Poeta, historiador, gestor cultural i editor d’AdiA Edicions: Pau Vadell (Calonge, 1984) ens parla del fet que vivim envoltats de poesia i sobre les tendències en l'escriptura de poemes, de l'ofici d'escriptor, de com ha afectat la crisi del coronavirus al mercat literari i d'un horitzó esperançador. Aquests dies, Vadell és l'autor convidat a la secció del "Poema de la setmana" del Diari de Barcelona.

El més difícil d’escriure poesia és posar-s’hi. O això diu Pau Vadell, matisant que "d’alguna manera, ve donat per la personalitat, pel context i per la manera de viure. Sovint és una part intrínseca de qui escriu". Sigui com sigui, el poeta mallorquí té clar que "tots vivim envoltats de poesia i no ens n’adonem: des d’una glossa a la cançó de Bob Dylan que sona per la ràdio".

Vadell ens parla per sobre de la tradició de poesia en català: "n'hi ha molta, potser al principat més que a Mallorca —tot i que ara surt un poeta sota de cada pedra". I destaca Pere Gimferrer, un dels seus predilectes: "potser va ser el més valent de tots en trencar temàtiques clàssiques. Ara, els joves que comencen parlen sobre la naturalesa, buscant la pau i tranquil·litat, com ho fan Guillem Benejam o Anna Gual".

Si analitzem els hàbits actuals dels qui escriuen i dels qui llegeixen, veiem que "avui es llegeix i s’escriu molt més que en qualsevol altra època, però ho fem de forma dispersa", explica Vadell. Un altre element associat a aquesta dispersió és la forma dels poemes, que "són breus perquè el nostre cervell no té paciència i això força a l’escriptor a la concisió. Això és bo, en poesia, perquè aleshores un poema té tot el contingut d’una novel·la i la llargada d'un tuit", explica aquest poeta del segle XXI, que recalca els límits obvis de la concisió: "únic perill és que el resultat sigui massa críptic"

La crisi del coronavirus ha demostrat que la gent no consumeix poesia en llibres digitals. I és que les editorials mai n’han editat per aquest motiu. "El que sí que funciona són petites píndoles en vídeos, en llocs web, tot i que els sibarites de la poesia continuen preferint el paper", diu Vadell, que també parla d'altres vies que la poesia ha sabut trobar: "l’oralitat del trap o el rap, els recitals i slams, o aquesta difusió a través de les xarxes són vies potents".

En la nostra societat poca gent pot viure només de l’escriptura. Per tant, el moment de seure i escriure dels escriptors clàssics, les rutines de Thomas Mann, han desaparegut. "Per contra, podem escriure qualsevol vers que se’ns acut al mòbil" replica amb agudesa Vadell, que també parla de les seves rutines: "Pestar mesos i mesos sense escriure un vers, perquè estic tot el dia envoltat de poetes, i quan tinc el cervell ple ho vomito tot i després ho retoco. Quan vivia a Barcelona, tenia tots els tiquets de tren i de metro plens de comentaris", explica, i per això és importantíssim dur sempre una llibreta a sobre.

Sobre el cànon i els tiratges de les edicions, Vadell ho te clar: "Avui és molt més difícil parlar de cànon: hi ha molts poetes i mot diversos. Les edicions han disminuït, però hem de pensar que Carles Riba ja feia edicions de tres-cents exemplars. I avui hi ha més lectors, per tant el panorama és esperançador".

A l’editorial mallorquina AdiA edicions, especialitzada en poesia, inclouen autors consolidats al costat de novells, en diferents col·leccions. Així, el lector tradicional d’autors canònics, com Francesc Garriga o Josep Maria Sala-Valldaura, s’inicia també en la lectura de veus joves com Guillem Gavaldà o Lucia Pietrelli.

Pau Vadell i Vallbona ha publicat més d’una dotzena de títols, els últims dels quals són: Temple (2009, Premi Miquel Àngel Riera), Apèndix city (2010), Carnatge (2012), Sang Cremada (2014, Premi Vila de Lloseta), Traït (2015, Premi Senyoriu Ausiàs March) i Esquenes vinclades (2017, Premi Jocs Florals de Barcelona). Amb Lucia Pietrelli ha traduït i publicat recentment La mel (2018) de Tonino Guerra.

Participa activament en moviments socials i culturals dels Països Catalans i fou cofundador del col·lectiu "Pèl capell" d’on va emergir l’antologia Pedra Foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (2008). Ha recitat la seva obra a festivals i esdeveniments d’Alemanya, Sèrbia, Croàcia, Palestina, Mèxic, Itàlia, i ha estat traduït i publicat en algunes d’aquestes llengües. Actualment dirigeix AdiA Edicions, coordina les activitats del Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet i és vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana a les Illes (AELC).