- opinió -

Erasmus online o la broma definitiva

Ara, ens diuen que seguim el curs des de casa nostra: quin coi d’experiència Erasmus és aquesta?

Erasmus
Maria Alba
Publicat el 03 de setembre 2020

S'ha generat el gran mite que a l'Erasmus fas amistats de l'hòstia i lligues gairebé sense adonar-te'n. I jo us he de dir: estic enfadada, frustrada, indignada. Febrer de 2021 és la data en la qual he d’agafar un vol cap a Groningen, Holanda, i endinsar-me en aquesta magnífica experiència de fer amistats de l’hòstia i lligar sense adonar-me’n. Eren els meu dos objectiu, entre molts d’altres, sí, però els dos principals, secretament. I ara per ara, encara no sé si tot això serà possible

Ara només m’imagino incòmodes converses per grups de WhatsApp de nous estudiants per tal de conèixer-nos. Fer vídeotrucades per realitzar treballs junts, per veure’ns les cares a classe, per practicar un anglès que voldria millorar -qui sap si potser ho aconseguiria abans amb el Duolingo-. Si, en els millors dels casos, establís un grup d’amistats, com quedaríem? Ens colaríem a les habitacions dels altres per fer festes clandestines, sense mascareta i bevent de la mateixa ampolla de cervesa, encaixant dins el perfil de joves irresponsables que els boomers ens volen encasquetar?

Però i si em quedo a casa? I si faig allò d’estudiar des de casa a una universitat estrangera? I si faig allò que han convingut a anomenar com a “Erasmus online”, quin coi d’Erasmus serà aquest? Des de la meva habitació? Hauré d’empaperar les parets amb fotos de molins i tulipes holandeses, abaixar la temperatura de la cambra uns graus i abandonar la meva estimada dieta mediterrània per productes d’HEMA. No sé, no ho veig.

És clar que també m’he plantejat una idea encara més absurda: marxar a Groningen de totes totes i seguir les classes, encara que sigui en línia, des d’allà, sacrificant els meus estalvis en un lloguer segurament força alt. Sé que no a tothom compensa aquesta opció, econòmicament parlant, ni se la pot permetre. Però quan fa tant de temps que esperes aquest viatge i quan res no t’assegura que el curs vinent tot torni a la normalitat (si és que podem creure que seguirà existint alguna cosa semblant a una “antiga normalitat”) ets més propensa a prendre riscos o decisions ridícules. M’estic aferrant a una idea abstracta, a allò que m’han venut com l’experiència de la meva joventut? És possible. No estic bé? També pot ser.

Però no és només un Erasmus sense classes presencials. És un Erasmus sense conèixer altres estudiants, sense festes nocturnes, sense activitats organitzades o viatges dins el mateix país. Erasmus sense tot això? Pot semblar estúpid, però inclús em pregunto si podrem fer servir els espais comuns de la residència, com la cuina. O, de fet, si és que obriran residències, tenint en compte tot el perill de contagi que poden comportar. Ens veurem abocats a llogar habitacions privades pel doble de preu?

Erasmus online no és només un Erasmus sense classes presencials. És un Erasmus sense conèixer altres estudiants, sense festes nocturnes, sense activitats organitzades o viatges dins el propi país. Erasmus sense tot això? Inclús em pregunto si podrem fer servir els espais comuns de la residència, com la cuina. O, de fet, si és que obriran residències, tenint en compte tot el perill de contagi que poden comportar. Ens veurem abocats a llogar habitacions privades pel doble de preu?

De cara al futur, s’haurà de replantejar el significat i el propòsit de l’experiència Erasmus. En un món amb restriccions de mobilitat i quarantenes obligatòries, gairebé sembla il·lògic que els estudiants viatgin per estudiar a una universitat aliena. Per molt que em dolgui acceptar-ho, potser estem vivint el final de l’Erasmus. Potser som la generació condemnada a no fer-lo, però a qui sempre li quedarà Twitter i l'arsenal de mems per gestionar la seva pena.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —