El grup Sexenni va néixer després d'una de tantes classes d'Història d'Espanya de Batxillerat que havia tingut com a protagonista el Sexenni Democràtic. L'enginy del nom del grup ja anticipa la gresca que envolta la banda de pop lleidatana formada per set nois de 22 anys: l'Andrés Sánchez (Veu), en Xavi Pons (veu), en Pep Saula (producció), l'Albert Melción (trompeta i veu), en Marc Monclús (Guitarra) i en Ricard Perinyà (Bateria).

Estan d'estrena, ja que el passat 8 de setembre van publicar el seu segon disc, Supernova (Delirics), el qual descriuen "com una roca on estarem molt de temps, enmig de l'oceà de fer cançons". On també s'estrenen és a l'escenari de La Mercè de Barcelona. Aquest dissabte actuen a les 19.30h a l'escenari de la Platja del Bogatell. Ens trobem amb tres membres de la banda per conèixer si després del llançament musical han arribat a bon port.

Fa impressió tocar a La Mercè de Barcelona?

Andrés Sánchez (A): Seria mentida dir que és un concert més i que no hi ha nervis. És el primer cop que toquem a La Mercè, però estem tranquils perquè vam estar al Mercat de Música Viva de Vic fent un espectacle amb un format igual i ja vam agafar rodatge, que és una de les coses que fa més por quan acabes de fer un disc. En tenim moltes ganes i pocs nervis, realment. Hauríem de tenir una mica més, jo crec (riu).

Com va anar l'estrena de Supernova a Vic?

A: El públic ha rebut molt bé el disc. La gent ha vist que hem fet un canvi, ja no és la música que fèiem abans, i tot i que té moltes semblances, és un disc més madur. Hi ha cançons que la gent escolta en bucle i està bastant obsessionada, cosa que és una alegria.

Us va sorprendre la reacció del públic amb alguna cançó en concret?

A: Amb la de Mariachis, que vam estar a prop de no posar-la al disc, perquè és un reggaeton i a nivell estilístic era complicat d'encabir, perquè és un disc molt disco. És diferent i imagino que la gent li ha agafat afecte perquè es diferencia de les altres.

Pep Saula (P): També ens ha sorprès una que està més cap al final: és lenta, trista, és la d'Anestèsia. Quan la toquem en directe és una bomba i la gent hi reacciona superguai. És la joia amagada.

Quina cançó creieu que defineix més el disc?

A: Jo estic entre Antipánico i Filla del dimoni, perquè són les dues cançons que marquen aquesta era del grup en què hem posat les guitarres com a element principal, hem deixat enrere les trompetes i els pitos que ens han caracteritzat fins ara.

P: O Supernova també, que és la que dona títol al disc i que s'aguanta per les trompetes.

A: No és una cançó de pop trompetero català de fa cinc anys. Hi ha trompetes, és una cançó festiva, però està carregada d'una manera diferent.

Com definiríeu en general el disc?

A: Supernova a nivell poètic és com una roca on amb el grup estarem molt temps, enmig de l'oceà de fer cançons i de no saber cap a on anar ni quin serà l'estil del grup ni quines lletres farem i mil coses que us asseguro que ens passen pel cap entre discos. És un disc que ens dona cançons bones per tenir una proposta interessant en el context de Catalunya on s'estan fent moltíssimes coses i treure el cap és complicat.

P: El disc reflecteix de manera molt directa el que ha sigut el nostre últim any i mig. Parla molt d'amor, de desamor, de fer-se gran, madurar i d'estar en el millor moment de la teva vida.

"Ja no és la música que fèiem abans, és un disc més madur"

Andrés Sánchez 

Cantant de Sexenni

Què feu un dia de concert, què feu abans i després?

P: El Xavi o el Ricard, en dies de concert, ja tenen al cap en mode concert. Jo estic per més coses. Però tothom està generalment concentrat aquell dia. Aleshores, després toca carregar la furgoneta, preparar el material, fer un viatge més llarg del que desitjaries, les proves de so i el concert. Després de tocar, a vegades marxem i altres ens quedem festa, depèn una mica de l'energia i del que ens ofereixi la sort aquell dia. A vegades va molt bé i ho vols celebrar o va molt malament i te'n vols anar cap a casa.

Això no deu haver passat gaire...

P: No... (riu). Últimament estem molt contents amb la nostra consistència en directe i satisfets amb la feina que fem.

A: Crec que hem passat la línia que tot sigui una sorpresa i pensar 'què faig aquí damunt de l'escenari?', sinó que ara pensem que nosaltres fem això i ho sabem fer.

​​​Imatge durant l'entrevista a la cocteleria Bonavida. Xavi Pons i Pep Saula (d'esquena) i Andrés Sánchez (frontal). Fotografia: Maria López (Delirics)

Ara que fa quatre anys que toqueu, què creieu que aporta Sexenni al panorama musical català?

P: Sexenni aporta pop. Ara hi ha un domini de l'escena emergent i urbana que és superguai, és bestial, però nosaltres hem decidit desmarcar-nos d'això i apostar per la tendència contrària i fer un viatge cap al pop més pur, amb guitarres, sintetitzadors, bateries, lo clásico. El fet de tenir aquesta essència, amb un toc fresc, autotune, les trompetetes d'abans, fa que hàgim aconseguit tenir un so molt particular.

Parlem d'algunes de les vostres lletres, que tenen l'humor i la ironia sempre presents. A Sarrià Boy, una cançó de l'anterior disc, Retrats (Delirics, 2022), dieu: "Conegut als reservats, com el boy de Sarrià, cayetano català, madrileny amb platjeta. Feminista que convida, però només per tocar teta", és una lletra per allunyar-vos de l'estereotip que descriviu?

A: És una paròdia i, a veure, nosaltres no som pijos, però tenim algun amic que ho és una mica. La idea la vaig treure d'uns videos del Bruno Oro on feia el personatge de Jacobo de la sèrie de TV3 Vinagre i se'n reia dels pijos de Barcelona. Com que jo sempre estic provant maquetes, un cop em va venir la idea del pijo. A Lleida també en tenim, seria el Ciutat Jardí Boy d'allà. Em va semblar una imatge divertida i després vam voler que acabés sent un boig que va al Macba on comença una nova vida.

Parleu molt d'amor i de trobades amb noies en ambients festius, però hi ha lletres on no concreteu el gènere dels protagonistes. Intenteu tenir una mirada oberta en aquest sentit?

A: Nosaltres deixem que la gent interpreti al màxim. Creiem en l'amor totalment lliure i això ho deixem bastant clar. També, en la manera com escrivim, ja es veu que som persones que pensen d'una manera determinada.

"El fet de tenir un toc fresc, l'autotune, les trompetetes, fa que hàgim aconseguit tenir un so molt particular."

Pep Saula 

Productor de Sexenni

En aquest disc s'hi troba la cançó Houston que ha estat la cançó oficial de la Volta Ciclista a Catalunya del 2023. Com vau rebre la notícia?

A: Amb molta alegria perquè és un esdeveniment interessant, fa il·lusió i que la cançó soni a cada parada està bé perquè potser la gent fa un Shazam i li agrada. Per altra banda, això va fer que Xavi Pons s'interessés pel ciclisme i va acabar fent una secció a iCat.

Com? Explica'ns això, Xavi.

Xavi Pons (X): Va ser un interès una mica forçat perquè en una entrevista a iCat ens van embaucar. Jo i el Pep no estàvem gaire atents aquell dia.

P: Veníem de ressaca...

X: Si, i ens vam acabar comprometent a fer cada dia mentre durada la Volta un reportatge de com havia anat l'etapa i qui havia guanyat. Cada dia havia d'entrar a la web, al Twitter i buscar qui era qui perquè jo no sabia de qui estava parlant. Vaig fer-ho per riure'm una mica de tot plegat perquè, a més, no tenia temps per posar-me gaire tècnic.

"Vam fer una entrevista a iCat i ens vam acabar comprometent a fer cada dia mentre durada la Volta un reportatge"

Xavi Pons 

Cantant de Sexenni

Fa molts anys que us coneixeu. Us vau fer amics a Lleida i ara manteniu l'amistat a Barcelona, on esteu tots estudiant-hi i on està creixent Sexenni. Com separeu la feina de la vostra amistat?

A: Som molt amics entre els del grup, és un tòpic però és veritat. Sempre diuen que mai facis una empresa amb els teus amics... Bé, nosaltres no som una empresa.

P: Ens queda poc!

X: Busquem dies per oblidar-nos del grup. Fem plans per parlar com a amics i de les nostres vides.

P: Jo em sento molt agraït pel fet que la meva feina sigui al costat dels meus millors amics perquè tenim un entorn de treball envejable però, per altra banda, hi ha moments farragosos. A vegades toca posar el pilot automàtic i treballar i això implica cert desgast. Per a mi el més difícil de gestionar és saber dir coses dolentes als teus amics o tractar situacions delicades i això des d'un punt de vista emocional em resulta complicat, però per sort crec que ho sabem gestionar.


El grup lleidetà Sexenni està d'estrena, ja que el passat 8 de setembre van publicar el seu segon disc, Supernova (Delirics)

Com combineu la feina de música amb la vostra vida habitual?

A: El Pep està molt enfeinat perquè és productor en altres projectes. Ara encara és principi de curs i és un moment anecdòtic a la majoria de carreres universitàries. Ja veurem al novembre quan algú ja estarà treballant i altres amb exàmens. Històricament, se'ns ha complicat una mica, però es tracta de buscar el moment en què estàs lliure.

P: Tothom li dedica temps, però és clar, si en un mes toques al Mercat de Música Viva, a la Mercè, fas no sé quantes entrevistes, això et fa tenir una motivació inherent que no cal ni que te la busquis. Com que les coses cada vegada van millor, per nosaltres és més fàcil dedicar temps i energia.

"El més difícil de gestionar és saber dir coses dolentes als teus amics"

Pep Saula 

Productor de Sexenni

De cara al futur, quina posició voleu que ocupi la música en les vostres vides? Us veieu tota la vida fent el mateix?

A: La música per a mi sempre ha estat superimportant perquè a casa meva sempre han estat músics de conservatori. Jo passava a ma germana les partitures de l'himne del Barça quan el tocava amb acordió. Crec que la música tindrà una posició principal a les nostres vides, però mai se sap què passarà amb el grup. Tant de bo estiguem 20 anys més tocant, però són coses tan corrosives... Ara estem en un punt espectacular. A més, som persones bastant intel·ligents, cosa que és guai.

P: I poc habitual!

A: Està lleig que ens diguem intel·ligents, però és veritat.

P: Ho dic en el sentit que tots som persones bastant assenyades, amb el cap més o menys amoblat per la nostra edat. Som persones de 22 anys que algun dia la liem més del compte, tots tenim les nostres cagades. Jo, personalment, ho valoro, i crec que tots ho valorem.

@diaridebarcelona Les preguntes ràpides del Diari de Barcelona a @Sexenni 🎤🎶🎷 #sexenni #música #lamercè2023 ♬ original sound - diaridebarcelona