"Estic molt orgullosa de la meva llengua, de la meva terra, però tinc aquest sentiment d’arrelament profund amb el flamenc i m'adono que té a veure amb la meva família". Així descriu la Noemí Osorio el seu vincle amb el flamenc català, pel qual és activista. L'artista, nascuda a Catalunya i amb família a Cadis, va començar a cultivar el seu "duende" flamenc des de molt petita al poble de Banyoles, i des de llavors ha dedicat la seva carrera a aquest art. No obstant això, va observar que el flamenc i la cultura catalana es concebien com a dues esferes totalment paral·leles. Va ser en aquest moment quan es va adonar de la labor que calia assumir: "Es tracta de donar a entendre a la gent que el flamenc forma part també de la nostra cultura". 

Amb aquesta pretensió sorgeix FlamenGi, un festival que omple els espais de Girona amb espectacles de flamenc i activitats per aprendre la seva història a Catalunya. Es tracta d'un festival obert a tots els públics, que pretén trencar els estereotips lligats al flamenc i exposar que forma part de la nostra cultura popular. Aquest any se celebra la tercera edició i es durà a terme del 12 al 25 de novembre: "El festival té molt bona acollida a Girona i, a més a més, també podem avançar que la nostra intenció és anar ocupant nous espais dintre de la província de Girona". 

Com et definiries per a la gent que no et coneix?
Comencem bé l’entrevista, m’has deixat fora de lloc. Home, jo soc molt perseverant, molt pesada i molt passional. 

Et descrius com a activista pel flamenc català. Quina és la teva funció?
Bàsicament es tracta de donar-li valor, posar a l’abast de tothom què és el flamenc, desestigmatitzar-lo en el sentit que la gent encara es pensa que el flamenc és una cosa que no ens pertany. Jo considero que el flamenc és cultura popular, que no només és cultura popular l’espardenya, per dir-ho d’alguna manera. A Catalunya han conviscut moltíssimes cultures i tot el que té una trajectòria vol dir que forma part del nostre ADN. Es tracta de fer-lo una mica més propi, i sobretot reconèixer els artistes catalans que es dediquen al flamenc, que són coneguts internacionalment.

Pots dir-ne algun exemple?
Tenim a bailaores com el Jesús Carmona que ha fet la volta al món i que ha sigut premiat ara a Londres. O hem tingut a la grandíssima Carmen Amaya que era catalana també. Es tracta de donar valor a tot això, a l’artista km 0, i donar a entendre a la gent que el flamenc forma part també de la nostra cultura. 

Quan parles d’estigmes, a quins estigmes o estereotips et refereixes?
El flamenc és potser de les arts que més estereotips té. Per començar, la gent es pensa que el flamenc són la flor i el lunar. No, el flamenc es pot donar fins i tot amb un gest. Hi ha persones que parlen i segons com s’expressen amb les mans ja són flamenques. Saps què vull dir? El flamenc forma part de la cultura popular i llavors està entre nosaltres, i ho podem trobar en exposicions de fotografia, ho podem trobar en pintura, ho podem trobar en música, ho podem trobar en dansa. El flamenc està molt repartit, està a molts llocs. I, també, la tasca de desestigmatitzar és això, que no només ho trobaràs en un tablao sinó que ho pots trobar en molts altres espais i és molt més proper del que ens pensem.

"La gent es pensa que el flamenc són la flor i el lunar. No, el flamenc es pot donar fins i tot amb un gest"

Com i d’on sorgeix la idea de FlamenGi?
Al final el festival és la resposta a una demanda que jo vaig percebre com a latent a Girona. Jo sempre he sigut promotora d’esdeveniments, molt d’ells relacionats amb el flamenc, i jo veia que qualsevol cosa que feia, la gent hi acudia en massa. Vaig pensar que tenim de tot a Girona, és una ciutat de festivals, i no tenim un festival que representi tota aquesta gent. Llavors, clar, resulta que quan hi ha hagut una manifestació amb cara i ulls de flamenc a Girona, no només s’ha sumat aquesta gent que ja era la que ho demanava, sinó que ha pujat al carro molta altra gent que té simplement aquesta curiositat per la cultura i l’art en general. 

Aquest any és la tercera edició del festival. Intueixo que ha estat un esdeveniment exitós. 
Sí. La primera i la segona edició hem fet aforament complet en la majoria d’activitats, i en la primera edició cal recordar que no hi havia aforament limitat, o sigui que tot i això esgotàvem entrades, esgotàvem cadires, esgotàvem begudes… ho esgotàvem tot. I això només en la primera edició, i la segona vegada ha passat el mateix. Per tant, podem dir que el festival té molt bona acollida a Girona i, a més a més, també podem avançar que la nostra intenció és anar ocupant places i nous espais dintre de la província de Girona. Aquest any estarem a Banyoles, esperem anar creixent i anar a tots els pobles i comarques de la província de Girona, que ho mereixen igual que la ciutat.

Cartell de la tercera edició del festival FlamenGi

I, per què heu triat aquest any per a expandir el festival a Banyoles?
És una qüestió personal, però ho explicaré igualment. Jo soc de Banyoles, i la seu de l’entitat que l’organitza neix a Banyoles. És donar un homenatge a la meva ciutat, que és on jo vaig poder expressar-me quan vaig començar amb el flamenc. És com el retorn on jo he fet tota aquesta feina, tenim tota aquesta comunitat flamenca en la província de Girona i ara, que ja anem per la tercera edició, em feia molta il·lusió programar a Banyoles. I la veritat és que l’Ajuntament m’ha donat tot el seu suport. 

És a dir, tornar a casa tot el que has estat fent.
[Riu]. Sí, sí. 

Com ha estat la rebuda d’una tercera edició de FlamenGi, després de la Covid?
La veritat és que de moment el primer feedback que tenim ha estat amb el vídeo promocional. Ha estat un èxit, a tothom li està agradant molt perquè a més a més surten tres noies de diferents edats. També perquè surten espais màgics de Girona i de Banyoles, i perquè barregem el flamenc amb la música urbana i electrònica que es porta ara. És com que, en un sol videoclip d’un minut, hem volgut plasmar el que és el flamenc ara, que és molt plural. I, de moment, el feedback és boníssim. Tothom està meravellat amb el vídeo i estem rebent moltíssims missatges de felicitacions i moltes ganes d’anar-hi.

Dius que apostes amb una mirada en femení pel talent local i català, per què creus que és important això? 
Perquè fins ara jo penso que moltes manifestacions artístiques no han tingut aquesta mirada igualitària en femení. Com a gestors culturals i programadors, tenim aquesta responsabilitat d’equilibrar una mica la balança i, d’altra banda, el flamenc també ha tingut aquest estigma que ha estat molt presidit pels homes. S’ha donat a conèixer més als homes que a les dones, han tingut més llibertat els homes que les dones dintre del flamenc i s’ha de compensar una mica. No és que programem a més dones que homes, però sí que intentem que, per exemple, al vídeo promocional hi surtin dones, que les grans figures cada any es donin a conèixer amb nom de dona.

Heu organitzat activitats relacionades amb aquest "equilibrar la balança"?
Sí. Per exemple, hi ha una xerrada que explica la invisibilitat de la dona dintre del flamenc. Hem organitzat multitud d’accions que intenten ajudar a compensar aquesta balança que, cada cop és menys desequilibrada, però que jo crec que tota la feina que fem és insuficient, encara queda molt camí. 

La temàtica d’aquesta 3a edició és la intergeneracionalitat. Per què? 
Jo relaciono molt l’art flamenc amb la cultura popular. Llavors, crec que la cultura popular ens ve dels nostres avantpassats, que es transmet moltes vegades de manera oral i crec en el paper fonamental de les mares, de les àvies o dels avis, i dels besavis. En el vídeo promocional, surt una senyora gran que es diu la Maestra del Lago, una noia de mitjana edat i una nena. El que volem donar a entendre és primer això, que la cultura s’ha de transmetre de generació en generació, que és molt bonic mantenir-la i conservar-la, així com totes les tradicions. I també volem donar a entendre que el que és tradicional no està renyit amb el que és contemporani, sinó que poden conviure i que aquesta és la riquesa. 

"Volem donar a entendre que el que és tradicional no està renyit amb el que és contemporani, sinó que poden conviure i que aquesta és la riquesa"

Ets catalana, però també tens família a Cadis. Com es viu aquest xoc d'identitat? És a dir, com es viu aquesta pertinença a dos llocs tan diferents? 
Molt bona pregunta. A vegades em sorprenc pensant en català, a vegades em sorprenc pensant en castellà i, a vegades em desperto a Andalusia i em desperto a Catalunya, perquè viatjo molt, i molts cops no sé ni on soc. Al final, per a mi és un tot. Quan passo molt temps a Catalunya trobo molt a faltar Andalusia, i quan estic a Andalusia no puc viure sense Catalunya perquè jo al final sóc catalana, encara que els meus avantpassats siguin andalusos. Estic molt orgullosa de la meva llengua, de la meva terra, però tinc aquest sentiment d’arrelament profund amb el flamenc i m'adono que té a veure amb la meva família.

Et ve a l'ADN.
Però també hi ha gent del Japó i de moltes parts del món que el senten amb la mateixa passió que el sento jo. Llavors, aquí em perdo. Aquí no sé com es gestiona això de l’art, el “duende” crec que és una cosa que es cultiva, és una cosa que algun dia descobreixes i si vas investigant, indagant, et conquista i ho vius igual que un enamorament. Jo tinc la sort que vinc d’una família andalusa i també d’haver nascut a Catalunya, però crec que tothom pot accedir al flamenc i tothom es pot enamorar del flamenc. 

La pertinença a aquests dos llocs que, de primeres, són tan diferents, creus que has aconseguit combinar-la en com et representes tu?
Sí, em sento molt còmoda ballant flamenc, em sento molt còmoda parlant en català, em sento molt còmoda impartint classe, i al final són certs plurals i es tracta de trobar el teu lloc. En aquest cas, jo sento el projecte del festival com un projecte vital i em sento molt defensora de la causa. Estic molt contenta amb totes les tasques que em toquen fer a través del festival pel flamenc i per la cultura en general. 

"Jo sento el projecte del festival com un projecte vital i em sento molt defensora de la causa"

Què pot esperar la gent en la tercera edició del festival FlamenGi?
El que més il·lusió ens fa és haver tornat als barris perquè al final primigèniament el que volia era acostar el flamenc als barris, on no hi ha molta programació de flamenc o on la cultura és de més difícil accés. El que més il·lusió em fa és que hi haurà una multitud d’activitats que són en els barris, i gratuïtes o de preus populars, i que al final el festival es va engreixant, es va expandint, i continua preservant aquest ventall de diferents possibilitats i de diferents temàtiques dintre de l’art flamenc.

Què t'emportes principalment del festival?
El que més destaca del festival fins ara, el que hem pogut recollir després de fer les enquestes i després de fer les valoracions, és que a la gent —quan ha passat FlamenGi— se li trenquen els estereotips que té cap al flamenc, i això és meravellós per a mi, és el més important: tornar als barris i aconseguir que a la gent li caiguin els estereotips envers el flamenc. 

Podem dir que vindran més FlamenGi’s?
Sí. Es tracta d’això, que la gent s’acosti al festival, que el visqui. Al final, és un festival de proximitat i creiem que tothom que ve repeteix. De moment ha estat així, esperem que en aquesta tercera edició també. I que el festival continuï, i tant.