Políticamente Incorrecta: "L’humor no pot arribar a tot arreu, el bonrotllisme sí" - Diari de Barcelona
Darrere el pseudònim de Políticamente Incorrecta s’hi amaga Belén Navarro Álvarez, una jove de 29 anys llicenciada en Publicitat. Durant molts anys va estar treballant en diverses empreses com a directora creativa. Es dedicava a donar veu a moltes marques i empreses, però un dia es va adonar que fent-ho s’estava oblidant de la seva. De les seves pors, de les seves inquietuds i de la seva vida. Per a no perdre el poc seny que li quedava, va crear el compte d’Instagram @politicamente_in_correcta.
Vinyetes atrevides, plenes de color i amb un toc d’humor particular. La Belén va començar a tractar lluites com el feminisme i les desigualtats socials, i va fer-se un lloc en el món de la il·lustració. Ara ha escrit el llibre Ni michismi, ni fiminismi: y otras cagadas, al costat de Pilar Mármol.
Al llibre, sovint hi feu servir el terme cuñao. Vols llençar-los un missatge?
A aquests cuñaos i cuñaas, perquè també hi ha moltes dones, els diria que els estimem moltíssim i quan ens discutim ho fem perquè ho reflexionin des de l’amor i l’afecte. Al final els parlem en el seu mateix llenguatge: el de l’humor. Esperem que siguin reflexius i que aprenguin amb nosaltres. És una invitació a aprendre, no a crear guerres, que suficients en tenim.
Què et va impulsar a fer el salt a la literatura amb Ni michismi ni fiminismi: y otras cagadas?
El març de 2019 vaig començar a publicar vinyetes al meu compte d’Instagram @politicamente_in_correcta. Hi plasmava tot el que pensava i creia. Disfressada, perquè darrere d’un personatge és més fàcil expressar-se. Al mateix temps, un amic em va començar a parlar de feminisme, perquè jo no en tenia ni idea. Vaig començar a estar d’acord amb tot, a investigar i, finalment, vaig conèixer la Pilar Mármol, @questionfemenina a Instagram. Vaig comentar una publicació seva amb un textàs reflexiu d’aquests meus. Li va agradar moltíssim, em va parlar per privat, em va demanar el telèfon, em va trucar i em va dir: "Escrivim un llibre?".
I a partir d’aquí?
Vam anar per feina. La Pilar és la que s’ha encarregat més de la part escrita, ella és la màster en tots aquests temes. I jo de la part creativa i artística, bàsicament de dibuixar i de les adaptacions de text. La Pilar és una font d’informació, i a mi se’m dona molt bé resumir i fer els 'zascas' i les reflexions finals.
La Pilar i tu sempre heu estat d’acord en tots els temes?
Hem tingut sort i el nostre feminisme és el mateix. Però també és cert que el feminisme de la Pilar és més efervescent. És com uns focs artificials que t’emboliquen, t’impacten i et deixen mut. En canvi, jo prefereixo dir el mateix, però d’una manera més suau i des de l’humor. Crec que riure és la millor eina per aprendre. Per això ens hem ajuntat, ella amb mi ha aconseguit un llibre graciós i jo amb ella un llibre amb contingut fiable i ric.
Com aconsegueixes trobar l’equilibri entre l’humor i el to crític?
En alguns moments no es pot fer humor. Amb els feminicidis o amb l’ablació femenina, per exemple. Quan falta humor intento posar molt color i un format amigable i fàcil de llegir. L’humor no pot arribar a tot arreu, el bonrotllisme sí.
“L’altre dia em va trucar el meu pare dient que havia llegit les primeres 100 pàgines i que s’havia sentit com una merda. Se sentia l’executor de moltes de les maldats que mostra el llibre”
Al llibre també hi ha humor?
Depèn a quina part. És un viatge per totes les violències. Comencem per les més divertides, sobre les que es pot fer humor: la violència simbòlica, la de maquillar-nos, l’estètica, expliquem una mica la diversitat sexual… Després ja ens fiquem en la violència patrimonial, la psicològica… i tot comença a posar-se una mica més fosc. I ja acabem amb la violència física. Per això la vam posar al final.
Un dels temes que tracteu al principi és la censura dels mugrons femenins. Què n’opines de la recent polèmica del Benidorm Fest amb Rigoberta Bandini?
El problema base és que sexualitzen els nostres pits quan no tenen res a veure amb una cosa sexual. No sé què ha passat al Benidorm Fest, però m’hagués agradat veure Rigoberta a Eurovisió, encara que no s’hagués menjat ni un rosco. És més, l’haurien castigat. Així i tot, crec que sortint allà hagués alçat la veu de moltes altres dones i l’efecte onada hagués estat a nivell mundial. Però també adoro Chanel i em sembla que el que han fet amb ella ha estat horrible. Per a defensar una altra dona no n'has de castigar una altra.
M’ha cridat l’atenció que la portada del llibre és un cul. Això també va lligat a la crida a la no censura?
T’ho explicaré tal qual va ser: primer vaig fer una portada xulíssima d’una boca gegant on a dins hi posava “Ni michismi, ni fiminismi” i era com un crit. Però després ens vam posar a Internet perquè no volíem que la nostra portada s'assemblés a cap altra i vam veure que ja n'hi havia una similar. Em vaig cabrejar moltíssim, perquè hi havia invertit molt temps. Així que li que li vaig dir a la Pilar: en comptes d’una boca, hi posaré un cul. Tot el contrari.
La portada ha agradat?
Sí, va agradar des d’un primer moment. Quan vam tenir la segona portada a punt, vam fer un test amb les nostres famílies. Volíem que fos un llibre que també llegissin els homes que, en general, són més reticents al feminisme. Als homes de les nostres famílies el cul els va encantar. Els homes tenen molt rebuig a tot el que és considerat femení, i un cul era neutre, perquè de cul en tenim tots. Després de fer el test, el concepte ens encaixava encara millor, i va néixer el subtítol d’“altres cagades”. Crec que va ser una casualitat ben filada. O ben cagada.
Ara es publiquen molts llibres feministes. Hi ha un boom?
Hi ha un capítol al llibre on hi posa: “El feminisme és una moda”. I no hi estem gens d’acord. Sí que és cert que algunes persones, com per exemple els polítics, utilitzen el feminisme i de sobte es tornen inclusius només per conquerir públic. Però ostres, que em diguis que noies de la meva edat que publiquen llibres d’il·lustració, que patim la bretxa salarial, l’assetjament sexual als carrers i moltes coses més, ho fan per moda… Això no pot ser moda, això és sofriment. I, de sobte, com que totes estem parlant alhora, ja no tenim por.
Creus que hi ha marques o editorials que s’han apropiat de la lluita amb una visió únicament mercantil?
Crec que el món el mouen dues coses: el sexe i els diners. Hi ha interès econòmic en tot el que fem, fins i tot de manera inconscient. Però aquest interès econòmic, ara mateix, n’hi hagi o no, ens està beneficiant un munt. Així que gràcies. M’és igual per què ho facis mentre em donis veu. Mentre donis veu a una causa important.
"Cada vegada que algú compra un llibre ens emportem 1 euro, i tota la resta són despeses de distribució i d'impressió d'Amazon"
El vostre és un llibre autoeditat. Per què?
Podríem haver-lo editat amb l’editorial Copelia Ediciones, però vam decidir fer-ho pel nostre compte perquè pensàvem deixar-ho súper barat. El nostre principal objectiu és que arribi com a més persones millor. El cas és que ens va quedar tan llarg i acolorit que el preu de sortida d’Amazon era molt elevat, i la Pilar i jo, per tot el temps invertit, havíem de guanyar alguna cosa. Al final, cada vegada que algú compra un llibre ens emportem 1 euro, i tota la resta són despeses de distribució i d’impressió. A part, ara estem treballant en l’eBook, que aquest sí que podrem deixar-lo més baratet.
En un dels capítols també sou molt crítiques amb OnlyFans, però al teu compte d’Instagram encara no n’has fet ressò. Creus que desencadenaria molta polèmica?
M'estàs dient això i m’estan entrant unes ganes de fer un vídeo sobre el tema! No m’havia adonat que no l’havia tractat a xarxes, però a mi tot el que sigui crear debat des de l’humor m’encanta.
I en aquest cas quin seria el debat?
No sé si coneixes el mite de la lliure elecció. Nosaltres creiem que estem prenent una decisió pel nostre compte, però sempre hi ha alguna influència. En el cas de les dones, tota la vida hem estat objectes de consum i els homes, consumidors. Participant a Only Fans fem més fort aquest argument. Jo crec que han de passar segles fins que desaparegui aquesta premissa i puguem exhibir el nostre cos sense arrossegar tot el que hem heretat. Però intercanviar diners per ensenyar el teu cos i sentir que t’estàs empoderant… Aquí hi ha molt de mite de la lliure elecció i hi ha 0 empoderament.
Això mateix es podria aplicar a altres temes?
Exacte, com al de la depilació. Jo em depilo, i sé que ho faig per estar suau per a la meva parella, per no ser jutjada… Em depilo perquè m’han manipulat a les pel·lícules, a les sèries, a la publicitat… I encara que en soc conscient, ho continuo fent perquè no trobo una altra manera de sentir-me a gust. Però soc conscient de per què ho faig i això és molt important per si algun dia volem canviar-ho.
Algunes il·lustradores com Feminista Il·lustrada han estat assenyalades de trànsfobes. Com et posiciones respecte a aquestes polèmiques?
Per a mi només hi ha un tipus de feminisme, que és el que lluita per nosaltres, i en aquest nosaltres hi entren les persones transgènere 100%. Però jo també l’he cagat. Fa uns mesos vaig publicar un acudit que parlava d’un cuñadísimo on l’àvia deia a la seva neta: “Quan tindràs nòvio?” I la neta responia: “La meva àvia no s’assabenta que em van els chochos i que no necessito una altra persona per sentir-me completa”. Vaig emprar la paraula chocho perquè que em sembla molt graciosa, sense tenir en compte que hi ha moltes dones que tenen penis i aquest comentari era trànsfob. De seguida el vaig esborrar.
Com us vau adonar de l’error?
Li ho va dir un seguidor a la Pilar. Vam estar-ho debatent juntes i vam dir: “Ostres, sí. Quina raó que té”. Encara ho tenim tot molt heretat, i quan et poses a dibuixar com un autòmat et surt l’après, però és súper fàcil rectificar i corregir-ho. Vam demanar perdó a la persona que ens va contactar i ho vam corregir. I aquí vam aprendre un munt. De fet, jo he après un munt amb errors com aquest.
“Per a mi només hi ha un tipus de feminisme, que és el que lluita per nosaltres, i en aquest nosaltres hi entren les persones transgènere 100%. Però jo també l’he cagat”
Consideres que és important continuar formant-te i aprenent?
I tant. Cometrem molts errors, però el bo és rectificar i continuar aprenent. Al final, nosaltres hem escrit aquest llibre, però potser d'aquí 10 anys o menys està obsolet. I em fa gràcia que moltes vegades la gent diu: “Quantes coses, no es pot dir res”. Perdona? Pensa abans de parlar, d’escriure, de dibuixar, i si la cagues demana perdó i segueix la teva vida.
A Instagram ja tens gairebé 8.000 seguidors. Els seus comentaris t’ajuden a continuar aprenent o reps moltes crítiques?
El poc hate que rebo és molt imbècil, no argumenten bé el que diuen. La gent en general es tanca molt amb les crítiques, i mira que van des de l’humor. Per això no aprenc del hate, sinó d’una altra mena de comentaris més constructius.
Recordes alguna publicació en què rebessis més hate del normal?
Sí. L’última experiència que recordo va ser una noia que em va comentar en un vídeo que vaig fer sobre la gent que argumenta que no necessita succionador de clítoris perquè té parella. Aquest vídeo té bastants comentaris negatius. Em va dir que jo havia dit que els qui prescindien de succionador eren uns gilipolles. Jo el que volia expressar és que et podia agradar més o menys aquesta joguina , però no podies decidir no tenir-ho per tenir parella. No perquè et satisfaci la teva parella t’has de privar de l’amor propi.
Ara estàs col·laborant amb la marca de joguines sexuals ByPlay. Més marques t’han proposat campanyes?
No, perquè encara soc un pet a les xarxes i no em contacta molta gent.
Si fos el cas, diries que no a una marca que no encaixa amb els teus ideals?
I tant, això és a la meva sang. No puc participar en res en el que no crec. Per exemple, si em ve ara un senyor i em vol de token a la seva campanya, ja em pot donar un milió d’euros que no ho faria.
Com ha canviat el teu pensament feminista aquests anys?
Abans no sabia que les coses tenien nom, i potser en detectava algunes perquè soc empàtica i m’agrada analitzar totes les situacions. També perquè estic una mica boja, i veia coses que no encaixaven. Llavors vaig conèixer la Pilar, el meu millor amic em va començar a explicar moltes coses de feminisme i desigualtats socials, i vaig veure que totes tenien nom, solució i un moviment darrere.
Políticamente Incorrecta ha contribuït a tot això?
Sí. Políticamente Incorrecta m’ha canviat la vida perquè gràcies a aquest personatge he escrit un llibre que ha pogut llegir el meu pare i a ell també l'ha canviat. L’altre dia em va trucar i em va dir que s’havia llegit les primeres 100 pàgines i que s’havia sentit com una merda. Se sentia identificat amb moltes coses que posava en el llibre i sentia que ell era l’executor de moltes de les maldats que mostra el llibre. Em vaig sentir fatal. Jo no vull que el meu pare se senti malament, però em va agradar molt que ho reflexionés. Ni michismi, ni fimininismi: y otras cagadas m’ha canviat a mi, però també ha canviat una miqueta al meu entorn. I tant de bo això arribi molt lluny.
