- entrevistes -
Publicat el 01 de desembre 2023

Un dia de sol de novembre agafem el cotxe per dirigir-nos a Santa Pau. Hem quedat per parlar amb la Tura Soler, periodista especialitzada en successos, que ha investigat casos reconeguts com el crim del pantà de Susqueda o la mort de la coneguda noia de Portbou. També ha participat en diverses ocasions al reconegut programa Crims. A finals de setembre, l’editorial La Campana va publicar el llibre Rigor mortis, en el qual la Tura narra la vida del seu amic i cèlebre metge forense Narcís Bardalet. Ens l’hem llegit i ens hem quedat amb ganes de més...

Ens trobem a la plaça de Santa Pau, amb unes vistes magnífiques del castell, i entrem a la cafeteria del poble, a Can Pauet. Demanem un cafè a la Maria i ens asseiem en una de les taules al costat de les finestres. Mentre parlem, la Tura queda meravellada més d'un cop per les papallones que s'apropen a les flors situades a la lleixa de les finestres. Amb un gran somriure i amb emoció, comença a explicar-nos el rerefons del llibre, moltes anècdotes interessants, unes quantes reflexions i, per què no admetre-ho, alguna novetat impactant.


Com va sorgir la idea d'escriure un llibre sobre la vida del Narcís?
Rigor mortis té un precedent, un llibre titulat El que m'han ensenyat els morts per entendre millor la vida. Havia estat un encàrrec d'un empresari de Girona, Carles Mallar, que no va arribar a llibreries. Per escriure'l, el Narcís i jo vam fer una sèrie de sessions de les quals encara guardo tots els manuscrits. Estava previst que l'editorial La Campana publiqués un llibre a partir d'aquest embrió. Vaig decidir escriure Rigor mortis com si fos una novel·la, una història que arrenca amb un nen petit i que es va transformant en el gran forense que tenim avui. Finalment, La Campana va decidir publicar abans El pantà maleït i Rigor mortis ha sortit a la venda aquest 2023, aprofitant també l'emissió de la sèrie El Forense de TV3, que es complementa força amb el llibre.

D'on sorgeix la teva amistat amb el Narcís?
Nosaltres sempre diem que ens vam conèixer a l'infern. Quan estava de becària al diari El Punt, vaig anar a cobrir un incendi causat per un avió que s'havia estavellat a la serra de l'Albera. Un cop vam arribar, ens vam adonar que estàvem atrapats per les flames. Vaig pensar que allà m'hi quedava, que estàvem morts. De cop i volta, però, va aparèixer un individu que jo no coneixia de res, que se'ns apropava tot tranquil, amb un mocador a la cara a l'estil dels bandolers a les pel·lícules de l'Oest. Era el Narcís, i ens va proposar buscar una clapa cremada, ja que el foc no hi cremaria allà.

Caram...
Finalment, un guàrdia civil ens va dir que hi havia un corriol que si el seguíem ens portaria a l'altre costat de Cantallops. Això ens va salvar. A partir d'aquell dia el Narcís i jo hem anat seguint vides paral·leles, com les vies del tren que a vegades es creuen i altres no, però sempre estan a prop.


 

Quina, de totes les històries que t’ha explicat el Narcís, t’ha impressionat més?
Una història que m'ha donat una lliçó de vida és la de la família holandesa que vivia a Serinyà. Tenien una situació molt complicada: el fill tenia autisme i es tornava violent. Pel fet que ningú, ni tan sols cap servei social, els va donar suport, van decidir drogar-lo i tallar-li les venes. Està clar que ens trobem davant de dos assassins, perquè hi havia planificació, però aquest és un d'aquells casos que em fa reflexionar sobre el fet que la criminalitat i la maldat potser no sempre van lligades. Crec que aquesta gent eren bones persones i que es van moure per pura desesperació. El Narcís també explica que el germà de la víctima va haver d'anar a reconèixer la família i que es pensava que reaccionaria amb ràbia cap als pares. Però el noi, amb tota la serenitat del món, els va fer un petó a cada un d'ells i es va acomiadar. Darrere de cada cas sempre hi ha circumstàncies especials que s'haurien de poder explicar.

Déu n'hi do... Per tant, quina seria, per a tu,  la definició d’assassí?
Té molt a veure amb el context en el qual una persona mata. Si mirem el que diu el codi, un assassí és "una persona que mata". Ara, això sí: un assassí és una persona que mata en unes circumstàncies agreujants, que ho hagi planificat o que s'hi hagi acarnissat, provocant dolor. Si no ens trobem davant d'aquestes circumstàncies, llavors es tracta d'un homicida. No tothom pot ser un assassí, però tots podem matar. Ningú no és lliure de ser un potencial homicida. Des del meu punt de vista, amb tots els anys que he estat investigant casos, puc dir que qualsevol persona pot arribar a matar i qualsevol de nosaltres pot ser víctima.


"El Narcís sempre diu: 'La vida és espectacularment fràgil i morir-se és molt fàcil', amb la qual cosa mai no saps quan se t'acaba ni en quines circumstàncies'"


Al llibre expliques que el Narcís va treballar per al CNI i que per molt que ho hagis intentat no has aconseguit que et digués exactament quina va ser la seva missió. Has pogut, finalment, estirar-li la llengua?
Sabem que la feina del CNI li va durar tres anys i que estava absolutament relacionada amb la feina de metge forense. Una de les missions que van fer per l'Europol estava relacionada amb el tema antiterrorista. Volien comprovar si un cos humà podia passar arcs detectors amb una bomba dins l'abdomen sense que sonés l'alarma. Això és ben bé de pel·lícula, perquè van anar a buscar un cadàver d'una persona que havia donat el cos a la ciència i el van operar per posar-li un artefacte a l'abdomen. Aquella mateixa tarda el van passar per sota de l'arc dels jutjats i va passar sense fer sonar cap alarma. La segona part de la prova consistia a portar-lo al bosc i fer-lo explotar per veure si les ferides es corresponien amb les que tenia un terrorista que es va immolar en un aeroport. Aquesta segona part no la van dur a terme, ja que els Mossos (crec) es van fer enrere.


 

Et va traumatitzar trobar-te el cadàver del Bartomeu, relacionat amb el cas del pantà de Susqueda?
Em va traumatitzar més en la meva vida periodística que en la personal, pel fet que en Bartomeu era, per a mi, la clau per aclarir el crim del pantà de Susqueda. Tots estàvem convençudíssims que en Bartomeu sabia més del que ens havia explicat, ja sigui perquè ell hi tingués alguna implicació o perquè realment tenia tanta por de parlar que li era impossible explicar el que ell havia vist o sentit. No em va afectar personalment perquè ja anàvem previnguts que existia la possibilitat de trobar-nos-el mort. Tot i viure en una barraca, ell sempre contestava al mòbil, però aquell dia no va contestar en tot el matí. Quan vam entrar, esperàvem veure'l o molt malalt o mort; però el que ens vam trobar ens va deixar ben sorpresos: hi havia una soga penjada amb tot l'escenari típic d'un suïcidi, però ell estava estirat a terra. Van concloure que havia mort d'un atac de cor.

Parlant del cas de Susqueda, hi ha hagut uns quants girs de guió... De fet, no fa tant que han aparegut els mòbils de Bartomeu carregats. Hi ha cap novetat? 
En aquests mòbils no s'hi ha trobat res, i ho sé perquè els tenim nosaltres. El més estrany de tot és que n'hi ha un, d'aquests mòbils, que consta que els Mossos van entregar al fill d'en Bartomeu i, per tant, és molt estrany. Fins i tot he dubtat de si parlem del mateix mòbil. Sigui com sigui, és molt estrany i inquietant. Els hem estat mirant i el que hi ha són les fotos que feia en Bartomeu. El més curiós és que no hi ha fotos fins al dia del crim. Després hi ha un buit d'un període d'uns quatre mesos, a la seva galeria.

Creus que mai sabrem què va passar?
No ho sé. Jo sempre penso que potser passarà com en el cas del segrest d'Olot. Semblava que allò no es resoldria mai, però finalment es va resoldre. Potser amb Susqueda passa el mateix.


"Sempre hi ha gent que sap coses, potser obrint el camp d'investigació trobes alguna cosa que pot portar llum al cas"


Similar al que va passar amb la noia de Portbou, no?
Vaig estar 30 anys donant la tabarra amb el cas de la noia de Portbou. Vaig ser jo qui va inflar-li el cap a en Carles Porta perquè en fes un episodi de Crims. Ell no el volia fer perquè no tenia desenllaç i creia que no era suficient per a un programa. Finalment, el vaig convèncer del fet que, en realitat, hi havia molt a explicar. Vam tenir la gran sort que Crims es va posar en contacte amb una televisió austríaca i, encara més, que el dia que es van emetre les imatges del crim hi havia una dona a Viena que, segurament fent zàping, va veure la foto de la noia i va dir: "Aquesta és la noia que va desaparèixer fa tants anys".

Què creus que va passar?
Encara és inexplicable. Jo no descarto que aquesta noia se suïcidés. Si es volia suïcidar és normal que acabés a Portbou, ja que és final de trajecte. També he de dir que és impossible pujar a una persona com l'Evi, que era corpulenta, fins a la branca d'un arbre sense que ella hi posi voluntat.

Què opines dels youtubers que parlen dels crims?
Tinc dos pensaments sobre aquest tema. El primer és que n'hi ha alguns que estan molt ben fets i que gràcies a ells i la seva difusió hem pogut trobar peces clau per algun cas. El segon pensament, però, és que en alguns casos  s'estan aprofitant vilment de la nostra feina. Vulguis o no, el que fan és agafar tot el que hem estat documentant —durant dies o, fins i tot, anys— per després fer-ho servir sense ni tan sols citar-nos. Amb el tema dels fotògrafs està molt ben definit i pots reclamar la teva feina, però no pots fer res quan et roben informació.

Alguna pregunta que no t'hagin fet i estiguis esperant per respondre?
Ostres, difícil, durant anys m'han cosit a preguntes... Però mira, justament un tema del qual sempre havia volgut parlar és això que acabo de dir: la reflexió sobre la manca de protecció de la feina dels periodistes de successos i el fet que ens roben el nostre material.

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —