Tatxo Benet (Lleida, 1957) és copropietari de l’imperi audiovisual de Mediapro. El periodista i productor audiovisual ha estat protagonista involuntari de l’actualitat aquests últims mesos. D’una banda, va contagiar-se de coronavirus al març, i va haver de passar per la UCI. I ara apareix als mitjans per unes filtracions de l’operació Volkhov. En aquesta entrevista, Benet dona la seva versió sobre les gravacions amb David Madí i parla del seu llibre, La travessia més difícil, en què relata la seva vivència amb el coronavirus.

El coronavirus ha estat realment la travessia més difícil de la seva vida?
Sí que ho ha estat, sí. Jo nedo en aigües obertes, per això el nom de travessia. I quan nedo al mar, en qualsevol moment puc parar i pujar al vaixell de socors, però amb la malaltia no hi ha alternativa, has de continuar.

I per què fer-ne un llibre?
D’entrada no tenia pensat en absolut fer-ne un. Però un editor m’ho va proposar i crec que és important explicar-ho, perquè vaig ser dels primers i vaig estar crític, cosa que va ser bastant xocant per molta gent que pensava: si li pot passar al Tatxo, li pot passar a tothom.

Durant el dies a la UCI, va tenir por a morir?
No. I em va sorprendre la poquíssima por que tenia. Al final el que jo feia era lluitar per la meva vida. La mort no és res, és l’absència de vida. I si la vida ho és tot, vol dir que una vegada has mort no hi ha res. Com se li ha de tenir por?

“Em va sorprendre la poquíssima por que tenia a morir”

Políticament, s’ha gestionat bé aquesta situació?
Crec que s’ha anat una mica a “trompicons”, els polítics i especialistes no ens van dir la veritat del que havia de passar, o perquè no la sabien o perquè volien evitar l’alarma social. És un error greu, perquè per això la gent no fa tant de cas, sorgeixen les teories conspiratives…

Benet va estar un mes aillat i tres dies ingressat a la UCI de l’Hospital Clínic

Mediapro apareix com a perjudicada en el cas Barçagate. Finalment la Junta ha dimitit, però no per aquest cas.
Aquesta Junta tenia molts casos greus pels quals podria haver dimitit. Però al final el Barça sempre es mou per criteris esportius, de resultats.

Com valora el mandat d’una Junta amb la qual han tingut tan mala relació?
En el món dels negocis passen aquestes coses. Fins i tot entre els que estan més a prop. Som una empresa molt gran, però som a Catalunya, i seria lògic que tinguéssim relacions molt fluides per afinitats de tota mena, però hi ha hagut gent que ha decidit no tenir-les.

Per què?
Enveges... el que sigui. Tenim relació amb multitud de clubs de tot el món i amb el Barça, no. Però això passa molt aquí, que quan més hauríem de col·laborar entre nosaltres és quan menys ho fem.

Vostè apareix també a l’Operació Volkhov, en uns àudios on se l’escolta parlant amb David Madí sobre la venda d’uns documentals a TV3.
Això és el típic cas on l’arbre no ens deixa veure el bosc. La policia grava unes converses, en principi a David Madí però, i si m’han punxat a mi? La gravació potser és il·legal, però el que ho és segur és la seva difusió. I no parlo de la premsa, parlo del jutge i de la policia. I a més, sou els primers que em pregunteu directament per aquest tema. Ningú s’ha interessat per la meva versió dels fets, per si la conversa estava manipulada; s’ha agafat la gravació, s’ha publicat, i se n’ha fet la interpretació que s’ha volgut.

Operació Volkhov: “Sou els primers que em pregunteu directament per aquest tema. Ningú s’ha interessat per la meva versió dels fets, per si la conversa estava manipulada”

Benet té més de cent obres a la seva col·lecció. Al seu despatx, amb el quadre Two Sisters, de Bob Dylan

És manipulada?
És clar! Se n’extreu un tall, sense el context i es filtra. Jo parlo amb una persona privada, que no té cap càrrec públic, sobre un tema d’interès privat i que no és delictiu. Quina importància té això en la investigació? El que ha de fer la policia si escolta una conversa que no és rellevant per la investigació és descartar-la. És que estem acceptant, com a societat, que els nostres secrets més íntims estiguin sent revelats per la policia i els jutjats. I em sorprèn que aquest no sigui el centre del debat, i és que és un escàndol de primera divisió.

Però són habituals aquests tipus de converses?
Jo normalment no participo directament en això. Però és que nosaltres fem documentals. Ens guanyem la vida fent documentals. Si no fos sobre el procés no se’n faria cas. I se’n fa cas perquè és sobre aquest tema.

Se sent objectiu polític?
Sí. Amb tot aquest tema s’intenta fer un totum revolutum per intentar desprestigiar TV3, per intentar desprestigiar Mediapro i per deslegitimar el procés.