Fa poc més de dues setmanes rebíem la notícia que les cabines telefòniques seran retirades dels carrers a principis del 2022. Després de més de mig segle sent part del mobiliari urbà, aquestes icones deixaran de trobar-se al llarg dels carrers del país. La decisió ve donada per la reforma de la Llei General de Telecomunicacions (LGT), per la qual les cabines telefòniques deixen de ser considerades un servei universal i, per tant, perden l'obligatorietat als municipis de més de 1.000 habitants.

El servei està assegurat fins al 31 de desembre, però les cabines ja poden començar a ser retirades si els ajuntaments així ho sol·liciten a Telefònica, sempre que es respecti el reial decret del 2011, pel qual ha d’haver-hi almenys un telèfon públic als municipis de més de mil habitants, amb un d'addicional per cada 3.000 habitants. No obstant això, les cabines telefòniques ja estan sentenciades.

La notícia no és gens sorprenent si es miren les xifres que envolten aquests telèfons públics. Segons dades de Telefònica, companyia obligada per llei a fer-se càrrec de les cabines, la mitjana de trucades per cabina és de menys d’una al dia. A més a més, la majoria d’aquestes trucades solen concentrar-se en cabines concretes, de manera que la meitat de les encara existents porten anys inactives.

Un altre exemple per posar en relleu el rebuig a aquestes cabines és el fet que el govern espanyol hagués d’assignar per decret a Telefònica d'encarregar-se d'aquest servei el 2011 i durant cinc anys, després que cap companyia es prestés a fer-ho. I, de fet, les queixes de Telefònica són comprensibles. Vençut aquest termini, cap altra operadora va manifestar el més mínim interès, per la qual cosa el govern va tornar a obligar Telefònica a fer-se'n responsable.

Cabina telefònica a la plaça de Sants de Barcelona | ACN

L’any 2019, la despesa neta que suposaven totes les cabines de l'estat per a l’empresa era de més de quatre milions i mig d’euros anuals. Tot això per un servei que no s’arriba a utilitzar ni una vegada al dia per cada cabina. A aquest dèficit cal sumar-li les pèrdues afegides per vandalisme, una problemàtica persistent en les cabines.

Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), el 88% de la població reconeix no haver fet servir mai una cabina de telèfon. L’organisme també apunta que només l’1% dels ciutadans ha utilitzat una cabina l’últim any. A l'estat espanyol sobreviuen avui unes 15.000 cabines de les 100.000 que hi havia l'any 2000. N'hi ha 2.500 a Catalunya i, d’aquestes, al voltant de 500 a Barcelona.

Fonts municipals asseguren que "les cabines ja no fan cap funció perquè pràcticament tothom disposa de telèfon mòbil i, a més, la gran majoria de cabines que queden no tenen ni el propi telèfon des del qual trucar". Així doncs, des de l'Ajuntament de Barcelona defensen l'eliminació de les cabines dels carrers, ja que "permetrà alliberar espai per a usos ciutadans".

En retrospectiva, cabria observar que les cabines telefòniques han tingut una llarga vida, i més després de la popularització dels smartphones. Si bé ara ja és clar que aquest servei té els dies comptats, arreu del món han sorgit diverses iniciatives que busquen renovar i modernitzar les cabines per fer-les útils dins del context social actual.

Una nova llibreria de barri

De les 500 cabines que queden a Barcelona, l'última de model tancat es trobava al carrer Lledoner, al barri de Sant Genís dels Agudells, a la serra de Collserola. Arran de la futura eliminació de la cabina, els veïns i veïnes del barri van promoure una iniciativa que pretenia transformar-la en un punt d’intercanvi de llibres.

"La idea és que sigui un punt on els veïns puguin deixar els llibres que ja han llegit i puguin agafar-ne d'altres que els interessin", detalla Anna Alarcón, regidora del Districte d'Horta-Guinardó. El projecte va ser aprovat el 2017, però no va ser possible dur-lo a terme fins al març passat, quatre anys després, quan Telefònica va cedir-ne els drets a l’Ajuntament. "La tramitació administrativa sempre és més lenta del que volem", lamenta la regidora.

Un cop acabat el projecte, la cabina es trobarà a la Plaça Meguidó, al costat del Centre Cívic Casa Groga, qui s'encarregarà de gestionar-la. Malgrat que ja han passat diversos mesos des que es va començar la restauració de la cabina, la data exacta en què estarà disponible encara és desconeguda.

Neocabines: punt d’informació i càrrega de dispositius

Una altra alternativa de transformació la proposa la start-up malaguenya iUrban. “Se’ns va ocórrer posar una pantalla interactiva al carrer. Es tracta de reconvertir cabines de telèfon en un punt interactiu de càrrega de mòbil”, explica Andrés Martínez, CEO de l’empresa, al Diari de Barcelona. L'start-up aprofita tota la instal·lació de les cabines per posar pantalles en lloc dels telèfons, de manera que les neocabines ofereixen punts de càrrega de dispositius, així com un punt d’informació i de Wi-Fi gratuït.

Les anomenades neocabines es troben a alguns municipis de Navarra, Canàries, Màlaga, Granada, Sevilla i Madrid. Si bé aquests serveis no són especialment útils a les grans ciutats, on aquestes necessitats ja solen estar cobertes, en pobles i petites ciutats pot resultar molt eficient. “Al petit municipi cobreixes necessitats clau perquè no hi ha oficina de turisme o, si n’hi ha, tanca els caps de setmana. Però tenir en certes zones un punt d’informació, Wi-Fi o càrrega ràpida de mòbil, és una cosa molt pràctic pel ciutadà”, explica el CEO.

Pel que fa a l’amenaça del vandalisme, Andrés Martínez apunta que ja tenen mesures plantejades per combatre els atacs: “Ens decantem per USB exteriors, sense cable, i un vidre molt difícil de trencar. Al carrer tenim més de 200 pantalles i menys d’un 5% han patit vandalisme”.

Punts de Wi-Fi

La idea de iUrban no és, però, nova. A Nova York ja fa més de cinc anys que es va decidir encarar la problemàtica de les cabines obsoletes. La solució? Convertir-les en una cosa tan necessària per la societat actual com les cabines ho eren ara fa més de 50 anys: punts de Wi-Fi gratuït i d’alta velocitat. La iniciativa es va dur a terme a través del projecte LinkNYC, iniciat el 2012 per l’exalcalde Michael Bloomberg.

Alhora, aquesta renovació comporta altres serveis per als ciutadans, com informació sobre museus, transports o urgències, a més a més de comptar amb un port USB per la càrrega del mòbil i d’una aplicació per poder fer trucades gratuïtes a l’interior del país.

Salvar el patrimoni històric

El cas del Regne Unit és un altre de salvació de cabines telefòniques. El govern britànic va anunciar el mes passat que protegiria les 21.000 icòniques cabines que ja no fa servir gairebé ningú. La proposta d’Ofcom, com a organisme regulador de les comunicacions, és que unes 5.000 d’aquestes es mantinguin en àrees amb poca o nul·la cobertura de mòbil.

També es podrien salvar aquelles que es troben a zones amb una alta taxa d’accidents o de casos de suïcidis, o que han estat utilitzades almenys 52 cops en l’últim any (una mitjana d’un cop a la setmana segons les seves dades). Ofcom argüeix que de les 150.000 trucades realitzades entre 2019 i 2020, gairebé la meitat es dirigien a línies d’ajuda o a organitzacions de caritat.

Altres alternatives per les icones vermelles

No obstant això, el govern del Regne Unit també ha portat a terme altres plans per a les cabines. Unes 6.600 s’han convertit en un punt d’intercanvi de llibres (a Warwickshire) o en centres de primers auxilis amb farmacioles mèdiques i desfibril·ladors (a través de l’organització Community Heartbeat Trust).

Alhora, una desena de cabines van ser transformades en petites galeries d’art (a Cheltenham) i existeix la iniciativa Adopta una cabina, que permet que les ONG o els ajuntaments puguin comprar una cabina per un preu simbòlic (al voltant d’un euro) i reformar-la per a altres fins. L’única cosa que indica BT Group és que les cabines no es poden moure del lloc d’origen.

Icòniques també al cinema i a la televisió

Les cabines telefòniques han transcendit la realitat per ocupar un espai especial en el cor de l’audiovisual. En reiterades ocasions, les cabines han tingut un paper protagonista en guions de gran magnitud, com Superman o Harry Potter.

Smallville

Com no podia ser d'altra manera, a la famosa sèrie dels orígens de Superman els guionistes van voler recrear la clàssica escena en què Clark Kent entra a una cabina de telèfon per posar-se la seva vestimenta de Superman sense que ningú el vegi.

Harry Potter i l'Ordre del Fènix

Una altra icona del cinema que fa un ús de les cabines una mica extravagant és el famós mag protagonista de la saga de J. K. Rowling. En aquesta ocasió, la cabina pren la funció d'ascensor per transportar els mags des del carrer al Ministeri de Màgia, el centre neuràlgic del govern dels mags.

La jungla de Cristal 3: La venganza

A la tercera entrega de la saga protagonitzada pel policia John McClane (Bruce Willis), els telèfons públics esdevenen el fil conductor del film quan un terrorista decideix jugar al Simón dice a través d'aquests telèfons per mantenir l'anonimat.

Matrix

En aquesta saga, les cabines són un element fonamental que permet als protagonistes entrar i sortir de la realitat virtual del Matrix, cosa que Trinity utilitza molt astutament en la següent escena per escapar dels seus perseguidors.

Els ocells

De nou, la cabina és la salvació. Al film de Hitchcock on els ocells es tornen bojos i decideixen atacar a les persones, Melanie aconsegueix refugiar-se de la fúria homicida de les aus en amagar-se dins una cabina. Alhora que li garanteix protecció, els vidres de la cabina li permeten ser testimoni del caos que les gavines estan causant per la ciutat.

Doctor Who

I no podia faltar la TARDIS (Temps i Dimensió Relativa a l'Espai, sigles en anglès), la nau especial i màquina del temps que permet al Doctor Who desplaçar-se on i quan vulgui.

Les excel·lents aventures de Bill i Ted

Uns altres protagonistes que fan servir una cabina per navegar pel temps són en Bill i en Ted. Aquesta sèrie d'animació dels anys 90 -emesa pel Club Súper 3- agafava aquest icònic element de carrer i el transformava en una glamurosa màquina del temps.