Tomàs Molina (Badalona, 1963) és, probablement, l'home del temps més estimat de Catalunya. Ha escrit diversos llibres sobre temes de meteorologia com per exemple Contes del temps: Una història per a cada mes de l’any (2019), Meteocuriositats: 50 secrets per entendre el temps (2020), i el més recent, El gran llibre del planeta (2022).

A banda de presentar l'espai El Temps de TV3, actualment és professor associat de la Universitat de Barcelona on imparteix un màster de meteorologia a la facultat de física. Forma part del Servei Meteorològic de Catalunya. En l’àmbit internacional, ha estat fundador i president de l'Associació Internacional de Meteoròlegs als Mitjans de Comunicació i president de Climate Broadcasters Network de la comissió europea sobre la Comunicació del Canvi Climàtic.

Un consell que comparteix, dirigit sobretot als periodistes, és que avui en dia s'està posant molt de moda que la notícia només sigui aquella negativa en contra els governs o les empreses, és a dir, sempre es va a buscar el problema i destapar-lo. Molina creu que això és un error perquè ens fa més desgraciats. Pensa que hem de dir les coses dolentes, però també hem de fer notícia de les coses bones.

D'altra banda, en el seu temps lliure, no és molt d'anar enlloc. Al ser conegut, prefereix quedar-se per aquí o, com a molt, anar a casa de la seva germana a l'Empordà.

El 2023 ha estat l’any més càlid registrat, la temperatura mitjana de la terra es troba al 1,48ºC. Davant d’aquest horitzó, c realment hi ha una forma d’aturar la situació  climàtica actual o d’evitar que  vagi a pitjor?
Sí, evidentment que sí. És veritat que és una situació que s’està accelerant. Per tant, hem de fer dues coses: primer hem d’actuar, és a dir, reduir les emissions de diòxid, ja que el que estem vivint està aquí per repetir-se. I segon, ens hem d’adaptar perquè cal que parem el cop i evitar, a base de reduir emissions, que no vagi a més. És veritat que reduir emissions no és tan fàcil com sembla, requereix canvis socials i econòmics, i això no sempre és tan fàcil.

Com veus els objectius marcats a la cimera del clima celebrada aquest passat any a Dubai? Els veus assequibles?
Tot és difícil, que sigui difícil no vol dir que sigui impossible.  No entenc que la gent sigui tan pessimista, s’han de posar en valor els canvis que anem assolint. Hem de valorar les coses que aconseguim i no pensar sempre que és la fi del món i que tot és una merda, simplement perquè és mentida. Sí que arribem a acords i aquests s’acaben notant. 

Veient l’onada reaccionària que guanya terreny a escala mundial, i que porta associada un corrent negacionista, creus que els objectius per revertir la crisi climàtica estan més en risc?
Sí i no, perquè és molt difícil posar d’acord tota la humanitat. Estic convençut que arribarema acords. Sí que és veritat que ens hi hem posat tard, però crec que sí que arribarem a acords.

"Cal valorar el que aconseguim i no pensar que és la fi del món"

Es dispararan malalties per culpa del canvi climàtic?
Hi haurà malalties diferents, però no es dispararan. Ara ja veiem que estem agafant un clima que s’assembla més al del Marroc. Haurem d’adaptar la nostra sanitat, que és molt superior que la del Nord d’Àfrica, per afrontar aquestes futures malalties. Les malalties són portades per insectes, ja que com que canvien les temperatures mitjanes, també canvien els insectes que tenim. El mosquit tigre és un dels que porta aquestes malalties. De moment no tenim res perquè no tenim la malaltia, però el vector sí que el tenim. Per tant, davant d’això haurem de lluitar contra el mosquit, saber-lo diagnosticar i tenir les medicines necessàries per curar-ho, com altres malalties.

Creus que les polítiques, les partides pressupostàries dels governs i les iniciatives, són suficients per intentar revertir el canvi climàtic?
Revertir no es pot revertir, no es pot tirar enrere. El que farem com a molt serà limitar-lo o adaptar-nos a ell i fer que ens sigui menys greu, però no es pot revertir, ja que som molta gent. Això no és ni bo ni dolent, simplement és. El que hem de fer és intentar limitar-lo i, sobretot, adaptar-nos a ell, però amb calma, sense les pujades que estem fent ara que sembla que sigui la fi del món. Sempre han passat coses i ens hi hem d’anar adaptant.

L’economia guanya la partida al clima?
No, l’economia haurà d’adaptar-se, ja que aquesta és el reflex de l’activitat humana. L’economia del creixement ens ha portat a aquesta situació climàtica i ara ens estem adonant que ens hem passat. Avui en dia estem definint una economia de decreixement, però sense voler perdre qualitat de vida, ja que ens volem moure amb facilitat i poder fer coses. Si és veritat que ens hem de limitar. Per exemple, no és necessari que cada família tingui tres cotxes. Per tant, l’economia és només un reflex de l’activitat humana i això també canvia amb els anys. Tot és un equilibri que s’ha d’anar trobant.

"Haurem d'adaptar la nostra sanitat per afrontar les futures malalties"

Quines mesures creus que s’haurien de prendre a Catalunya davant l’estat de sequera?
La primera, adaptació. Ja ho estem fent, però hem de continuar així. Actualment, més del 60% de l’aigua que bevem ja no és aigua que hagi plogut, és aigua que s’ha dessalinitzat o reutilitzat. Després, hem de créixer plantejant-nos la nostra societat d’una forma diferent.

Quines són les vostres fonts per fer les previsions del temps? Són totes nacionals o consulteu també a l’estranger?
La meteorologia és universal, has de tenir present tot el món. Tenim dades de tot el món i les utilitzem per modalitzar-lo, fem córrer els models numèrics amb els ordinadors i les dades són de lliure ús universal. Per tant, no consultem a fora, ho fem nosaltres.

Com ha impactat l'aparició de les xarxes socials en la teva vessant de comunicador/divulgador?
La pressió social ha augmentat molt fortament, jo dic que s’ha horitzontalitzat. Abans tenir una opinió era molt difícil perquè havies de tenir una posició per poder-la expressar. L’opinió dels mitjans marcava la tendència de la societat i aquesta no podia fer-hi res a part de llegir-la i comentar-la. Ara, en canvi, et pots fer un forat a través de les xarxes, guanyar seguidors i que el que diguis tingui transcendència. Una persona sense mitjà pot ser rellevant en la societat. Això comporta un problema, ja que probablement et fas famós per ser molt disruptiu. És a dir, que facis servir el teu cos, diguis coses molt punyents, etc. La veritat, l'objectivitat, no serà un valor molt gran. Només es busca la fama i, per tant, s’ha perdut valors estructurals que ara estan més dispersos.

Hi ha fake news en l’àmbit de la meteorologia o comunicació ambiental?
Sí, arran d’aquesta situació on tothom diu coses i mirem a veure qui la diu més grossa. I, aquí, ja depèn de que vol creure cadascú. Les geoingenyieries diuen que nosaltres fem alguna cosa perquè no plogui, perquè per algun motiu diuen que jo no vull que plogui.

En els últims anys Greta Thunberg ha portat la bandera de la lluita contra el canvi climàtic. Sembla que els joves estiguem més preocupats per la situació climàtica que els que manen. Quin futur ens espera?
És veritat tot el que has dit excepte el 'més'. És veritat que és més rellevant que vosaltres estigueu més preocupats. Us tocarà a vosaltres i, això, té a veure amb el tema de la justicia generacional, ja que els joves haureu de patir un canvi de clima que no heu provocat. Greta Thunberg es va enfadar veient el que us hem deixat i, ara, s’haurà de veure com ho feu vosaltres. Una de les coses que s’ha d’entendre és que bé no ho farà ningú mai, ho farà tant bé com pugui en cada cas.

Com descriuries el teu recorregut per haver arribat on ets ara? Ha resultat difícil/ n’estàs satisfet?
Sí que n’estic satisfet, la veritat és que he tingut molta sort. La meteorologia no era una cosa que m’interessés. Jo soc físic i periodista i ara, si déu vol, seré doctor en ciències de comunicació. Però jo vaig estudiar física i volia ser professor. Al final, feien proves, m’hi vaig presentar, vaig guanyar i ara sóc meteoròleg. Em semblava xulo això de modelitzar i fer el pronòstic. Ha estat un lloc on he pogut fer coses i cada dilluns quan vinc a treballar sóc feliç. Malament no m’ha anat, m’ho he passat bé i m’ho segueixo passant bé perquè son diversos reptes simultanis: el del pronòstic i el de fer un espai atractiu.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por 324cat (@324cat)

En la teva feina què és el que més t’atrau o gaudeixes: l’àmbit científic, és a dir, el de meteorologia, o el de comunicador?
Les dues coses quan les juntes. A banda d’això, la part de la televisió és tenir molta sort, ja que és un d’aquests universos en que si tens una idea pot passar, i no hi ha tantes feines en què això sigui possible. Puc proposar idees i que s’acabin desenvolupant. He pogut anar en globus, he viatjat a
l’Antàrtida, he anat en un F16... Vull dir que si hi ha algun desig o somni pot acabar sent realitat. Ha estat una de les coses que m’ha agradat de treballar a la tele, a més de conèixer molta gent interessant.

Tens algun repte o somni professional que no has fet i que t’agradaria fer en els pròxims anys?
Ser doctor, el meu objectiu de vida és ser doctor abans dels 61 aquest mes de maig.

“Patireu un canvi de clima que no heu provocat”

Ser periodista i metereòleg t’ha convertit en “l’home del temps” més popular de Catalunya. Ha estat fàcil o difícil, la conciliació familiar?
Fàcil. Realment això ho hauries de preguntar als meus fills. És veritat que porto gairebé tota la meva vida fent vespres, és a dir, treballant a les tardes. Per tant, els meus fills no els he vist mai al vespre, els he vist als matins, però pel matí no se us veu gaire, als fills. Els he portat a l’escola, però poca cosa més he fet amb ells. Alguna vegada que per algun motiu treballava al migdia, a la tarda tornava a casa i no sabia que s’esperava de mi, perquè els meus fills mai els havia vist a la tarda. Això no sé si ha sigut millor o pitjor per a ells. Ara penseu massa les coses: els meus pares no estaven mai per mi, sempre treballaven. Mai em van ajudar a fer els deure, mai em van acompanyar a la universitat. Ara sentiu que us posem tants problemes a sobre, però no tinc la sensació d’haver estat mal pare.

Ets optimista en les pròximes/ futures previsions del temps d’aquí Catalunya?
Sí, algun dia o altre acabarà plovent. Això no treu que ens hem d’adaptar a la situació actual, ja que son dues coses diferents. I a més, tenim la sort de
que ara som capaços de pronosticar el futur. Si coneixem com serà el futur, les conseqüències d’aquest no tenen perquè ser les que serien. Per tant, el futur no té perquè ser negatiu, li podem treure rendiment.