Des de la seva posada en marxa l'any 2018, el programa de pràctiques de la Universitat de Saragossa i de la Diputació Provincial, conegut com a Erasmus rural, continua demostrant que les oportunitats laborals també es troben als pobles.

Els quaranta participants de l'edició del 2020, la més nombrosa malgrat la pandèmia, no han hagut d'agafar cap avió ni abandonar les nostres fronteres per a aquest particular Erasmus, que no es duu a terme ni a Roma ni a París, sinó als pobles de la província de Saragossa.

"A mi em va interessar molt perquè soc de Sòria, i tot el que és medi rural no m'enxampa de nou", comenta en una conversa amb EFE Jennifer Lafuente, acabada de graduar en Màrqueting i que el 2020 va participar per segona vegada en aquestes pràctiques, després d'una molt bona experiència el 2019, a l'Ajuntament d'Herrera dels Navarresos.

Jennifer Lafuente: "A mi em va interessar molt perquè soc de Sòria, i tot el que és medi rural no m'enxampa de nou"

Les portes al món laboral se li han obert a Lécera, un poble de la Comarca del Camp de Belchite, d'una mica més de 600 habitants i on es troba el celler Bodegas Tempore.

Després de tres mesos de pràctiques durant els quals va conviure amb els veïns del municipi, Lafuente va passar a formar part de la plantilla del celler, com a suport al departament d'exportació i responsable de les accions de màrqueting.

La directora de l'empresa, Paula Yago, que va ser també la tutora de pràctiques, assenyala que aquest pla pioner, en el qual ja s'han fixat diverses Administracions, és "un regal per a la situació del medi rural".

"En altres programes de pràctiques la gent sempre triarà una empresa d'una ciutat abans que anar-se'n fora. I a vegades es perden oportunitats professionals molt interessants, simplement, pel fet de no voler desplaçar-te o per mirar al poble com si fóssim de segona; i aquí hi ha empreses molt capdavanteres, igual que hi poden ser a la ciutat", manifesta la gerent, que va fundar juntament amb el seu germà el negoci fa vint anys i va tornar de Saragossa al poble.

En concret, el programa en el qual va participar la Jennifer es diu Desafío i està dirigit a estudiants dels últims cursos. Cobreix els costos d'allotjament, desplaçament, manutenció de 20 euros al dia i una remuneració de 300 euros mensuals. Durant els tres anys de l'Erasmus rural, un centenar de joves han participat en aquesta modalitat.

Com a novetat, el 2020 la participació es va obrir també als titulats universitaris, que poden optar a una beca de fins a 380 euros de desplaçament al mes i 600 euros de remuneració

La química Patricia de la Plana va ser una de les participants en aquesta nova modalitat i treballa ja en el lloc on va fer les pràctiques, l'empresa de biotecnologia, CerTest Biotec, a Sant Mateu de Gállego.

Com relata aquesta saragossana que resideix a Cuarte de Huerva, l'Erasmus rural li va semblar una oportunitat laboral i, en orientar-se a la indústria, ja tenia bastant clar que treballaria fora de la ciutat, amb tots els avantatges que això comporta.

"Agraeixo el descans al menjador amb vistes a la muntanya, el prefereixo a estar envoltada de soroll i edificis", agrega la química, encarregada del procés de purificació de sondes i '"primers" per a la detecció mitjançant PCR de patògens, en la seva majoria per al coronavirus.

Com assenyala per la seva part el tècnic de l'Àrea d'Assistència i Modernització Local de la DPZ, Luis Alfonso Castellano, el programa ha anat evolucionant des d'un projecte pilot el 2019 que va arribar a 13 alumnes amb 9.000 euros, fins a l'edició de 2020, finançada amb 100.000 euros per a 25 becaris en la modalitat Desafío i 16 graduats que van participar en el programa Arraigo.

Creu que el que més valoren els universitaris és l'autonomia i la responsabilitat que comporta traslladar-se o residir en un entorn diferent, mentre que per a les entitats que els acullen suposa una "bafarada d'aire fresc" per al poble.

Per a l'any que ve, aquesta iniciativa de la Càtedra DPZ sobre Despoblació i Creativitat tornarà a disposar de 100.000 euros per a fer pràctiques a la província de Saragossa, mentre que altres comunitats i institucions, com el govern d'Aragó i la Diputació Provincial de Terol, han mostrat ja el seu interès per replicar-la.