Villa Piedad és una casa que es troba a tocar de la Plaça de la Trinitat, al barri de la Trinitat Vella i que ha estat ocupada per diverses persones des de fa dos anys. Actualment hi viuen quatre joves, dos dels quals són menors no acompanyats, i fins fa poc també una noia embarassada. Fa una setmana van ser el blanc de les protestes d'una part del veïnat, que els responsabilitzaven dels delictes al barri. La Xarxa de Suport Mutu de Trinitat, un espai de suport per a la comunitat de la Trinitat els recolza i els va defensar en les protestes.

Des de la Xarxa rebutgen la criminalització dels joves, que consideren injustificable, i demanen implicació directa de l'Ajuntament per a resoldre la seva situació administrativa per tal que puguin treballar i solucionar la seva precarietat econòmica. En parlem amb la Julia Montilla, una de les membres de la Xarxa que trasllada al Diari de Barcelona les respostes consensuades amb la resta de membres. 

Quan es crea la Xarxa?
La Xarxa de Suport Mutu La Trini sorgeix fa poc més de dos anys. Després de no poques trobades informals entre algunes persones vinculades al barri, les companyes que viuen a Kamtxatka, una casa ocupada, consensuen cedir l'espai en què s'ubica la Xarxa perquè aquest grup pugui obrir-se al veïnat. És important assenyalar que tot i que la Xarxa i Kamtxatka es troben al mateix edifici són coses diferents. La primera és un espai obert i reactiu i el segon és un projecte d'habitatge cooperatiu i els seus membres no són necessàriament part de la Xarxa. 

Per què sorgeix?
La Xarxa es crea per donar suport i buscar respostes a les necessitats habitacionals del veïnat, assessorament legal d'estrangeria o fer un acompanyament en les gestions amb serveis socials, on detectem actituds racistes, manca de transparència, arbitrarietat, paternalisme i control sobre els aspectes privats de la vida de les persones pel fet de ser pobres. Un dels detonants és una assemblea que té lloc a la parròquia del barri, convocada per la Coordinadora de Trinitat Vella. En aquella trobada, que té lloc en els moments més crus de la crisi del 2008, en lloc d'emergir una una iniciativa per organitzar-nos col·lectivament i donar suport a les persones que havien perdut la casa o estaven amenaçades amb quedar-se al carrer, s'acaba estigmatitzant i criminalitzant l'ocupació al vincular-la amb allò incívic. 

La Xarxa de Suport Mutu de la Trinitat es defineix com un espai obert i reactiu que sorgeix per donar suport i resposta al veïnat en diversos àmbits Foto: Lorena Sopena

Quins valors la guien?
La Xarxa es crea amb la convicció que amb el que pot aportar cadascuna som capaces de buscar solucions per als problemes de totes, o com a mínim, trobar la resistència col·lectiva davant el que de vegades ens fan creure que són problemes individuals. I es crea, especialment, a partir del descontentament i la frustració davant la manca de resposta a la crisi d'habitatge per la que estan passant els nuclis familiars més fràgils del nostre entorn, molts d'ells constituïts per persones migrades i/o racialitzades.

Quines activitats heu realitzat durant el confinament?
Quan es va decretar l'estat d'alarma vam decidir organitzar-nos per a buscar una solució al problema de manca d'aliments i vam posar en marxa una campanya de recollida i repartiment. Aquesta necessitat està entre nosaltres i entre moltes famílies del barri. Una primera donació econòmica per part del Sindicat de Manters, la solidaritat sostinguda en el temps de les pròpies companyes de la Xarxa i de moltes de les veïnes del barri han sustentat la iniciativa. Setmanalment s'han aconseguit aliments peribles en Mercabarna passant pels llocs i recollint el que rebutgen. I a través de la Fundació Espigoladors s'ha participat en la gestió col·lectiva de les diferents xarxes per aconseguir el menjar no perible. 

La Xarxa ha repartit aliments durant l'estat d'alarma a més de 180 famílies Foto: Lorena Sopena

Quanta gent se'n beneficia?
Avui dia són més de 180 famílies les que vénen a recollir aliments i productes d'higiene bàsica. I hem convidat a les persones que s'acosten a una assemblea oberta per posar en comú les nostres eines i maneres de fer. De manera que els qui continuïn veient-se en la necessitat puguin continuar endavant com una extensió de la pròpia Xarxa. D'altra banda, gràcies a en Blai, un xavalet de 12 anys que sempre que pot col·labora aportant una mica de diners, la Xarxa ha posat en marxa també el que ara és la Caixa de Solidaritat. 

Quins problemes hi ha al barri? Com ha afectat la pandèmia als veïns?
A la Trini hi ha pobresa, sabem que no és una cosa nova al barri, i que la pobresa porta a conflictes greus. En les últimes setmanes hem vist com les institucions deixaven fora de les seves ajudes a un munt de famílies, de xicots joves, de persones majors que depenen de l'economia informal i que amb l'estat d'alarma se'ls condemnava a passar fam, perquè no concordaven amb el perfil a qui anaven dirigides les ajudes.

Què en penseu de la reacció del veïnat? 
Exercir violència contra les persones amb menys recursos del barri no resoldrà la pobresa, ni acabarà amb la misèria, ni amb els robatoris, ni amb les drogues, ni amb la violència. Servirà perquè uns quants es desfoguin i mostrin el seu poder dins del barri, i uns altres s'enfonsin encara més. Els nois que viuen a la plaça no són els responsables de la pobresa del barri, simplement la mostren, la fan evident als ulls de tot el món. Hem vist com s'utilitza a aquests xavals com a boc expiatori de la misèria que es viu al barri i com a grups feixistes aprofiten la situació per a propagar els seus discursos racistes.

"Els nois que viuen a la plaça no són els responsables de la pobresa del barri, simplement la mostren" Foto: Lorena Sopena

És una situació aïllada?
No, s'emmarca en una onada de diversos episodis d'agressions molt semblants en altres llocs en aquestes setmanes, com són els atacs veïnals d'una mateixa índole que s'han donat en cases ocupades per joves migrants a Mataró, Premià de Mar o el barri del Carmel de Barcelona.

Per què aquesta reacció?
La por, la ràbia, la impotència i la frustració que produeix l'haver-se quedat sense treball, el témer per l'habitatge, les dificultats econòmiques, etc. es descarreguen contra el blanc més fàcil: els menors i joves migrants. Exercir violència contra ells l'única cosa que fa és reforçar el racisme, reforçar les desigualtats al barri i reforçar el capitalisme. Des de la Xarxa volem assenyalar als responsables d'aquesta situació, tant als responsables de la pobresa com als que estan aprofitant la conjuntura per a expandir els seus discursos racistes.

Com ho penseu combatre?
Creiem que podem afrontar els conflictes que sorgeixin des del suport mutu, la solidaritat, la proximitat, la confiança i l'esforç col·lectiu entre les veïnes del barri. Imaginar solucions que ens serveixin a totes i barallar juntes per una vida digna per a totes les persones del barri.

Ha augmentat la criminalitat al barri últimament? 
En absolut, com en la resta de la ciutat de Barcelona en aquests mesos de confinament s'han reduït els delictes. Un aspecte que es pot verificar comparant les estadístiques dels primers mesos de l'any passat amb les de l'actual. 

Com es produeix l'ocupació de Villa Piedad?
A la casa hi vivia una família monoparental, una veïna del barri amb els seus dos fills que es va veure obligada a marxar per la pujada del preu del lloguer: de 750€ a 1200€. Ens ha explicat que va demanar ajuda a la presidenta de l'associació de veïns però no va obtenir cap resposta. Per la nostra part, li vam oferir suport, però no el va acceptar.

Des de fa aproximadament dos anys Villa Piedad està ocupada i per allà han passat persones en situacions diverses: jubilats, famílies, menors... Els cinc joves que hi ha ara, entre els que es troben una embarassada i dos menors no acompanyats, van arribar-hi el dia previ a l'inici del Ramadà, és a dir, fa poc més d'un mes.

Els nois han netejat i pintat Villa Piedad, una casa que ha estat ocupada per diverses persones des que l'ultima llogatera l'hagués de deixar per la pujada del preu del lloguer Foto: Lorena Sopena

Quina és la situació dels joves?
Es tracta de xavals que han passat per centres tutelats, que no són gaire diferents a un CIE, i als que un cop complerts els 18 anys, l'administració, que en té la tutela, no només ha deixat al carrer, sinó que els ha negat el permís de feina. Què pensaríem d'un pare que abandona al seu fill i no li dona opcions per sobreviure? Malgrat tot, a qui assenyalem i la conducta de qui criminalitzem és la d'aquests joves, que a més son el nostre futur. En el breu període de temps que porten a la finca, que es trobava en molt mal estat, els nois l'han netejat i pintat. Dignificant el que ara és el seu sostre. 

El cap de setmana passat van sorgir protestes en contra d'aquests joves perquè els acusen dels robatoris a gent gran i atracaments a petits comerços. Hi tenen res a veure?
És injustificable i denunciable que les veïnes que es descriuen com a "treballadores", entre elles algunes representants d'entitats del barri, estiguin participant en una convocatòria de linxament juntament amb persones xenòfobes i d'extrema dreta. Ens preocupa que unes estructures que van emergir com a refugi per a la contestació social i política i per al suport mutu en la millora de les condicions de vida en els barris encoratgin aquestes protestes. No només han ocultat els interessos dels que volen controlar l'ocupació a la Trinitat Vella, sinó que també han permès que l'extrema dreta, experta en els comportament incívics que aquestes entitats denuncien, es posin el vestit de "ciutadà honrat".

Són, doncs, acusacions infundades?
A aquests nois se'ls han atribuït els delictes que han tingut lloc al barri durant aquests dos últims anys. Aquesta setmana vam participar en una reunió en el Districte en que les forces de seguretat van explicar que robatoris dels quals se'ls acusava, com els de les farmàcies, són anteriors a la seva arribada. El detonant de la baralla que va donar lloc a la convocatòria del passat diumenge no van ser els nois. Rere la incendiària crida en contra dels xicots hi ha els interessos de persones que han intentat expulsar-los violentament de la casa, que alhora han sigut utilitzats per altres veïns que els han encoratjat a ser al capdavant de la convocatòria.

Un dels joves va explicar que va evitar l'atracament a una senyora gran.
No estem a favor de que els joves hagin de netejar la seva imatge demostrant aquest fet. La restitució hauria de donar-se en sentit invers, perquè no només se'ls ha criminalitzat injustament sinó que se'ls ha exposat públicament i violentat. Els nois no han fet res més que defensar-se davant d'una agressió, i malgrat això han forçat un d'ells a demanar disculpes al seu agressor davant la seva comunitat i algunes entitats del barri. A més, ens han informat que es va proposar com a solució portar-lo a un hospital per tranquil·litzar-lo, la qual cosa suposa medicalitzar i patologitzar un problema de caràcter social. 

 "Cridem a donar suport als nois perquè puguin continuar aquí i tinguin les mateixes oportunitats que la resta" Foto: Lorena Sopena

Com s'evita que es produeixin més conflictes entre els joves i alguns veïns?
Gràcies a les trobades entre les institucions i el veïnat comptem amb el relat real del que ha succeït, i creiem que tots dues parts hem d'assumir les nostres respectives responsabilitats. Per part del veïnat és imprescindible una actuació perquè els nois puguin quedar-se al barri. És l'única manera de dignificar el seu esforç per crear comunitat i xarxes de suport mutu amb altres joves en la seva mateixa situació en el nostre barri. Cridem a donar-los suport entre totes de manera que puguin continuar aquí i tinguin les mateixes oportunitats que la resta de nois; donant-los suport perquè trobin una feina, ajudant-los perquè puguin reparar la casa o acompanyant-los perquè puguin continuar formant-se.

I què demaneu a les institucions?
S'ha posat en risc als xicots assenyalant-los fins el punt que han arribat a autolesionar-se. L'actuació policial no ha estat la cosa més oportuna i esperem un compromís real per part de l'Ajuntament amb els nois, no només a Villa Piedad, sinó també en els itineraris de protecció individualitzada (IPI) de Madriguera. Demanem una implicació directa per resoldre la seva situació administrativa de manera que puguin treballar i solucionar la seva precarietat econòmica. Aquest compromís passa a més, en aquest cas, per buscar una solució habitacional: que se'ls proporcionin els mitjans per defensar-se jurídicament davant aquest procés i que no es faci efectiu cap desnonament si abans no es té una alternativa.