L'epidemiòleg nord-americà Michael T. Osterholm, que va anticipar l'actual pandèmia de coronavirus fa tres anys, augura nous brots de malalties infeccioses, alguna d'elles pitjor que la Covid-19. Així doncs, advoca per un compromís internacional per a repartir la fabricació de fàrmacs i equips de protecció pel món.

Osterholm és un dels majors experts mundials en epidemiologia i dirigeix el Centre de Recerca i Política de Malalties Infeccioses de la Universitat de Minnesota. En el seu llibre La amenaza más letal (2017), ja va anticipar la pandèmia de coronavirus que està afectant arreu del món. De fet, l’editorial Planeta traurà una edició actualitzada el proper 19 de maig amb un pròleg en el qual l'investigador analitza la situació que estem vivint en l’actualitat.

En aquesta nova edició, el científic dóna per fet que hi haurà nous brots de malalties infeccioses pròximament: "Hi haurà un següent, després un altre i després un altre més. I com hem advertit en aquest llibre, un d'ells serà encara més gran i d’un o diversos ordres de magnitud més greu que el brot de la Covid-19".

A més, defensa que el més probable és que sigui un nou virus de la grip amb la mateixa capacitat de devastació que la gran pandèmia de grip de 1918-19, que es va cobrar la vida d'entre 50 i 100 milions de persones. Tanmateix, es produiria “en un món amb el triple de població, amb vols comercials internacionals i amb megalòpolis superpoblades en el tercer món". 

De totes maneres, Osterholm considera que "la falta d'inversió, lideratge i voluntat pública" fan que la preparació davant d’aquest enemic sigui lamentable. L'única manera en què es podria haver frenat la propagació de la pandèmia hauria estat amb una vacuna efectiva, que no existia: "Iniciar un projecte així des de zero exigeix molts mesos, o fins i tot anys", assegura. 

Per això, l’epidemiòleg urgeix a la creació d'un programa similar al Projecte Manhattan —el pla de desenvolupament nuclear de la Segona Guerra Mundial— per a proveir al món d'una bovina antigripal revolucionària i d'una organització internacional per a abordar la resistència antimicrobiana.

Quant a l’àmbit sanitari, Osterholm destaca la necessitat que els governs subscriguin un compromís internacional de repartir i diversificar la fabricació de fàrmacs, subministraments i equips clau i inverteixin "grans sumes en nous fàrmacs i antibiòtics per als quals no hi ha cap model de negoci comercial real". Sosté que es necessita un sistema diferent per a investigar, sintetitzar i distribuir certes classes de fàrmacs. 

Retrets a l'Organització Mundial de la Salut
En aquesta nova edició del seu llibre, Michael T. Osterholm recorda com el 20 de gener d’aquest 2020 el seu centre va manifestar que la Covid-19 causaria una pandèmia i, a més, ha aprofitat per retraure a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que no declarés la pandèmia global abans: "Per què l’OMS va trigar fins a l'11 de març a declarar una pandèmia global? Al nostre entendre, això va fer caure a molts líders i organitzacions en una espècie de complaença, en pensar que encara hi havia força possibilitats de contenir el virus. Va ser una distracció desafortunada i innecessària".

Ningú podia preveure que la Xina s'anés a paralitzar durant mesos i deixés de subministrar productes, però la dependència col·lectiva d'aquest país en la fabricació de medicaments i equips de protecció "podria desembocar directament en una pèrdua substancial de vides com a efecte secundari del coronavirus i de futurs brots pandèmics", denúncia Osterholm.

Finalment, Michael T. Osterholm reflexiona sobre la lliçó que cal aprendre d’aquesta crisi mundial que estem patint: "Després de tota la malaltia, la mort, la desestabilització i les pèrdues econòmiques que està provocant la pandèmia de la Covid-19, la major tragèdia seria que malgastéssim aquesta crisi sense aprendre d'ella ni preparar-nos per al futur".