sancions a Rússia, ja que si cau el règim, el preu del petroli es dispararia. Per tant, totes aquestes acusacions són xerrameca.
 

"L'islamisme beneficia els EUA i la UE perquè els permet mantenir sota la seva influència zones estratègiques amb reserves de petroli i gas"

Hi ha sectors que aprofitaran aquest context per donar força a l’antiislamisme?
No, perquè l’islamisme els beneficia gairebé a tots. A EUA i a la Unió Europea (UE) els interessa perquè, mentre els islamistes puguin mantenir sota la seva influència els pobles de zones estratègiques amb reserves de petroli i gas, s’està beneficiant a les multinacionals que saquegen sense que ningú s’atreveixi a dir res. És a dir, EUA i la UE no lluitaran contra l’islamisme perquè són els seus creadors. En política, això ho anomenem "bombers-piròmans" perquè cremen un bosc amb l’objectiu que, després, la seva presència hi sigui justificada.

(...)
Quan la Unió Soviètica va desaparèixer, EUA va haver de crear un nou enemic per poder justificar l’existència de les empreses armamentístiques i de l’OTAN. Cau la Unió Soviètica i apareix l’islamisme a nivell mundial i, sota la bandera d’estar lluitant contra el terrorisme islàmic, EUA i la UE comencen a conquerir mig món. Tot són estratègies. L’establishment d’EUA s’aprofitarà de la situació actual a l’Iran per desmembrar el país i controlar-lo, com ja ha fet en altres ocasions al Iemen, al Sudan i un llarg etcètera. El pla d’EUA és que hi hagi una guerra civil a l’Iran que faciliti encara més el control del país.

Comentaves que Biden no ha fet cap mena de declaració en relació al que està passant. Des de l'ONU i la UE sí que s’ha condemnat la repressió que hi ha a les protestes. Ara bé, quines actuacions haurien de dur a terme a nivell pràctic?
Ja n’hi ha prou de condemnar! El que han de fer és expulsar els ambaixadors que representen el règim islàmic, perquè no han fet cap gest en contra d’aquest. El règim islàmic no dialoga; negocia amb els EUA, però no amb el seu propi poble. Jamenei ha il·legalitzat tots els partits polítics, sindicats obrers i organitzacions feministes. I, tot i les múltiples consignes contra Israel, realment no hi ha res contra Israel. És més, han destruït el moviment palestí laic i han injectat diners a organitzacions fixistes com Hamas. El règim islàmic intenta destruir els moviments laics progressistes i d’esquerres palestins i potencia els reaccionaris islamistes.

Ens trobem davant d’una situació sense precedents?
Sí! Ens trobem davant del final de la República Islàmica de l'Iran. És la fi de l’islam polític a l’Iran. Ens han tret tants drets que ens conformem amb que no ens matin i que no ens sagrestin. Iran és el bressol de la civilització, però ara mateix hi manen els bàrbars! Perdona, a vegades parlant d’aquestes coses m’enfado…
 

"Hem de retornar el règim actual d'Iran on s'hauria d'haver quedat: a les tombes de l'edat mitjana"
 

Existeix, però, la por que el sistema repressiu acabi venent la força de les revoltes?
No podrà. Aquest règim està esgotat. A més, hi ha una norma en política, que n’hi diem "els règims de 40 anys", que diu que 40 anys és el màxim que pot durar un govern. I mira, Mubarak 40 anys, Gadafi 40 anys, el Sah d’Iran més o menys també… Al règim d’ara li perdonem aquests tres anys de demora, però ja està. Ara l’hem de retornar on pertoca i on s’hauria d’haver quedat: a les tombes de l’edat mitjana.