Un mes després de la tornada als centres, recollim veus d’equips directius, professorat, famílies i alumnes
Per Joan Abel Yuste i Gemma Alegrí Expósito
Publicat el 26 d’octubre 2020

Dos quarts de nou del matí d’un dimecres qualsevol. A les escoles arriben els alumnes més matiners. Algunes famílies s’hi troben. Altres fan saltar els fills del cotxe perquè han d’anar a treballar. Els més petits ploren. Els més grans fan cares de son. Els centres que poden han habilitat diverses portes per fer entrades i sortides esglaonades per evitar aglomeracions. Un mes després de la reobertura i per entendre l’escola post-Covid, aquesta és la situació.

Si aquesta història té protagonistes, aquests són els infants. “Portar la mascareta tanta estona és el pitjor de tot”, comenten un grupet de nenes de cinquè, quan se’ls pregunta per la situació que viuen a l’escola. La gran majoria d’ells tenien moltes ganes de tornar-hi per poder trobar-se amb els amics, però també perquè l’experiència de les classes virtuals no els va agradar. Hi havia alumnes que no disposaven d’aparells electrònics i els que sí que en tenien recalquen que “amb 25 nens i la mestra connectats, allò no funcionava”.


“Jo vaig estar treballant com a servei essencial tots aquells mesos i el meu marit teletreballava. No podíem deixar la nena de 6 anys sola"


Actualment, a l’aula, treballen en grups bombolla, és a dir, en grups estables. Aquest fet provoca que els alumnes no puguin interactuar entre ells. Al pati, on la mascareta segueix sent obligatòria, es repeteixen els mateixos cercles. “Durant l’esbarjo també estem separats. Tenim línies pintades a terra”, diuen entristits els de tercer. Tanmateix, la tornada a l’escola no ha estat fàcil després de tant de temps. El confinament i l’estiu els ha complicat l’adaptació. “Ha estat tornar-hi de cop i ara ho veig tot com una pujada”, confessa l’Aina, de 11 anys, preocupada per aquesta tornada tan abrupta.

Amb tot, aquells que acompanyen els infants fora de l’escola són les famílies. Aquestes es van haver de convertir en mestres durant el confinament, una experiència que defineixen com a “difícil” a l'hora de combinar horaris de feina i l’escolaritat dels fills. “Jo vaig estar treballant com a servei essencial tots aquells mesos i el meu marit teletreballava. No podíem deixar la nena de 6 anys sola. Va ser realment complicat”, recorda una mare a l’entrada de l’escola Pere IV de Barcelona. 

També remarquen com de difícil seria que els seus fills s'haguessin de quedar a casa pel possible confinament del grup. Hi ha algunes famílies que teletreballen, però que, tot i això, els suposaria un gran problema tenir els infants a casa. “No els pots deixar amb els avis”, exposa un grupet de pares i mares d’alumnes d’Infantil. 

Un altre dels punts clau són els docents. Aquests reiteren les ganes que tenien de tornar a les escoles. No només per recuperar certa “normalitat”, sinó també per fer acompanyament emocional als alumnes. Tot i les incerteses i els dubtes, coincidint amb els reclams dels equips directius, tenen clar que la prioritat segueix sent la mateixa que al març: els infants. La majoria de mestres destaquen que els estudiants els han donat una lliçó increïble d'adaptació a la situació. En aquest sentit, Lídia Puntí, mestra d’Educació Primària a l’Escola Joaquim Cusí i Fortunet de Figueres remarca a Diari de Barcelona que, en molts casos, els més conscienciats, són els alumnes.

Els mestres comenten que fins i tot els més petits han entès que no poden tenir contacte entre ells. La sensació actual és de superació. “Al final és gairebé com si fos un repte”, explica Marta Solés, mestra d’Educació Infantil i cap d’estudis de Primària, a les Escolàpies Figueres. A l’ESO, les optatives resulten un nou obstacle. Carlos Cancelo, professor de 4t d’ESO d’aquesta escola, explica com de complicat és fer grups pensant en mantenir “la bombolla”. A més, denuncia al Diari de Barcelona la reducció de ràtios anunciada pel Govern amb la promesa de més professorat ha estat “un gran engany”. 

Una docent a qui ha sobtat especialment aquesta reentré ha estat l’Anna Bas. Té 22 anys i el passat mes de juny es graduava a la universitat. Aquest any ha començat a treballar a Jesuïtes Sant Gervasi - Infant Jesús de Barcelona a cinquè de Primària i coneix la tasca docent, més enllà de les pràctiques, només en mode Covid. Després d’aquest període sense escola veu en els infants com d’imprescindible és l’escola a nivell no només acadèmic, sinó personal i de relacions socials. 

Segons el professorat, un dels punts més impactants de la tornada, està sent veure com els infants estan molt endarrerits a nivell acadèmic. La Montse Castelló és mestra de segon de Primària i cap d’estudis a l’escola pública Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat. A cicle inicial, relata, es troben que gairebé cap alumne de primer sap llegir i escriure. “El procés d’aprenentatge va quedar aturat al març, i ara cal prendre’s el currículum més amb calma i polir aquests aspectes”.

Reinvenció de l’escola

En treball constant amb el professorat, les direccions. El seu nivell de feina ha estat un non-stop constant. “Aquest curs, hem hagut de reinventar l’escola completament”, declara Roser Salip, directora general de les Escolàpies Figueres. Respecte a cursos anteriors, els canvis han estat absoluts. En aquesta mateixa línia, s’explica Carme Fulladosa, directora de l’Escola Fluvianets de l’Armentera: “La nostra és una escola de 104 alumnes i els treballs per projectes eren un dels nostres punts forts. Ara han hagut de desaparèixer, i això ha suposat un canvi molt gran en la nostra forma de treballar”. 


Escola Fluvianets: “La nostra és una escola de 104 alumnes i els treballs per projectes eren un dels nostres punts forts. Ara han hagut de desaparèixer"


Un altre canvi ha estat l’establiment de noves prioritats com el rentat de mans. La majoria dels equips directius es mostren satisfets amb aquest aspecte perquè no s’esperaven la bona rebuda dels alumnes. Tot i això, a nivell organitzatiu, centres grans com l’INS Jaume Mimó de Cerdanyola del Vallès, dirigit per Mercè Rom, han hagut de fer una despesa extra en material de protecció dels romanents que tenia el centre. L’efecte del tancament, explica, ha estat molt impactant també en els adolescents.

“Tenen més intimitat amb el seu mòbil que amb els companys”, i remarca, en paral·lel, que està absolutament admirada amb el seu equip, tot i mostrar-se molesta amb la reducció d’hores del professorat de la pública. Es va aprovar en plena pandèmia una reducció d’hores presencials dels docents, cosa que li sembla bé, però no es va reduir la càrrega lectiva. Això comporta, diu, ocasions en què es troba sense professors per fer substitucions en una situació en la qual són més necessàries que mai. 

Sobre la comunicació amb el Departament d’Educació, els equips directius coincideixen en reivindicar la importància d’una bona comunicació. Manifesten que les mesures i els canvis de protocols a última hora han provocat “molta incertesa i molts dubtes”. Conscients que prendre decisions d’aquests tipus no és fàcil, asseguren que haguessin preferit una millor presentació de les mesures. Mentre es mantenia una rigidesa innecessària pel que fa al currículum (haguessin volgut més flexibilitat en aquest aspecte), ha faltat lideratge en els temes organitzatius. 

Les dades del Departament

Les bones impressions que es tenen des de les direccions i des dels docents sobre la poca afectació de la malaltia es confirmen també des del Departament d’Educació. Es notifica tan sols un centre tancat, menys d’un 3% dels grups confinats, amb 51.101 persones que es queden a casa, entre professors i alumnes. Les xifres, tot i això, empitjoren lleugerement aquests dies, ja que la incidència a l’entorn escolar és ja major que a l’entorn geriàtric i laboral. El Govern, però, segueix mantenint que la incidència és baixa i que les escoles serà l’últim en tancar.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —