"Ja ho saps: la ultradreta s'alimenta del teu cas, arriba més lluny si reacciones als seus missatges. Sóc aquí per recordar-t'ho". Aquests és el missatge de presentació del compte de Twitter @nolesdescasito, una iniciativa sorgida el passat mes de maig i que compta ja amb més de 14.100 seguidors.

L'origen del projecte és a 'Red Levadura', una iniciativa "en contra de l'odi, la por i les tàctiques que intenten dividir-nos", i que pretén inundar el web amb històries reals de suport mutu per contrarestar els missatges. Aquest projecte va néixer d'un grup reduït de persones i avui dia ja són més de 400 col·laboradors i col·laboradores. Periodistes, psicòlegs, personal sanitari, ecologistes, persones jubilades, etc. són només alguns dels perfils de persones que col·laboren per reduir l'odi a les xarxes socials.

Una de les portaveus de 'Red Levadura' i de 'No les des casito' ens explica com va néixer el projecte, per què la ultradreta té tanta presència a les xarxes i que podem fer per aturar-la.

¿Por qué no hay que hacer casito a la ultraderecha en redes? Explicado en una sola imagen. RT y reenvía por todas las redes, ¡que corra la voz! ?? pic.twitter.com/mc2hcWFNTD

— nolesdescasito (@nolesdescasito) June 6, 2020

Què és ‘No le des casito’? Com neix?

El compte de Twitter neix dins del col·lectiu 'Red Levadura', on fem activisme a les xarxes socials en diferents àmbits i ens coordinem per llançar accions contra l'odi. Darrere del compte som unes tres o quatre persones, però dins del grup tots comparteixen idees i és un treball col·lectiu. 'Red Levadura' va sorgir a l'abril, durant el confinament, com una iniciativa d'un grup de persones que es dediquen a investigar sobre xarxes socials.

Portàvem ja molt temps treballant aquests temes i ens va semblar que l'inici de la pandèmia era un bon moment per a llançar la iniciativa, perquè érem tots a casa i teníem temps de participar. Vam intentar posar en funcionament totes les idees que teníem i el que havíem estat investigant durant els últims anys. Vam llençar la iniciativa, crear la pàgina web i de sobte ens vam veure 400 persones col·laborant a través de grups de Telegram. Entre totes les idees, va sorgir la de 'No le des casito'.

Des de 'Red Levadura' dieu que a causa de la pandèmia, i sobretot durant el confinament, ha augmentat el discurs d'odi i la por a les xarxes socials. Heu notat també que hi hagi més crispació a les xarxes durant aquests mesos de confinament?

Això no neix de sobte, sinó que és un fenomen que creix des de fa anys. L'assessor de Trump també assessora VOX i les tècniques d'intoxicació de Bolsonaro també les utilitzen els nous partits d'ultradreta del món. La difusió de 'bulos' sistemàtica i l'atac sistemàtic (organitzar-se per a atacar tots alhora a un sol compte que tuita sobre una cosa amb la qual no estan d'acord) fa que estiguin més presents que mai a les xarxes socials. Sempre hi ha hagut 'troleos' i notícies falses a internet, però en els últims quatre anys, com es fa de manera organitzada, es fan notar més.

El que ha passat durant el confinament és que internet va convertir-se en l'únic lloc per socialitzar, i hi havia molta més gent connectada en tot moment. Això va fer que la ultradreta es fes notar més, però no és res nou, és un continu que fa anys que va creixent.

Perquè és important ignorar a la ultradreta?

En realitat no l'hem d'ignorar, en el sentit que ens hem d'informar i hem de saber com està l'escena política per poder actuar en contra. Però hem de tenir molt present que si parlem molt d'ella, li estem deixant l'espai públic. Si sempre ens estem deixant emportar pels temes que intenten col·locar a l'agenda mediàtica, doncs al final l'opinió pública es desplaça a favor d'aquests missatges.

Com es pot lluitar contra la ultradreta sense entrar als debats? La idea de 'no fer-los cas' pot ser criticada si fos una manera de mirar cap a un altre lloc, de no voler veure el que estava passant, com per exemple, ignorar l'ascens de la dreta pensant que només eren un freaks o uns casos aïllats.

Hi ha una cosa molt clara a les xarxes socials i és que estan fetes perquè hi passem molt de temps, perquè així venen més publicitat. Per això, intenten que tinguem moltes reaccions a allò que veiem: fer 'm'agrada', contestar, fer retuit, etc. és el que les xarxes siguin addictives. 

El contingut més polaritzat, més extrem, és el que més ens fa reaccionar i per tant el que arriba a més persones. Perquè quan un contingut està generant moltes reaccions, l'algoritme de Twitter detecta que és un contingut interessant i el mostra a més gent. Llavors, cada vegada que responem a un tweet, encara que sigui per dir que no estem d'acord, estem dient a l'algoritme de Twitter que aquell contingut és interessant. Llavors, interactuar directament amb els comptes d'ultradreta o amb qualsevol compte que no volem que tingui difusió és un error.

En agosto esta cuenta bajará un poco el ritmo (⛱️), ¿me ayudáis a superar los 15.000 seguidores antes?

Así llegaremos a más gente para recordar que no hay que interactuar con la ultraderecha y explicar estrategias antiodio y antibulos. Gracias. pic.twitter.com/CDyfL0QRfi

— nolesdescasito (@nolesdescasito) July 29, 2020

Quin és el punt mitjà perquè aquest "No le des casito" es pugui traduir en una indiferència/inacció que els pugui deixar encara més campar a pler? Per a no fer-los d'altaveu però tampoc banalitzar o restar la importància que mereixen.

Clar que podem entrar a desmuntar missatges, però si sempre estem desmuntant els seus, després no tenim temps de difondre els nostres. Si sempre estem responent a la defensiva, deixem de prestar atenció a temes que realment ens importen. Una cosa que recomanem des de 'No le des casito', és que, cada cop que vegis una piulada racista, per exemple, en lloc de contestar indignat, vés al compte d'un col·lectiu antiracista que t'agradi i retuiteja alguns dels seus continguts. En lloc d'entrar a barallar-te amb el racista, ajuda a difondre idees contràries.

La mejor respuesta a ese trending topic de troleo racista que estás viendo: clic en el triángulo de la derecha y márcalo como abusivo. Hagamos saber a Twitter masivamente que no lo queremos. ¿RT? ? pic.twitter.com/9iPqR4rAoo

— nolesdescasito (@nolesdescasito) June 26, 2020

Com aconsegueix la ultradreta marcar l'agenda política?

D'una banda hem de tenir en compte que tenen molts diners i això fa les coses molt més fàcils, perquè poden tenir un bon equip de premsa i pagar per publicitat a les xarxes socials. Facebook té una política de transparència que deixa veure qui paga la publicitat i a qui va dirigida. Estudiant això, hem vist de manera molt clara que Vox estava segmentant els seus posts patrocinats a la gent que votava a Podemos. Sabien que si la gent polititzada a l'esquerra veia un post de Vox, no es podria aguantar i comentaria, i amb això aconseguien que Facebook els donés més visibilitat perquè considerava que era un contingut rellevant.

Hi ha molts mitjans de comunicació que semblen disposats a seguir-los el joc. Fins i tot mitjans que semblen més progressistes o d'esquerres. Per què?

Perquè els mitjans de comunicació fan com els algoritmes i mostren allò que creuen que és més rellevant. El que és més extrem no et deixa indiferent i capta més l'atenció, és millor pels mitjans presentar notícies escandalitzants perquè una de les vies més fàcils i ràpides d'obtenir l'atenció de la gent és generant por i odi. És més, això s'ha demostrat que és una cosa neurològica, ve de quan estàvem a les coves i havíem de tenir por que vingués un predador. Realment el cervell està preparat per prestar atenció a aquells elements que desperten la por i l'odi que als elements més positius.

Hi ha menys discurs d’odi des que vau començar, la gent segueix els vostres consells?

Nosaltres som només un petit compte contra un fenomen mundial amb milions de persones, però el que sí que estem notant és que està creixent la idea de "millor no fer-los cas". No som els únics que divulguem aquesta idea, però a poc a poc sembla que la gent està deixant de respondre. Sobretot el que estem veient és que, quan hi ha un hashtag llençat per Vox o per algun espai de la ultradreta, esdevé trending topic, no per gent que li dóna suport, sinó per gent que ho critica. Això és una cosa sobre la qual hem insistit molt, i la gent que es dedica a analitzar els hashtags sí que han notat que en l'ultim més i escaig s'han reduït els comptes d'esquerres fent servir els hashtag de la ultradreta. L'atenció és un bé escàs, hi ha milions de coses a les què prestar atenció, dóna-la a qui la meriti.

Els vostres consells se centren sobretot a Twitter. Es podrien aplicar de la mateixa manera a altres xarxes socials com ara Facebook o Instagram?

Sí, qualsevol xarxa social funciona de la mateixa manera. La lògica de la polarització funciona igual, i els algoritmes sempre busquen allò que generi més interaccions.

Si pulsas en la estrella ✨ que hay arriba a derecha, puedes decirle a Twitter que te muestre primero los tuits más recientes. Mejor el criterio cronológico que un algoritmo que está diseñado para destacar lo más escandaloso o polarizado. ? pic.twitter.com/72i9yp0aWc

— nolesdescasito (@nolesdescasito) June 4, 2020

Què hem après al llarg de tots aquests anys de l'ascens de la ultradreta als Estats Units i a Europa?

Jo crec que el que difonem nosaltres, fa any que altres ja ho estan difonent i que ara comença a calar una mica el missatge. Tot i que en el cas d'Espanya tenim a Vox al parlament amb 53 diputats, sembla que la gent comença a entendre el missatge. També els periodistes s'estan adonant que hi ha certes coses a les quals no s'ha de donar espai mediàtic.

Percebeu diferències de gènere en els discursos d'odi? Els reben igual i indistintament homes o dones?
 

Respecte als missatges d'odi de la ultradreta, Vox és un espai on clarament hi ha molts més homes que dones, que suposo que té a veure amb el fet que és un partit és un partit molt masculí en les seves idees. Es dediquen a menysprear el feminisme i òbviament sí que es veu molt més odi cap a les dones que parlen de feminisme i s'enfronten al partit a les xarxes.

Què penseu de la cultura de la cancel·lació i dels linxaments a personalitats públiques? 

Aquest debat és molt complicat perquè està clar que a les xarxes socials és potència una dinàmica d'anar "tots contra una", de polaritzar. Quan tota la xarxa decideix que algú és el dolent, tothom l'ataca i això pot ser un problema perquè es perden els matisos i no es pot debatre. Però a vegades sembla que hi ha gent que s'aferra a això de la cultura de cancel·lació per conserva la seva posició i continuar sent els mateixos dient el mateix tota l'estona. A vegades hi ha situacions en què una persona sofreix reaccions d'odi massives, i això sempre és injust. Però el que passa també és que hi ha molta més gent que pot donar la seva opinió, quan abans era només un cert perfil de persona, que era home, blanc, occidental, heterosexual, d'edat mitjana, etc. i de sobte s'han de trobar amb gent d'idees molt diverses.