- entrevistes -
Toni Rodon a una terrassa de Mataró, El Maresme
Publicat el 27 de juliol 2023

Toni Rodon, politòleg i professor de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra, respon a algunes de les qüestions que han quedat obertes després de les eleccions generals. Qui governarà? Quines possibilitats de pactes hi ha? Anirem a noves eleccions? Rodon ofereix la seva visió al Diari de Barcelona.

Per què s'abstenen els joves? Pel seu desinterès en la política?
Aquest és un gran tema, en què no hi ha una resposta única, com a totes les coses en Ciències Polítiques. Hi ha diferents interpretacions. Primer crec que és important trencar la idea que als joves no els interessa la política. El que passa és que, molt probablement, el que els interessa és un altre tipus de política, o un altre tipus de dinàmiques polítiques. La política institucional molt sovint la veuen com una cosa llunyana, avorrida, o que no els afecta, però molts joves també necessiten aprendre què són les eleccions, com funcionen… Sembla molt fàcil, però no ho és tant: el nivell de coneixement polític a casa nostra és molt baix, i ho és encara més entre els joves.

Sí?
Cal recordar l'última enquesta del CEO, que deia que entre el 50 i el 55% de la gent a Catalunya no sabia dir qui és el president de la Generalitat de Catalunya. Amb els joves era un pèl més gran. En certa manera és normal, perquè la informació o sofisticació política va lligada a la desigualtat d'ingressos i de poder en una societat, i la precarietat laboral entre els joves és elevadíssima. Tot això té un efecte en com la gent processa la política. I aquí el sistema també ha fallat, perquè si es vol crear una democràcia madura, vulgui el que vulgui dir això, no només has d'apel·lar a l’electorat, sinó que cal formar els votants del futur en l’esperit democràtic.

Podria dir-se que els intents d’alguns líders o partits polítics, com el que ha fet Pedro Sánchez d'anar al pòdcast de La pija y la quinqui, o l'apropiació del pseudònim 'Perro Sanxe', ajuden a fer que els joves se sentin atrets per la política, o bé distorsiona la seva essència?
Això pot tenir els dos efectes, però algú et diria, per ser optimista, que primer als joves els has d'enganxar d'alguna manera, i probablement l'estratègia de Pedro Sánchez va ser bona en aquest sentit, per aprofitar-se del malnom que li van donar i per anar al pòdcast, perquè de política en van parlar ben poc. Van parlar de cultura pop i d'entreteniment, i això és una molt bona idea, perquè ja es veu als països anglosaxons, sobretot a Austràlia, als polítics menjant pizza públicament, ballant, etc.



Té algun perill?
El perill d'això és que has de fer més coses, perquè si et quedes en això, és quan banalitzes la política fins a l'absurd. Al cap i a la fi, l’'espectacularització o mediatització de la política és una cosa que no ens traurem de sobre. La qüestió és intentar que no es faci més gran, o intentar minimitzar-ho al màxim possible

Vox ha patit una davallada. Ha resistit Espanya a l'onada de la dreta populista?
Sí que ho podríem dir, tot i que jo no seria tan contundent. En certa manera ha resistit a la tendència d'altres països, en què l'extrema dreta ha crescut molt més. D'una banda, algú podria dir que s'ha resistit més que en altres països, com França o Itàlia, però també podem agafar una visió més pessimista, que diu que hi ha una llavor i que a Espanya l'extrema dreta va 10 o 15 anys tard. Quan entren a les institucions, sempre necessiten un temps per establir-se i anar creixent. Però, dit això, Vox no ha fet uns mals resultats. Ha perdut 600.000 vots i baixat 2,5 punts percentuals, els mateixos que Sumar.

Què ha passat, doncs?
El que passa és que a Vox li ha fet molt mal la distribució dels escons. Sense simpatitzar amb ells, cal dir que Vox ho tenia molt difícil, ja que gran part del seu vot prové de circumscripcions petites, i en els districtes molt petits, si no obtens un percentatge molt alt de vots, com van fer el novembre del 2019, no obtens escons. Per tant, diria que a Vox l'ha matat la manca de suport, però sobretot li ha fet una estocada al funcionament del sistema electoral espanyol.


"No preveig que Vox desaparegui, perquè a Europa ja s'ha vist que un cop entren, és molt difícil que surtin".


Aleshores, Espanya s'està desviant de la tendència europea cap a l'extrema dreta, o simplement s'està retardant el seu creixement?
Això no ho sé, perquè hi veig dos escenaris. Un d'ells és que es consolidin i que, en aquest terra d'uns 30 diputats vagin pujant i baixant una mica, com han fet fins ara, i que l'Estat espanyol es converteixi en quelcom similar a la Suècia o els Països Baixos dels principis, quan va entrar l'extrema dreta. L'alternativa és que el sistema electoral li acabi fent molt més mal: Sumar, insisteixo, ha perdut un percentatge similar de vots, però no ha tingut la mateixa penalització en termes d'escons, perquè el seu suport es concentra en altres zones, més urbanes.

Hi ha algun equivalent?
Segons aquest escenari, Espanya es convertiria, salvant les distàncies, en el Regne Unit, en què hi ha extrema dreta, però, com les institucions la penalitzen, s'acaba subsumint a la dreta tradicional. Què passarà és una incògnita, però el que no preveig és que desaparegui, perquè el que hem vist arreu d'Europa és que un cop entren, és molt difícil que surtin.

En aquestes eleccions hem vist que, mentre al conjunt d'Espanya la participació en les eleccions ha crescut en 4 punts, a Catalunya ha baixat. Interpretes aquesta abstenció com una desmobilització de l'electorat independentista, o bé es deu a algun altre factor?
Sí, la participació ha caigut molt. De fet, es compara normalment amb el 2019, que va ser del 69%, i ara ha estat del 64%. Però per mi la comparació bona és amb l'abril, que eren també unes eleccions molt polaritzades i que va ser el 72%, si no recordo malament. Aquests punts de diferència representen molts abstencionistes.

(...)
De fet, aquest dimecres surt al diari ARA una estimació que calcula el transvasament de vots que hi ha hagut entre partits, en el cas de Catalunya, i el que veiem és que hi ha un total de 300-350.000 votants independentistes que s'han abstingut, que són molts. Gairebé un 20% de votants d'ERC, un 10% dels votants de Junts i un 8-10% dels votants de la CUP han optat per formacions d'àmbit estatal respecte al 2019. Per tant, han patit sagnia per totes bandes: una part important s'ha abstingut, i una altra part ha fet vot estratègic.

Vot estratègic, o retorn al vot dual?
Bé, és que el vot dual és un de vot estratègic multinivell. Hi ha certs nivells en què el vot més útil, i aquí sí que està bé fer servir "útil", és votar el partit amb més possibilitats d'implementar les polítiques públiques preferides per l’elector en aquell nivell territorial. Però sí, els partits independentistes han fet un resultat terrible, perdent 700.000 vots: una barbaritat com a bloc. De fet, el seu percentatge de vot crec que és d’un 28%. No es veia una xifra tan baixa des dels anys 80, que és quan l’independentisme comença a pujar fins a les penúltimes eleccions.

I el vot dual?
Respecte del vot dual, el problema és que hi ha les eleccions de la Covid, que són molt estranyes i no es poden comparar amb res. La qüestió és què passarà a les pròximes eleccions catalanes perquè, per poder parlar de vot dual, hauríem de veure que molts dels votants que ara han votat PSC i Sumar, o fins i tot el PP, tornen a partits d'àmbit català. No ho sé, intueixo que en bona part sí que hi ha retorn al vot dual, perquè les enquestes del CEO ja deien que el 20-25% dels votants dels partits sobiranistes/independentistes tenien intenció de votar al PSC.

Això es deu a una desafecció amb l'independentisme o amb el processisme?
És clar, això no ho sé, perquè no ho he estudiat. Però clarament bona part dels votants, sobretot els que s'han abstingut, probablement estan enfadats, insatisfets amb com ho han fet els partits independentistes o amb tot plegat. I, per tant, han decidit quedar-se a casa. També hi ha un grup molt petit, 5-10% de gent, en funció de com ho estimis estadísticament, que és un abstencionista diferencial: aquell que vota a les generals i s'absté a les autonòmiques.

Existeix?
Normalment, l'abstencionista diferencial era el clàssic votant que es deia, falsament, d'altra banda, que era del PSC, que era espanyolista d'esquerres, i després a Catalunya no votava perquè no tenia oferta. Això és més narrativa que empirisme, però era aquest perfil.

El perfil ha canviat?
Ara hi ha un bloc petit, però que ha anat creixent, de gent que se sent molt catalana i que considera que el seu marc de referència és la Generalitat de Catalunya, que vota al Parlament, però després al Congrés dels Diputats no ho fa, i això també ha perjudicat els partits independentistes. Potser hi ha poca gent que ho fa, però això genera efectes de segon ordre. Per exemple, a la xarxa s'han fet virals alguns vídeos demanant directament l'abstenció. Això pot ser anecdòtic, perquè potser hi ha poca gent que ho fa, però si vas repetint aquest missatge, això pot afectar a la resta dels votants.

Quin creus que serà els pacte que sortirà per formar govern?
Realment no en tinc massa idea. Jo crec que aquí es poden dir coses una mica òbvies. A hores d'ara, hi ha una cosa clara: que els camins per governar del partit que ha guanyat les eleccions, el PP, són gairebé inexistents. Per tant, de moment sembla que tot passa pel PSOE, que també ho té difícil, perquè ha de posar d'acord a set partits. I d’aquests set, entenc que n'hi ha uns de fàcils i uns de difícils.


"Hi ha una cosa clara: que els camins per governar del partit que ha guanyat les eleccions, el PP, són gairebé inexistents".


Com ara Junts?
El més difícil de tots és Junts, que ha demanat el referèndum per votar a favor o abstenir-se (a la qual cosa el PSOE probablement es negarà) i l'amnistia, que també, l'han rebutjada. Per tant, a Junts li has d'oferir un caramel que faci que es mengi les seves paraules, i a aquestes alçades no sé què pot ser. Pel que veig a hores d’ara, l'escenari més probable és la repetició de les eleccions. La clau serà veure com juga les cartes cadascú i què ofereix el PSOE que sigui acceptable per part de Junts. Hi hauria d'haver, això sí, alguna cosa més que un cordó sanitari a Vox, perquè sinó els estarien prenent el pèl.

Seria possible que Junts es conformés amb una amnistia dels seus?
El que passa és que això és difícil d'aprovar legislativament. El govern pot controlar la fiscalia, però no la justícia. Sabem que els jutges són més conservadors que la mitjana, fins i tot que els conservadors espanyols. I a aquests no els pots manipular, l'únic que pots fer és aprovar una llei i, fins i tot si l'aproves, sempre poden boicotejar-la. És a dir, tampoc és fàcil la situació del PSOE, encara que vulguin.

Per últim, juntament amb dos investigadors més, vas elaborar un recomanador de vot que es va fer viral a la xarxa. Creus que això ha influït en el vot d'alguna persona?
Doncs no ho sé. El que sabem és que aquest recomanador és una experiència internacional, que vam fer juntament amb uns investigadors de Xipre, que són els qui tenen el software. La recerca que s'ha fet fins ara diu que això no ajuda la gent a decidir el seu vot, que tu ja saps què vols votar i un recomanador no t'ho dirà. Però al que sí que ajuda és a donar més informació política a la gent, és una eina més perquè la gent pensi. És a dir, ajuda la gent a reconèixer algunes de les discrepàncies que té amb el partit que votarà, tot i que no el faci canviar el sentit del seu vot. I va ser un èxit, 332.000 respostes!

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —