Setembre va arrencar amb el debat de la religió en l'educació. Això va succeir arran de la resolució publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOCG), que esmentava que la Conselleria d'Educació implantaria un pla pilot de religió islàmica en els centres educatius públics. Immediatament, va sorgir la polèmica, i entitats en defensa de la laïcitat, així com part de l'opinió pública, van rebutjar aquesta iniciativa.

En un comunicat d'entitats com la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Ateus de Catalunya o Catalunya Laica es pot llegir que la iniciativa és "una passa enrere per a l'assoliment d'una educació laica" i que amb aquest projecte "s'avança cap al multiconfessionalisme a les aules i, en definitiva, cap a la segregació de l'alumnat en funció de les creences dels seus pares, mares i tutors". Com a contrapartida, exposen que "en cap cas obviem la importància històrica i cultural de la religió, però aquests coneixements es poden ensenyar transversalment des d'altres assignatures com la història o les ciències socials".

Segons un sociòleg expert proper a l'administració catalana, "el pla pilot que engega el Departament d'Educació no és una iniciativa de la Generalitat, sinó que és l'aplicació de la llei 25/92, aprovada el 1992". Les competències sobre llibertat religiosa són estatals, per tant la Generalitat només pot aplicar aquestes lleis en el territori on és competent. Segons aquesta font consultada pel Diari de Barcelona, "el que ha fet el Departament d'Educació no ha estat implantar aquesta assignatura per voluntat pròpia, sinó que ha volgut posar fi a la discriminació que patien els musulmans, ja que tenen dret a rebre ensenyament islàmic".

És per això que dos instituts gironins oferiran classes d'islam a partir d'aquest curs, el Vallvera de Salt (Gironès) i el Rafael Campalans d'Anglès (Selva). Es preveu que el pla pilot s'apliqui aquest curs al Consorci d'Educació de Barcelona i als Serveis Territorials d'Educació al Baix Llobregat, Girona i Tarragona. La idea és que impartir religió islàmica funcioni d'igual manera a com ho fa la catòlica, que s'exerceix com a assignatura optativa, preferentment a primer de primària i primer de l'ESO. Pel que fa al professorat, correspon a la Comissió Islàmica d'Espanya designar els perfils que consideri oportuns, criteri que ja s'aplicava amb el professorat de religió catòlica mitjançant la Conferència Episcopal Espanyola.

Un dret constitucional

Eva Rigau, directora de l'Institut Vallvera de Salt, ha denunciat al DdB que ara com ara, amb el curs ja començat, encara no saben qui impartirà aquesta assignatura. "De moment no sabem res. No sabem quants alumnes rebran aquesta matèria, ni com organitzarem les classes, ni res semblant. Quan coneguem el professor o professora podrem començar a parlar de l'organització". Segons ha declarat la docent, la direcció de l'institut únicament sap que el mestre que impartirà l'assignatura de Religió Islàmica treballarà mitja jornada al Vallvera i l'altra mitja a l'Institut Campalans d'Anglès, ja que els dos centres estan suficientment a prop per poder desplaçar-se d'un a l'altre.

Mohamed El Ghaidouni, President de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, explica que ells simplement van demanar que es complís un dret recollit en la Constitució des del 92, "els musulmans fa anys que reclamen i demanen que els fills i filles rebin educació islàmica però tots els governs que han passat per la Generalitat han ignorat la demanda". El Ghaidouni diu que, des de fa tres anys, han iniciat campanyes serioses per demanar que els pares i mares a l'hora de la inscripció reclamin per escrit classes de religió pels seus fills. "Quan l'administració ha vist que la comunitat musulmana ho demanava de manera massiva, lògicament ha hagut d'iniciar aquestes classes". 

El Ghaidouni també defuig la identificació entre cultura i religió, "la religió fomenta la cultura o dóna una dimensió a la cultura, però no és el mateix que la cultura. Quan parlem de cultura estem parlant de la cultura catalana o espanyola, no parlem de la cultura catòlica, jueva o musulmana". També creu que és imprescindible per entendre la societat on vivim i creu que és essencial que s'expliqui precisament a les escoles. "Les religions s'estan passant de pares a fills, però la millor manera que els fills i filles rebin una versió oficial del que és la religió és l'escola", assegura El Ghaidouni, que entén l'escola com un espai educatiu i d'aprenentatge, on els alumnes poden expressar-se de forma lliure.

Sergi Castellà, professor de Grans Tradicions Religioses a la Universitat Pompeu Fabra, opina que la qüestió de l'ensenyament de l'Islam manifesta que tenim diversos conflictes oberts: "el pes de l'Església, la baixa qualitat de l'educació i la formació dels professors".

Per una banda, Castellà, citant al també professor de la UPF Ignasi Moreta, denúncia que a Espanya, "la Conferència Episcopal ja tenia avisos que si no deixava anar el control tan ferri dels continguts i sobretot el vincle amb les escoles públiques, tard o d'hora s'acabaria impratint islam". De fet, en algunes comunitats o ciutats autònomes com Andalusia, Ceuta o Melilla ja fa temps que es fa.

… Jo crec que hi ha d'haver cultura religiosa no confessional per a tothom. I fins i tot, i amb molta prudència, crec que té sentit que l'escola contribueixi al cultiu de la interioritat dels infants a partir del patrimoni espiritual procedent de les diverses religions. ⬇️

— Ignasi Moreta (@IgnasiMoreta) September 3, 2020

"El que potser hauria d'haver fet la Conferència Episcopal és perdre la seva posició de privilegi en favor d'un ensenyament diferent, potser no tan controlat per ells, sinó més controlat per l'Estat, de la religió catòlica", afegeix Castellà. Però és quelcom que ja ha acabat passant: les institucions, al no ser capaces de desfer el vincle entre església i estat, al no poder eliminar la religió catòlica de les escoles públiques, han acabat introduint l'Islam. Però, aleshores, caldria preguntar-se què passa amb la resta de confessions, si seria lògic que totes tinguessin el seu espai, argumenta Castellà.

"El que potser hauria d'haver fet la Conferència Episcopal és perdre la seva posició de privilegi en favor d'un ensenyament diferent de la religió catòlica, potser no tan controlat per ells, sinó més controlat per l'Estat"

El sociòleg expert consultat per aquest diari explica que els professors de religió de les escoles públiques són designats pel bisbat, mentre que els professors de les escoles concertades catòliques són triats per la titularitat. "Un professor de l'escola pública pot tenir la por que si el bisbat s'assabenta que imparteix cultura religiosa en lloc de religió catòlica, podria ser que l'any vinent no el renovin, mentre que en el cas de les escoles catòliques poden explicar cultura religiosa sense problema". Argumenta que això fa que es produeixi una paradoxa: "si vols que el teu fill estudiï religió catòlica, envia'l a l'escola pública millor que a l'escola religiosa, on pots trobar professors que siguin molt fidels al programa d'estudis i expliquin únicament religió catòlica".

De la mateixa forma que Mohammed El Ghaidouni, creu que no té sentit fer una assignatura que sigui Història de les Religions, "em sembla una idea nefasta, seria com ensenyar Història de les Matemàtiques a nens que no saben Matemàtiques. El que cal explicar és que la religió és un fenomen molt complex que no es pot reduir a una cultura o a un llenguatge, sinó que és un fenomen específic i singular". 

"La religió és un fenomen molt complex que no es pot reduir a una cultura o a un llenguatge, sino que és un fenomen específic i singular"

Tot i això, l'inconvenient a l'hora d'impartir religió és la manca de preparació del professorat. "Els professors expliquen les altres religions utilitzant conceptes propis del cristianisme. Hi ha molt poc professorat que tingui la formació necessària per donar l'assignatura independentment de les seves creences, o conscients de quins prejudicis provoca la seva fe catòlica o el seu ateisme", argumenta el sociòleg. També creu que és necessari per a la convivència, en una societat diversa com la nostra, que tothom tingui coneixements de totes les religions.

Considera que la polèmica és conseqüència que la gent valora la religió en funció de les seves creences personals i no en funció de les necessitats socials."La necessitat són uns coneixements i aquests coneixements han de ser impartits amb equanimitat". 

Com indica l'expert, a determinats estaments religiosos no els agrada que algú expliqui la religió des de fora -en referència als professors-. "Tenen la sensació que la religió és una vivència, i que aquesta vivència només pot explicar-la bé algú que l'hagi experimentat". El conflicte que hi veu és que s'hauria d'explicar com a fenomen en lloc de transmetre una fe. "Aquesta assignatura ha de servir tant per conèixer les grans aportacions que han fet les religions com per denunciar els abusos".