Entrevista Ame Soler (Tres Voltes Rebel) - Diari de Barcelona
Ame Soler (Tres Voltes Rebel)
Il·lustradora
'Aporto una gota al tsunami del feminisme'
Sororitat, lluita o estries que guarden històries "per poder llegir-nos els cossos". Imatges dolces i punyents ens entren pels ulls a través de les il·lustracions de la Tres Voltes Rebel. Amb les aquarel·les t'interpel·la, perquè "el futur passa per tu" i perquè "mai més ningú no haja de disculpar-se per ser" com som. Perquè l'única normalitat és la diversitat. I trenca el romanticisme amb el seu traç realista: "no necessite ningú que em salve". Va néixer prop de València i avui viu a Barcelona.
Ame Soler (Almussafes, 1994) és una dona que s'allunya del model establert i que desafia al poder, però des de dins (o aprofitant-se) del sistema. S’ha fet un lloc a Instagram, on a través dels dibuixos parla de les seves vivències, idees i preocupacions: això és el que comparteix amb els seus gairebé 100 mil seguidors, el seu "aquelarre" particular. En un altre temps potser li haurien dit bruixa. I avui s'ho diu ella mateixa: "i orgullosa", assegura.
Vas angoixar-te quan vas acabar els estudis?
Mira que m'he engoixat amb coses, però en aquest àmbit he tingut molta sort. Quan vaig acabar la carrera, vaig venir a Barcelona a estudiar il·lustració. De fet, Tres Voltes Rebel és el meu projecte de final de màster. Es va encadenar una cosa amb l’altra!
Aleshores va anar rodat.
Sí, només va haver-hi una mica de drama quan vaig acabar el màster l’estiu de 2017. Els vaig dir: “papa, mama, he acabat el màster". I em van dir: "ara a fer la mudança". Jo m'hi volia quedar, però per treballar en un súper em deien que ho fes a València, així que vaig aconseguir un treball de professora de dibuix i vaig justificar poder quedar-me a Barcelona. Aviat vaig aconseguir dedicar-me únicament al meu projecte personal.
Parla'ns de Tres Voltes Rebel. Quina vinculació hi ha entre art i feminisme?
A les il·lustracions que faig parlo de les coses que em preocupen i m’afecten, i moltes vegades de coses personals. Encara segueixo llegint dia a dia, i pense que és la meva manera d’aportar el meu “granet d’arena”. Em sento com una goteta en un tsunami, per poder aportar i transmetre amb la il·lustració. Intento sempre que sigui a través de vivències pròpies. Per això connecto amb la gent, perquè les meves vivències els passa a altres.
Defineix-nos una mica, en un sentit ampli, què és, per a tu, el feminisme?
Un moviment social i polític que vol arribar a l’igualtat real, que no depengui del meu gènere que pugui aconseguir viure com vull.
Has creat una comunitat, el teu "aquelarre" particular. Perquè creus que connectes amb les seguidores?
Sempre intente deixar clar que no vull ser la referent de ningú. Ni soc ni pretenc ser cap experta en feminisme: potser en sap més qui em segueix. Simplement soc una xiqueta que ha descobert aquesta lluita, se sent identificada i vol compartir el que descobreix. I no em cauen els anells si d’ací tres mesos pense que el que he fet avui no està tan bé. Vull tenir la llibertat de poder-me equivocar, perquè encara estic formant-me.
I què vols aportar al feminisme?
Jo dono aquest espai per compartir preocupacions que tendim a guardar dins nostre, però parlar-ne públicament, com amb les meves il·lustracions, pot ser reconfortant. Aquesta és la gota que aporto al tsunami del feminisme, i em fa sentir bé.
Volem saber com vius les il·lustracions des de l’altre costat de la pantalla. Com afecta Instagram al teu procés creatiu?
A aquesta xarxa li dec molt, perquè m’ha permès donar-me a conèixer. Però alhora cal tenir en compte que està dissenyada per engreixar l’ego de la persona. I de vegades m’oblide que soc jo qui ha de valorar les meves obres. Quan una publicació té menys likes que una altra, em pregunto què ha fallat… i no ha fallat res! Simplement són els algoritmes dissenyats per generar reptes amb tu mateixa per aconseguir més i més seguidores. Ara per ara he d'aprendre a adaptar-m’hi. És una feina que he de fer des de dins.
I si parlem d'inspiració… quines estrelles et guien?
Artísticament Paula Bonet ha infuït molt en com entenc la il·lustració, sobretot en les aquarel·les que feia abans. Aquesta artista ha estat molt influent en els últims anys. I vaig descobrir també Conrad Rosset, i vaig dir: "jo vull fer això", i vaig buscar com formar-me per aconseguir-ho.
I en l'àmbit personal?
M’influeix moltíssim la música reivindicativa, és un pilar fonamental per a mi, des que vaig escoltar La Gossa Sorda. Cantaven en valencià i em van fer adonar que vivia en una bombolla i que a l'escola de monges em deien moltes barbaritats. Encara avui la música m'inspira a l'hora de dibuixar. Una persona que admire moltíssim és Gemma Polo, la cantant de Roba Estesa, que també és actriu i dibuixa que flipes… me l'estime moltíssim. És una persona compromesa amb la lluita feminista i em sembla molt important, necessària.
Ara parlem de periodisme. Què penses de com els joves d’avui s’informen?
Els joves s’informen a través d’internet. La tele està desfassadíssima per als joves i la premsa escrita també. Fa molt temps que no compro un diari en paper. Per mi, la tele està relegada a l’entreteniment. Ja em busco jo un mitjà que m’informi.
En aquest sentit, si ara obrissis el teu diari, quina notícia t’agradaria llegir-hi?
És com un “pide un deseo”, no sé què dir-te. Depèn de quin àmbit parlem. Per exemple, m’encantaria escoltar que aquest any no hi ha hagut morts per violència de gènere. És una mica utòpic, però estem treballant per aconseguir-ho. Però, uau!, és que hi ha tantes coses a canviar.
I al Diari de Barcelona, què t’agradaria trobar-hi?
M’agradaria trobar-me una secció cultural potent. Els joves, que tenim les xarxes socials per expressar-nos, potser la premsa li atorga més importància a artistes consagrats, com el que passa a Arco, però passa amb aquesta gent que està movent als joves, no només en l'àmbit artisticoplàstic.
Doncs fem i farem el que podem! Anem acabant. Quins són els ingredients que haurien de definir aquest Diari de Barcelona?
Frescor per apropar-se als joves, un llenguatge proper als joves i parlant dels temes que realment ens interessen. Sorry, però no m’interessa la borsa.
I per acabar amb un caramel, digues-nos el teu poema o vers preferit.
"Som la veu de la revolta, netes de la por i de l'odi".
I ara coneixerem la cara més personal de l’Ame, que es posa davant del mirall primer...
I tot seguit ens respon amb una sola paraula el primer que li ve el cap. Perquè sovint les respostes menys preparades són les que diuen més...
