Josep María ‘Pepe’ Martí Sobrepera (Barcelona, 2005) és considerat una promesa per a l'automobilisme espanyol. Actualment és segon del mundial de pilots de la Fórmula 3 amb l'equip Campos Racing i porta tres victòries, l'última al Circuit de Barcelona-Catalunya.

És tal el seu renom que Helmut Marko, assessor de Red Bull Racing, està interessat a fitxar-lo per a l'acadèmia de pilots. Tot sota l'atenta mirada del seu mentor, Fernando Alonso, i de la seva família. A més, als seus 18 anys d'edat recentment complerts, tot just ha acabat la selectivitat.

Vas fer un Grand Chelem al Circuit de Barcelona-Catalunya i va haver-hi molta expectació. Com vas viure tanta expectació ?
Jo em continuo considerant un xaval. El meu avi em deia que la majoria d'edat és quan tens 21 anys. Però el cap de setmana a Barcelona-Catalunya, la quantitat de gent que va haver-hi, va ser una cosa molt especial. En la cursa del diumenge anant a graella a les nou del matí els tres primers revolts, inclòs la Pelouse, ja estaven gairebé a vessar. A més, en les últimes voltes passant pel seté revolt —La moreneta— tothom es va posar dret aplaudint-me i em vaig quedar de pedra. No tinc paraules per a descriure-ho, no havia passat això en la meva vida.

 

Just quan acaba la cerimònia et quedes assegut sol al podi amb les mans a la cara. No et creies que havies aconseguit un triomf molt important davant de la teva afició?
Aquí va ser el primer moment en el qual em vaig adonar del que realment havíem fet perquè, just ara que he acabat la selectivitat, no he tingut un moment per a mi. He estat súper centrat amb els estudis, parlant amb la premsa, no he tingut temps encara per a poder sortir el cap de setmana. Però, després de la cerimònia amb el xampany i que sonés l'himne del meu país, em vaig asseure en el podi i vaig treure tota la tensió que tenia. Perquè, inconscientment, tenia pressió: sortint primer vols guanyar sigui com sigui. Són coses que quan les vius una vegada les vols tornar a viure. El que va passar a Barcelona ha estat molt més bèstia que a Bahrain o Mònaco. Estava esglaiat per les emocions.

Com ha afectat tot això en la teva vida social?
He passat del principi la temporada 6.000 seguidors a Instagram a 30.000 ara. Abans del Gran Premi d'Espanya en tenia 22.000. És a dir, és espectacular i, per exemple, en la selectivitat, un dels nois amb els quals estava fent l'examen em deia que hi havia dos amics seus que volien un autògraf meu. Però a mi m'esglaia i no és normal perquè et dic que ara mateox encara no sóc ningú.

La temporada passada vas debutar en Fórmula 3 i vas quedar vint-i-cinquè en la classificació de pilots. Ara, en la teva segona temporada, vas segon amb tres curses guanyades. Quins han estat els factors perquè estiguis en plena lluita pel campionat?
Crec que hi ha molts aspectes que he millorat respecte a l'any passat. El principal jo diria que és la classificació. Enguany estem sent molt més constants entrant en el top 12 de la classificació. Al final, a Barcelona vam agafar la pole però a Bahrain, que vam estar entre els 3 millors durant tota la classificació, ens vam excedir amb els límits de pista i vaig haver de fer una última volta molt tranquil·la. A Austràlia vaig tenir l'accident, però a Mònaco vam tornar a estar on tocava. Com més a dalt sruts, independentment del ritme que tinguis, et mantens en el teu lloc i això et facilita el cap de setmana. Això demostra l'important que és fer una bona classificació a Fórmula 3.

Després de la cursa a Barcelona Catalunya vas comentar per ràdio: “Amo aquest equip, estimo aquest equip”. Què és per a tu Campos Racing i la gran relació que teniu entre equip i pilot?
Va ser l'equip que va confiar en mi a la Fórmula 4, em van trucar per conèixer l'equip quan corria el 2020 amb FA Karting. Adrián Campos pare em va dir que si jo no estava a l'equip no participarien al campionat. Vaig veure la confiança que em tenien. Després de la seva defunció, el seu fill, Adrián junior, va oferir-me portar el número 23 en el seu honor en la meva primera temporada de Fórmula 4. Des de llavors he portat aquest número fins ara i tinc una estreta relació amb l'equip. Al final és com una família, i la veritat que estimo molt tots els membres de l'equip. Porto 3 anys en aquesta estructura i espero que en puguin seguir molts més, almenys fins que puguem arribar a un altre lloc. Però això això ja es veurà en un futur.

Hem vist Fernando Alonso celebrant amb tu les victòries Com d'important és per a tu que estiguis dins de la seva agència per continuar formant-te com a pilot?
Fernando Alonso té coneixements que jo vull tenir en algun punt de la meva vida, ja o sigui en algun futur molt llunyà. Tant de bo tinguem aquests coneixements d'ell i bona part de tot el que té fora de pista. Gràcies a la seva experiència té molt a donar i em dona suport, si tinc un dubte sé que ell el pot respondre. Per això practicar en els simuladors és tan important i poder fer simulador amb tot l'equip de a14 és crucial. Ja que a Campos Racing tenim tan poc temps i cal saber el 98% del cotxe en els entrenaments, per a després anar a la classificació al 100%. Cal tenir una idea clara de què és el que està passant, perquè si et comences a sortir, a sobre empènyer i a bloquejar els pneumàtics, falsifiques molt el que passa en el cotxe. És important arribar i tenir les coses clares. Per això preguntar a Fernando és important: després pots anar directament més al gra, és un privilegi.

Després de la teva victòria, se't va veure al Pàdoc de Fórmula 1 parlant amb Helmut Marko, assessor de l'equip Red Bull Racing. Què és el que li ha cridat l'atenció perquè vulgui parlar amb tu?
Al final crec que les acadèmies busquen pilots importants, que ho estiguin fent bé i vagin progressant. Malgrat que l'any passat vaig fer un any bastant pèssim, vaig tenir moments mentalment molt durs eh, vaig patir moltíssim. Enguany tot el contrari: he fet un canvi de xip i el cotxe i tothom estem funcionant molt bé. I a causa d'això estem on ens toca estar, que és lluitant a dalt. Som el cotxe amb més victòries. Tot això crida l'atenció. Helmut volia parlar amb mi perquè volia conèixer-me i tenir una primera presa de contacte. Ja veurem si es pot repetir. Ara com ara només he parlat amb ell.

Acabes de complir els 18 anys. Mirant enrere, com estàs veient el teu progrés com a pilot fins ara?
Crec que no ho estem fent malament. Soc aquí perquè crec i somio amb arribar a la Fórmula 1, al final aquest és el meu objectiu i és el que vull fer. No m'he saltat milers d'aniversaris per a res. L'any passat em va anar bé tenir tantes errades perquè vaig haver de madurar molt mentalment. Vaig estar molt prop de tenir depressió, estava molt perdut, però has de caure per tornar a aixecar i ser millor del que ets. Sempre he considerat que he madurat abans del normal pel fet de ser un atleta. Ara haig de gaudir de la sort que tinc de fer el que m'agrada i aprofitar les oportunitats al màxim. Perquè el dia que els meus pares no puguin ajudar-me, s'ha acabat la ganga.

Sabem que la teva il·lusió per les curses va venir de la teva mare. Com d'important és que la teva família estigui donant-te suport en la teva etapa formativa?
Sí, la il·lusió va venir de la meva mare, ella era qui mirava les curses de quan jo era petit. La meva germana gran també és aficionada a les curses, de fet treballa en el món del motor. La veritat és que sense ells no estaria on estic ara mateix. Tinc la sort que sóc el germà petit, i el mimat. Les meves germanes estan a Anglaterra i els meus pares no havien d'estar pendents de les meves germanes i podien viatjar amb mi a les curses de karting. La meva mare és qui m'ha acompanyat tot aquest temps: si he estat mil dies en circuits, la meva mare hi ha estat en 950. És increïble l'esforç que estan fent els meus pares per mi, a més del meu entrenador. Espero que algun dia els ho pugui tornar de la millor manera possible.