Basílica de Santa Sofia
Per EFE i Redacció
Publicat el 11 de juliol 2020

Santa Sofia, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és l'ànima d'Istanbul. Edificada fa gairebé 1.500 anys, és una de les principals joies mundials de l'art bizantí, i la seva impressionant cúpula, obra d'enginyeria insuperable, va acollir el naixement de la corrent ortodoxa, i més tard va servir com a centre d'oració per l'Islam, després de la conquesta otomana de la ciutat. En la dècada de 1930, però, el pare de la Turquia laica, Mustafa Kemal Atatürk, va ordenar restaurar-la, secularitzar-la i convertir-la en museu.

I ara, de nou, el que havia estat el principal temple de la cristiandat tornarà a acollir el culte musulmà. El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va atorgar ahir l’estatus de mesquita a l’antiga basílica bizantina de Santa Sofia. Erdogan va reivindicar la conquesta de Constantinoble per l’Imperi Otomà el 1453 com a fonament d’un suposat dret del seu país per dur a terme aquesta conversió: “El dret de la nació turca a Santa Sofia no és menor que el dels qui la van edificar fa 1.500 anys; és fins i tot major”. 


El sector nacionalista i islamista turc fa dècades que exigeix l’obertura de l’edifici al culte islàmic. Fins ara, la petició de reislamitzar Santa Sofia es considerava propi d’una minoria nacionalista-islamista “marginal”, però des de les eleccions del 2018 i la coalició del partit ultranacionalista MHP amb l’islamista AKP, que governa Turquia des de 2002, el Govern ha assimilat l’exigència, i fins i tot, ha comptat amb el suport del president. 

Interior de Santa Sofia

Decisió polèmica

La resolució d'Erdogan de convertir l'antiga basílica bizantina en mesquita ha estat vista des del Govern i la plana política de Grècia com una clara provocació. La Ministra de Cultura, Lina Mendoni, ha assegurat que la decisió del Tribunal Suprem Administratiu turc de canviar l'estatus de l'antiga basílica ortodoxa és un "evident desafiament a tot el món civilitzat que reconeix el valor únic i la universalitat del monument".

La decisió de la cort és el resultat de la voluntat política del president i confirma que no hi ha justícia independent a Turquia, sobretot quan el mateix tribunal va rebutjar l'intent d'islamitzar el temple fa tan sols uns anys, ha assenyalat assenyalar Mendoni després que es conegués el veredicte del tribunal. Segons el seu parer, el nacionalisme mostrat per Erdogan fa retrocedir el país sis segles.

La presidenta de la república de Grècia també s'ha fet ressò d'aquesta opinió al Twitter, on ha publicat que "la decisió del govern turc de convertir Santa Sofia en una mesquita és un acte extremadament provocatiu contra la comunitat internacional". 

 

En termes similars s'ha expressat l'exministre d'Exteriors Yorgos Katrúgalos, del principal partit de l'oposició - l'esquerrana SYRIZA -, qui ha assegurat que qualsevol intent d'alterar l'actual caràcter de Santa Sofía convertint-la en una mesquita "és un desafiament directe, és inacceptable i no s'adapta a un país que respecta les seves obligacions internacionals".

Interior de Santa Sofia

Basílica, mesquita i museu

Santa Sofia o Hagia Sophia va ser construïda durant el regnat de l'emperador romà Justinià I, al segle VI. Antemi de Tral·les i Isidor de Milet l'aixecaren en només cinc anys (542 – 537) i la basílica esdevingué el marc adequat per al solemne cerimonial politicoreligiós en el qual prenia rellevància el poder teocràtic de l'emperador, al mateix temps que catedral dels patriarques, escenari dels actes estatals i centre espiritual de l'Imperi. Dedicada a la Divina Saviesa, Santa Sofia es va aixecar en el lloc de l'antiga catedral de Constantinoble, destruïda per un incendi.

La basílica ortodoxa es va convertir en mesquita després de la conquesta de Constantinoble pels otomans el 1453, esdevenint la primera mesquita imperial d'Istanbul. Aquest canvi en l'ordre religiós va comportar un canvi en l'exterior de l'edifici, pal·lès en la construcció dels minarets, diversos contraforts i edificis annexos, com la tomba del sultà Selim II. D'altra banda, els mosaics de l'interior, contraris a les interpretacions de l'Islam, es van ocultar i no van veure la llum fins 1923. Així mateix, es van aixecar quatre panells circulars amb cal·ligrafies en àrab, on s'esmentava a Al·là i Mahoma i on es podien llegir cites i versos de l'Alcorà. 

Santa Sofia va mantenir l'estatus de mesquita fins el 1934, quan un decret ministerial li va privar tota funció de temple i la va convertir en museu. 

És famosa per la seva enorme cúpula, sostinguda sobre quatre petxines, i considerada com el paradigma de l'arquitectura bizantina, que va servir de model per la construcció de la mesquita de Sultán Ahmed, també coneguda com la Mesquita Blava.

 

 

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —