Sergi Miquel (Llagostera, 1989) era diputat pel PDeCat al grup Plural al Congrés. Fins fa dues setmanes. Dissenyador industrial de professió, ha decidit abandonar el projecte polític dels demòcrates i pujar a bord de Centrem, una nova proposta de partit que aglutina vells companys de files en l'àmbit del centredreta que ara s’havien separat en forma de La Lliga, Lliures o el PNC. 

Vostè es va mantenir fidel al PDeCat en situacions difícils. Per què fa ara el pas a Centrem?
En un moment determinat vam decidir que matàvem el projecte del CDC per mantenir unes idees. Les eleccions del 14 de febrer ens donen un missatge que és: “Hi ha un model de país que, si el volem defensar des de les institucions, hem d’aglutinar més gent”. És a dir, no som prous. I el segon és que es comença a moure una operació que, per primera vegada des de l’explosió de Convergència fa 6 anys, aglutina en lloc de dividir-se.

Com definiria Centrem i en què es diferencia del PDeCat?
Centrem és un projecte polític nou. Una de les impulsores i de les cares visibles, que és l’Àngels Chacón, el defineix com el primer partit postprocés. Crec que és una definició interessant perquè explica molt bé quin és el sentit de tot això. Al final, part del problema i de les coses que fan que no em senti reconegut en molts dels partits de les institucions és la dinàmica de blocs, que tenia sentit el 2017. Ara potser hem de dir prou a fragmentar, i posar-nos a regenerar, construir i sumar. Jo crec que això és la primera vegada que passa i per això crec que l’operació sortirà bé.

Per què la política de blocs no funciona?
Jo el que dic és que el 2022 presenta un escenari absolutament diferent. Potser és més fàcil i més convenient aprovar els pressupostos amb un altre partit que no estigui tan ideològicament allunyat del que en teoria representem alguns, o del que aspiren a representar Junts, en aquest cas. Tot i això, ells insisteixen en la idea de mantenir aquests blocs. Nosaltres diem que ara podem començar a trencar aquesta dinàmica de blocs i començar a prioritzar el nostre model de societat. Centrem és el primer que no té aquest biaix de la dinàmica de blocs.

Però el PDeCat ja tenia aquesta postura i va fracassar, no?
El fracàs del 14F del PDeCat és multisistèmic. Jo crec que, per una banda, no érem prous; però hi ha una segona variable que és que no vam tenir prou temps per donar a conèixer la marca. Jo crec que un dels errors que va cometre el partit és trencar massa tard amb el món de Junts. No hi havia una consolidació de la marca.

Cap a on va Centrem, esquerra o dreta?
Centrem significa d’entrada que es defugen els extrems. Un se centra sempre en funció d’altres coses, però sobretot saps que si estàs al centre, no ets a un extrem.

I, què significa estar al centre?
No ser socialista econòmic, no ser ultraconservador des del punt de vista dels drets socials. A Centrem s’hi troba gent que ve de la tradició liberal, de la tradició socialdemòcrata.

 Què el fa incompatible amb JxCat?
Jo, que vull tenir un compromís amb la democràcia, amb la convivència, amb uns valors concrets, crec honestament i humilment que hi ha alguns perfils a Junts per Catalunya que són incompatibles amb la meva forma de veure la democràcia i la convivència.

A què es refereix?
Quan veig que s’incorpora gent a les llistes de Junts per Catalunya que diuen sense pudor “farem neteja d’espanyols”, a mi em sembla que aquest no és un projecte polític amb el qual em pugui vincular.

Sergi Miquel a la tribuna del Congrés dels Diputats. Font: EFE

Parla de postprocés. Catalunya serà independent?
Assumim-ho: en els pròxims cinc anys aquest país no serà independent. A partir d’aquí, quina és la proposta? Tornar a repetir l’escenari del 2017? Tornar a fer una declaració d’independència que suspendrem al cap de 8 segons? Si el país decideix cometre els mateixos errors del 2017 serà culpa dels nostres dirigents i de la gent que ha governat aquest país que ha volgut tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. Hem d’escoltar totes les opcions, però ningú n’està proposant cap.

Estatut d’autonomia i pacte fiscal. No esteu plantejant coses del passat?
No, els tres elements tenen una resposta diferent perquè són coses diferents. Jo no sé si aquell estatut serveix avui per les ambicions que hi ha a Catalunya. Em temo que no. Per tant, si algú planteja tornar a obrir el meló de l’Estatut, haurà de tenir clar que han canviat moltes coses. Sobre el repartiment dels recursos, l’Estat obrirà aquest meló, amb o sense Catalunya. I Catalunya i el seu govern hauran de decidir si hi és en el repartiment nou o no hi és. Un territori que té un dèficit fiscal que es calcula entre els 10.000 milions i 15.000 milions d’euros,  crec que no es pot permetre el luxe de no ser en aquella taula negociant més recursos.

Han sonat diversos noms per a Centrem. Un d’ells és l’expresident Artur Mas.
Crec que el president Mas, que és coherent, en un moment donat va dir que ell era militant del Partit Demòcrata i no se n’anava a Junts per Catalunya. Ara diu que ell es mantindrà fidel al Partit Demòcrata, però jo crec que les seves idees estaran més que representades a Centrem. Al final aquesta manera d’entendre la gestió pública, el procés i el catalanisme, faran que el president Mas s’hi trobi a gust segur. Però no sé si farà el pas o no.

L’ABC va publicar que Centrem volia presentar Sandro Rossell com a candidat a Barcelona a les pròximes municipals.
Centrem també està intentant reconstruir un espai a Barcelona, i fer front a una manera de fer política que crec que és nefasta per la ciutat, liderada per Colau. Està buscant noms per poder ocupar aquest espai. De tant en tant, un d’aquests amb qui es parla acaba sortint publicat a la premsa sense que això vulgui dir que sigui aquesta persona. Centrem està en un procés tan inicial que no està en condicions de dir qui està o qui no està en la línia ideològica, o de dir qui està o no en condicions de ser cap de llista.