Durant la tardor de 2019, la Madalena Jesus menjava pa amb tomàquet cada nit per sopar. Originària de Portugal, volia degustar la gastronomia catalana. També estudiava Periodisme a la UPF. “Per mi va ser una experiència molt gratificant”, afirma, “i animaria tothom a anar-se’n d’Erasmus”. Malauradament, aquesta tardor els estudiants no poden fer el mateix. La pandèmia de la Covid-19, que ha arribat a contagiar a més de 300.000 persones només a Catalunya, ha afectat també a les universitats, obligant-les a adaptar-se a la virtualitat. Així, l’experiència d'estudiar a l’estranger s’ha vist modificada: els Erasmus passen a ser online. 

La sociòloga Sílvia Salvatella qualifica d’"absurd” aquest plantejament, ja que considera que “contradiu l’essència del programa”. Entén que buscar una alternativa no era fàcil, però critica la gestió i apunta que el plantejament “no ha tingut en compte el que implica l’experiència, que és molt més que anar a classe”. D’altra banda, també assenyala que “s’ha deixat els alumnes molts sols, tant en la primera onada com en aquesta”. I apunta que, en definitiva, “els estudiants i les seves famílies han estat els que han hagut de resoldre els problemes”. Però, què opinen els que ho han viscut en primera persona?

La visió dels estudiants

En Sergi Tarrés, estudiant de Ciències Polítiques a la UPF, està cursant a distància el primer semestre del curs a l’Institut d’Estudis Polítics de París. Després de Nadal, té previst marxar a la capital francesa i cursar des d’allà el segon semestre, que encara no sap en quin format serà. Tot i així, va dubtar:  la proposta d’un Erasmus online no l’omplia.

El jove explica que a finals d’octubre, quan França va decretar un nou confinament, molts dels estudiants que es trobaven allà van haver de tornar a les seves ciutats. En el seu cas, encara que no sap molt bé què li espera, després de festes farà les maletes. 

La pandèmia ha provocat canvis d'última hora i decisions sobtades entre alguns estudiants. És el cas de la Thalia Moussan, que actualment cursa els seus estudis a l’ESCI de Barcelona. L’alemanya afirma que no era la seva primera opció, sinó que preferia marxar d’Erasmus a Texas. Però, amb la situació de la Covid-19, el seu pla es va veure enfonsat. Com que tenia molt clar que no es volia quedar sense viure aquesta experiència, va acceptar precipitadament una sol·licitud per estudiar a la Ciutat Comtal. Amb tot, no està sent un Erasmus com el que s’imaginava: totes les classes són online. Només va trepitjar la Universitat la primera setmana per conèixer el seu professor i coordinador.

Pel que fa a l’aprenentatge de la llengua, la sensació és pessimista. La Thalia afirma que l’experiència no està sent enriquidora. Entre el seu grup de classes parlen sempre en anglès i, a més, no s’ha decidit a apuntar-se a cap curs d’espanyol.  

També opina així la Natàlia Tanaka, que es troba a Mòdena cursant els seus estudis de Química. Hi veu una dificultat afegida a l’hora de fer amistats. “No és com el que la gent ha viscut quan no hi havia la pandèmia”, afirma. En haver-se de complir les mesures sanitàries no es coneix la mateixa quantitat de gent, i això fa que costi més fer amistats i, alhora, practicar la llengua.

Durant aquests mesos d’Erasmus des de casa, en Sergi ha estat en contacte amb els companys que estaven a París o, com en el seu cas, fent el curs a distància. Fins i tot han quedat per fer alguna cervesa online. Encara que reconeix que no té res a veure en com hagués estat l’experiència sense la pandèmia, es queda amb la part positiva i reconeix que la gent, encara que sigui a distància, està molt predisposada a estar en contacte i quedar per ajudar-los amb les classes o el que faci falta.

Dubtes i cancel·lacions

Alguns estudiants, però, han quedat tan disconformes amb la proposta, que han preferit cancel·lar l’Erasmus. És el cas de la Clàudia Gimeno, estudiant de Màrqueting al Tecnocampus, que havia de marxar a Polònia. La situació va fer que renunciés: no acabava d’entendre com s’aplicaria la modalitat online a un programa que “consisteix a perdre’s per la ciutat i conèixer persones”. A més, temia que, quan hagués de tornar a Espanya, les circumstàncies l’obliguessin a romandre confinada a un país desconegut, sense ningú a la vora per ajudar-la.

És també el cas d’en David Verdú, estudiant de Periodisme a la UAB, que havia de marxar a Viena. “No sé si he fet bé cancel·lant-ho, però després de parlar-ho amb la família vaig veure que no tenia cap sentit anar-me’n a fer classes a distància”, explica amb frustració: enguany acaba la carrera i només començar-la ja pensava a anar-se’n d’Erasmus. Amb tot, el jove agraeix les facilitats que li han posat quan, a escasses setmanes de marxar, ha decidit no fer-ho.

De fet, són molts els estudiants que han decidit cancel·lar l’Erasmus. A la següent infografia comparem les dades d’aquest any i l’anterior dels Erasmus a la UAB, proporcionades pel vicerector de Relacions Internacionals Màrius Martínez.

En alguns casos, ha estat la universitat la que ha cancel·lat els programes. Així ho explica la Núria Larruy, estudiant de Logopèdia a la UAB. Havia de marxar a estudiar a Londres, però la universitat de destí va acabar anul·lant-li; la situació ja era molt complicada i els coordinadors no sabien ni com començaria el curs, així que van preferir aturar l’arribada d’alumnes estrangers. Tot i la decepció, la jove considera que va tenir sort perquè van avisar-la aviat: coneix a estudiants als qui no els ho van comunicar fins dies abans de marxar. La seva universitat va oferir-li l’opció d’ajornar l’Erasmus al segon semestre, però això no va acabar de convèncer-la. 

No saber on estaràs en uns mesos

La Laia Bellmonte, estudiant d'Infermeria a la UPF, hauria de marxar en tan sols dos mesos a fer pràctiques a un hospital de Toulouse, Afirma, però, que l’espera està sent dura. No ha pogut organitzar res de cara al trimestre vinent, perquè no sap del cert si podrà marxar: als seus companys, la Universitat els ha cancel·lat l’Erasmus.

Aquest és també el cas de la Xènia Pons, estudiant d’Enginyeria Química a la UB. La jove hauria de marxar el trimestre vinent a Göteborg per preparar el seu TFG en grup. Sempre li havia fet il·lusió fer un Erasmus, però confessa estar vivint l’espera “de capa caiguda”: tot i que intenta ser positiva quan omple papers, sap que potser es cancel·la si la cosa no millora. Ni tan sols ha començat a buscar un lloc on viure. 

Tanmateix, no es planteja cancel·lar el programa de motu propio. La Laia, en canvi, sí que ha pensat a cancel·lar el seu programa; sobretot si es confirma que hauria de ser online. De fet, opina que, tot i fer-ho presencialment, no viuria l’experiència al 100%. No podria relacionar-se amb gent de la seva edat, i això limitaria el seu aprenentatge de la llengua. 

La Xènia està d’acord amb el fet que l’Erasmus surt molt car, i més encara si acaba sent virtual. Tanmateix, és més positiva en altres aspectes. Afirma que continuarà practicant la llengua i que buscarà gent amb qui relacionar-se, tot i ser més costós.

La pandèmia ha alterat el curs del món i, evidentment, també l’experiència de tots els joves que volien marxar a estudiar fora. Alguns han optat per renunciar i quedar-se a casa. D’altres, a escasses setmanes d’agafar el vol de destí encara no saben si podran fer-ho. També n’hi ha que es resisteixen a renunciar-hi i, malgrat tot, busquen la manera d’adaptar-se i d’esprémer tot el que puguin d’una experiència tan diferent de l’esperada. En aquest mapa et mostrem les seves cares.