Xavier Antich: "La independència és l'última de les preocupacions dels joves: el repte és reconnectar" - Diari de Barcelona

Xavier Antich
President d'Òmnium Cultural
"La independència és l'última de les preocupacions dels joves: el repte és reconnectar"

Xavier Antich (La Seu d'Urgell, 1962) és president d’Òmnium Cultural des del 2022, quan Jordi Cuixart va deixar el càrrec. Doctor en filosofia, imparteix classes d’estètica a la Universitat de Girona.
Filòsof, docent i amb una llarga trajectòria en la defensa de la llengua i la cultura catalanes, Antich comparteix amb el Diari de Barcelona la seva reflexió sobre el paper d'Òmnium en un moment de desconnexió entre la ciutadania i els projectes polítics independentistes. Alhora aborda reptes com el descens de l'ús del català, la crisi de l’habitatge o la participació del jovent en el futur immediat i llunyà del moviment independentista.
Dissabte es va fer sota la pluja el concert en solidaritat amb el País Valencià…
Nosaltres fem una valoració molt positiva perquè va ser un concert d'una magnitud realment important. Hi havia més de 20 grups de música, i l'hem organitzat, juntament amb l'ANC contra rellotge. Teníem molt clar que volíem fer un gran esdeveniment musical per donar resposta, a través de la cultura, per recaptar fons per als afectats pels aiguats. Van venir unes 15.000 persones, pràcticament tota l'avinguda de Maria Cristina. Hi havia 100 entitats donant suport al concert. Volíem que fos el múscul del país donant-hi suport al País Valencià.
Aquesta setmana també es fa un altre concert a la ciutat pel País Valencià. Vau pensar a fer-ho junts?
No, la veritat és que quan nosaltres vam demanar els permisos a l'Ajuntament, van passar 48 hores i just va sortir que l'Ajuntament feia una iniciativa uns dies després. És un context diferent. El de l'Ajuntament de Barcelona és un concert de ciutat i el nostre volíem que fos un concert de país.
L’últim baròmetre del CEO ha tornat a posar en relleu el mal estat de l’ús de la llengua catalana. Quin és el paper d’Òmnium per revertir la tendència?
És una constatació de la situació actual. Tothom és conscient que és un problema que afecta sobretot l'ús social del català. El baròmetre del CEO referma el descens en totes les franges d’edat. Ara estem esperant l'enquesta d'usos lingüístics, però tots els indicis van en la línia del CEO, que és molt pitjor que el 2018. Per a Òmnium, la llengua és un dels pilars fundacionals juntament amb la cultura i el país. Vista la situació actual, nosaltres hem posat el focus en què qui visqui a Catalunya tingui accés al coneixement de la llengua.
És viable?
És un imperatiu, estatutari i, per tant, normatiu, d'acord amb l'Estatut de Catalunya. Hi ha dos milions tres-centes mil persones que volen conèixer el català o millorar el poc que saben. Tanmateix, no poden fer-ho perquè l'oferta del Consorci de Normalització Lingüística de Catalunya voreja les cent mil persones. Això vol dir que necessitaríem vint-i-tres anys per resoldre la demanda que tenim ara el 2024. I per això es necessiten recursos.
De fet, es va reunir la setmana passada amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i li va demanar "incrementar els recursos" per al català. Creu que el govern d’Illa està fent prou?
Que hàgim arribat a dos milions tres-centes mil persones que volen aprendre i no poden vol dir que durant molts anys no s'ha fet la feina, des del Govern. La nostra primera estratègia i la més important és la de fer incidència política i social. I això ho hem començat pel màxim nivell. Però també creiem que no n'hi ha prou només en fer incidència política, sinó que també hem d’arribar als grans agents socials, començant pels sindicats i les organitzacions empresarials, que també tenen una responsabilitat en el foment de la llengua catalana.
Però què s’ha de fer perquè la gent parli català en el dia a dia?
El diagnòstic és que el coneixement no en garanteix l'ús. I això afecta a tots els nivells en què s'ha desplegat el foment del coneixement de la llengua catalana. Un exemple, l’educació. No hi ha en tot el sistema educatiu proves que avaluïn la capacitat oral. Mai ningú, fins ara, s'ha preocupat que, a més de saber-lo llegir i escriure, cal saber-lo parlar. Estem treballant en una iniciativa d’espais informals d'aprenentatge del català a través de la conversa. No només s'aprèn el català, sinó que serveix per fomentar el sentiment de pertinença.
La qüestió de llengua afecta tot el Govern. Cent dies i escaig del d'Illa…
Estem encara en fase de veure si, efectivament, les paraules tenen traducció en els fets. Pel que fa a la llengua catalana, hi ha indicis que realment es camina en la bona direcció. Destaco tres elements positius. Una, la creació de la Conselleria de Política Lingüística. Han calgut 40 anys per crear una conselleria dedicada al foment de la llengua. La segona és la declaració de reactivar el Pacte Nacional per la Llengua, que per a nosaltres és un instrument de país imprescindible. I la tercera és, ara que estan treballant en els nous pressupostos per a la Generalitat, la política lingüística tindrà una dotació molt superior a la que té.
Fa unes setmanes vam saber que Carles Puigdemont tornaria a liderar Junts i tot apunta que Junqueras guanyarà el Congrés Nacional d'Esquerra. Què suposa per a l'independentisme que tornin els mateixos lideratges del 2017?
Des d'Òmnium, sempre hem fet bandera de la necessitat de renovar els lideratges. A diferència del cicle d’adhesions massives al projecte independentista del 2010 a 2017, aquests set darrers anys estan marcats pel desànim, per l'esgotament, per la desorientació i, a més, per la guerra fratricida entre els polítics del moviment independentista. A Òmnium ens ho hem aplicat. A la junta directiva actual no queda ningú que estigués al capdavant de l'entitat el 2017. Això no afecta només el canvi de persones, sinó que és un element de reanimació del moviment i d'obrir un cicle optimista. Que els altres partits estiguin en processos congressuals que tenen el resultat que tenen… Crec que el moviment necessita una injecció renovada perquè em sembla gairebé elemental l’evidència que la Catalunya del 2024 ja no és la Catalunya del 2017.
Per tant, cal donar més espai de lideratge als joves?
Per nosaltres és absolutament imprescindible que la gent jove participi en tots els espais de poder i de decisió, no només del moviment independentista, sinó del país. Per Òmnium Cultural l’acte polític més important és l'onze de setembre de cada any, i enguany la meitat de l'acte el vam cedir a les organitzacions juvenils. Van estar treballant durant tres mesos en un manifest conjunt que aplegava una transversalitat gairebé irreproduïble en alguns altres espais del moviment. Molta gent va dir: “Què està fent Òmnium?”. Apostar pels joves.
Un dels pilars d'Òmnium és el país, la independència. Ara que ja no és una qüestió tan central en el debat polític, com ho encaixen?
Del 2010 al 2017 molta gent veia la independència com una forma de resoldre part dels problemes que té el país. Això a partir de llavors ja no passa. La reivindicació per la independència en moltes instàncies es converteix en una reclamació buida, deslligada de la resolució dels problemes. En una enquesta que vam fer vam veure que és l’última de les deu prioritats dels joves del país. L'última de 10, perquè si haguéssim preguntat per vint, potser hauria estat la vintena… Per a nosaltres això marca un repte: tornar a reconnectar el projecte independentista a la millora de les condicions de vida de la gent.
Aquest dissabte va participar en la manifestació del Sindicat de Llogateres per reclamar un habitatge digne. Quin ha de ser el paper d’Òmnium en el debat social sobre l'habitatge?
No som una entitat que lliuri la seva batalla en l'àmbit de l'habitatge, però la nostra vocació és de pont, establir una xarxa amb organitzacions, entitats i partits de moltes sensibilitats. Muriel Casals ens va deixar un llegat com a presidenta d'Òmnium: “Serem l'últim pont d'aquest país quan ja no quedin ponts”. Hem donat suport a la convocatòria de la manifestació del Sindicat de Llogateres per la mateixa raó que el Sindicat de Llogateres durant aquests anys ha donat suport a moltes de les iniciatives d'Òmnium.
Com creu que entitats com Òmnium poden ajudar a tornar a generar interès als joves per la política?
És la pregunta del milió. A nosaltres ens toca adreçar-nos als joves, i no desplegant iniciatives per als joves, sinó treballant amb ells. Volem construir coses amb els joves. De fet, les nostres 52 juntes territorials tenen com a primera obligació el rejoveniment. A la Junta Directiva una de cada tres persones tenen menys de 40 anys. Aquesta és la nostra estratègia.
En els pròxims anys tornarem a veure grans mobilitzacions independentistes o s'ha d'acceptar que no serà així?
La història no és una línia recta, sinó que funciona per cicles. En el segle XXI els cicles acostumen a durar 10 anys. Ara estem en la fase terminal d'un cicle de desànim i de desmobilització i toca rearmar-se. Ho volem fer en aquest nou cicle i tenim també la mirada posada en la dècada vinent.
I quin és l'objectiu d'aquest nou cicle polític?
Tornar a recuperar la il·lusió per un projecte que té a veure amb la capacitat que aquest país decideixi democràticament el seu futur polític. Nosaltres ens hem posat com a repte resoldre un conflicte polític que l'estat espanyol encara no canalitza democràticament.
Els partits polítics comparteixen aquesta mateixa visió o estan anant per una banda diferent de la seva?
Diria que no conviden excessivament a l'optimisme, no? En tot cas, sempre hem dit que mai no contribuirem al descrèdit dels partits polítics perquè sabem que l'antipolítica i el populisme són com una mena de càncer dels sistemes democràtics. Des d'Òmnium estem treballant en una cosa que no passa només a Catalunya, que passa en totes les democràcies occidentals, que és com una mena de blindatge dels mateixos sistemes democràtics. El conflicte polític català és una gran demanda social que no s’està gestionant democràticament. A Òmnium volem desencallar aquest problema.
Per acabar, podries recomanar un llibre, una obra de teatre i una pel·lícula?
Hòstia! La pel·lícula El 47, que es justifica sola. Obra de teatre, recomanaria una que encara no fan, però que s’estrenarà aviat al Teatre Lliure, que és El Misantrop. Serà una meravella. I de llibre en direm un de gros: No diguis res. El va traduir al català Periscopi i és un magnífic llibre de periodisme.

