L'Uri Plana, l’Albert Sort i l’Andreu Manyós són els integrants de Siderland, un grup de pop nocturn, tal com ells defineixen el seu estil. Provinents de diferents professions com la música, la psicologia i el periodisme, els tres amics van començar a tocar junts l’any 2008. El 2018 van crear el grup actual, Siderland, i tres anys després van llançar el seu primer disc. El dia 2 de febrer actuaran a la segona semifinal del Benidorm Fest, el concurs per triar el representant d’Espanya a Eurovisió, amb la cançó Que esclati tot. La seva és l’única cançó en català candidata a anar al festival. 

Com va néixer Siderland?
Uri: Fa molts anys que toquem junts, portem pràcticament mitja vida tocant. Vam començar el 2008 com una banda de rock adolescent, perquè és el que érem, adolescents. Van passar els anys, i el 2018 vam formar Siderland. Ens havíem fet una mica més grans, i vam començar a fer aquest pop mainstream, inspirat en els sons internacionals i la música mainstream dels Estats Units, però fent música en català.

D’on ve el nom de Siderland, què significa?
Albert: Hi ha dues explicacions, la patillera i la pedant. La patillera és que volíem jugar amb la paraula desig i vam buscar alguna arrel europea, desir, sider, siderland, perquè land ens agradava com quedava, era un nom que no podies associar a cap idioma en concret. A partir d’aquí vam elaborar un discurs una mica més elaborat sobre la paraula: sidus sideris en llatí vol dir 'constel·lació d’estrelles', i desiderare vol dir 'constatar l’abandó de les estrelles'. Per tant, desitjar seria com 'adonar-te de l’abandonament de les estrelles'. Siderland seria, doncs, 'la terra de les estrelles'. I a partir d’aquí tot un discurs sobre el desig…

Andreu: Dos roncola i tens el nom, ja està.

Uri: Aquesta era la pedant.

Per què vau decidir presentar-vos al Benidorm Fest? Us vau presentar l’any passat també, per què vau decidir tornar-ho a fer?
Andreu: L’any passat ens presentem perquè quan surten les bases del concurs acabem de treure àlbum, i veiem que tenim unes quantes cançons que podrien encaixar.

Albert: I que els eurofans ens havien animat a fer-ho, que si no igual no hauríem sabut ni de l’existència del Benidorm Fest.

Andreu: Exacte, comencem a rebre missatges de gent que ens diu: "Ostres, la vostra música, si es pot en català, quedaria molt bé en el festival". Tirem endavant per aquest camí i ens adonem, quan ja ha acabat el concurs, que hem quedat el primer grup suplent. La suma de tot plegat fa que aquest any diem: "Anem a fer una cançó molt més pensada, molt més treballada pel que ens imaginem en un espectacle com podria ser el Benidorm Fest o Eurovisió, i aquest any ho aconseguim". 

Què té "Que esclati tot" perquè sigui una bona candidata a anar a Eurovisió?
Andreu: Crec que des que la comencem a fer, des del primer segon de cançó, ja estem imaginant-nos què ens agradaria que passés en un escenari com aquest. És una cançó no pensada exclusivament per aquest festival, però sí pensada per un format així de gran, amb molta potència, amb molta energia. Aquest és l’ingredient que li hem volgut donar, i per haver arribat fins aquí sembla que de moment està funcionant.

Us veieu com a possibles guanyadors del Benidorm Fest?
Albert: Quan es publica això? 

Abans del Benidorm Fest.
Albert: Doncs, home… (Riuen) Intentarem que sí. Pot ser que al principi fos tot una mica... no irreal, però sí amb una sensació de distància, i a mesura que t’hi vas posant, que vas assajant, que vas veient què podem fer allà, que vas veient que les coses que has demanat a TVE s’estan materialitzant, i que et surten les coses, i que la direcció funciona, i que tot va agafant forma, dius: "No sé si guanyar, però sí que fer una cosa que sigui impactant". Tenir coses a dir, i que quan acabem la gent pensi: "Una cançó en català, ha molat, i han deixat el llistó alt".

Andreu: És que de fet és una pregunta que molta gent ens fa i tampoc és l’objectiu que ens hem plantejat en cap moment, anar a guanyar. Anem a fer-ho bé, a defensar la nostra cançó i a poder fer el que nosaltres ens hem imaginat. Si aconseguint això guanyem, genial, però el nostre objectiu va més cap aquí, teníem moltes idees, idees que pensem que són molt bones i volíem que sortissin bé.

Uri: I fer que la gent que li fes il·lusió sentir una cançó en català en una preselecció així es quedi amb la sensació que ho hem fet bé. Que durant els pròxims anys a la gent li faci il·lusió presentar cançons en català és una cosa que pot molar.

Per què heu escollit una cançó en català? 
Andreu: En català perquè Siderland és un projecte de música en català. Llavors, no hi ha altra. Molta gent ens ha preguntat si ara que tenim el focus ens hem plantejat canviar d’idioma en un futur. Fer-ho, ho podríem fer, però no seria Siderland, seria una altra cosa. 

Albert: A mi em sap greu que ens ho preguntin, si canviaríem de llengua. Oi que no li preguntaran a algú que està cantant en castellà si canviarà a l’anglès per arribar a més gent? Doncs nosaltres igual. Fem música en català i la seguirem fent en català.

Creieu que el fet que sigui en català us pot restar possibilitats de sortir escollits per anar a Eurovisió?
Andreu: Espero que no sigui determinant. Jo crec que si la nostra cançó agrada, ha de ser indiferent l’idioma. L’any passat amb les Tanxugueiras va passar: una cançó en gallec va estar a les portes de guanyar i "li va anar d’un tris". Per tant, no crec que sigui determinant.

I de la resta de cançons que es presenten, quina us agrada més, quina creieu que té més possibilitats de guanyar?
Uri: Possibilitats de guanyar és molt difícil de dir, o almenys només amb la cançó. Però a mi la que m’agrada molt ,i que ja últimament quan m’ho pregunten sempre dic, és la de la Vicco.

Albert: Ens agrada molt Fusa Nocta, però la cançó de la Vicco jo crec que és l’única que s’ha fet realment viral, la resta no han sonat tant.

Andreu: A més a més, amb la Vicco vam compartir un tema, i hi ha com aquesta il·lusió de que si no som nosaltres sigui ella.

@diaridebarcelona Siderland actuarà el 2 de febrer a la segona semifinal del #benidormfest ♬ original sound - diaridebarcelona

Descriviu la vostra música com Pop Nocturn, per què? En què consisteix aquest estil i en què es diferencia del pop convencional?
Uri: Bàsicament que som una mica cretins a l’hora de posar noms, però sobretot que tenim aquesta idea que les coses importants a la vida, tant les bones com les dolentes, passen a la nit. I que per tant ens dona aquest peu a escriure cançons sobre les històries que ens han passat de nit. També som amics de fa molts anys i hem compartit moltes nits, i sempre ens agrada posar aquest escenari com a denominador comú en totes les cançons. 

Albert: I que també, evidentment la pots escoltar a qualsevol hora del dia, però ens agrada pensar que funciona a les discoteques, a les festes… és una música que porta al ball, a la cosa lleugera.

De què va la cançó?
Andreu: La cançó parla d’aquesta sensació que tenim que permanentment ens estem acostant al col·lapse global, a una crisi permanent. Quan la vam escriure recordo que era just una setmana que estaven entrevistant a la ràdio a diversos experts temptejant si podia ser que Putin premés el botó nuclear. En aquest context, amb la crisi climàtica i a partir de la sèrie El Col·lapse, que al primer capítol hi ha una noia que va a buscar la seva parella que està treballant i li diu “hem de marxar”, i la seva parella li contesta que ho veu més com una crisi passatgera, mentre que ella li diu “no t’estàs enterant de res”. De cop es crea aquesta distància entre els dos: ell que es resisteix a marxar i es pensa que tot té solució i ella que es prepara per a aquest col·lapse i pel món postcol·lapse. Volíem inscriure aquesta història aquí al mig i retratar aquest moment. I ja que estem en això, doncs que sigui d’alguna mena la festa del col·lapse. Ballar enmig d’aquesta situació.

A la lletra dieu la frase “Treu-te la cuirassa”. A què us referiu?
Andreu: Volíem retratar aquesta situació d’incomunicació: l’un i l’altre no entenent-se, perquè en una situació extrema són dues persones que no saben trobar-se en aquesta disparitat. És una mica aquella sensació de la pandèmia, que de cop la teva personalitat s’aguditza i el pitjor surt també de tu. I potser d’una persona que et pensaves que la coneixies, fins que no la veus en una situació d’estrès emocional bèstia i, en aquest cas, global. Doncs aquesta història és una mica això: dues persones que de sobte es troben en un moment que tendim cap a l’abisme i totes dues s’adonen que no són tan iguals o que no es coneixen tant.

Quan marxeu a Benidorm? 
Uri: Marxem aquest dijous (ahir) i llavors allà tenim uns quants dies d’assajos, d’esdeveniments, rodes de premsa i de veure el que ens trobarem, perquè aquí sobre el paper i als assajos tenim la proposta molt clara i hem de veure si allà tot encaixa, si les distàncies a l’escenari i les mesures dels visuals funcionen bé.

Andreu: En els pròxims dies hi ha una cosa que ens uneix a nosaltres i a vosaltres, que és que el 2 de febrer nosaltres toquem i vosaltres voteu a Siderland. Aquí ens trobem tots.