Les escoles de dansa es manifesten i el sector de l'estètica llança una campanya
Per EFE
Publicat el 07 de novembre 2020

El Col·lectiu d'Escoles de Dansa de Catalunya ha convocat una manifestació el proper dilluns 9 de novembre per reclamar la reobertura dels seus centres, que es reconegui la seva tasca com una activitat docent i un pla d'ajudes directes al sector. Al mateix temps, el sector dels centres d'estètica professional i la indústria cosmètica han fet públic un manifest per reivindicar que la seva activitat és "segura" i defensar l'obertura dels seus negocis.

Les reivindicacions de les escoles de dansa

El Col·lectiu d'Escoles de Dansa de Catalunya ha denunciat en un manifest que el tractament de les escoles de dansa privades "suposa un atac contra el dret a l'educació i té una repercussió directa sobre al salut i el benestar de totes les persones que participen" en aquesta activitat, que assuren que és "segura", ja que el risc de contagi ha estat "menor de l'1%".

Per expressar la seva "indignació i desacord" per les restriccions adoptades pel Govern, han convocat una manifestació a la plaça Sant Jaume de Barcelona sota el lema "Dansa és igual a educació".

El Col·lectiu d'Escoles de Dansa de Catalunya és fruit de la unió de les directores de cinc escoles de ball privades: SS Danza y Eventos, Olga Roig, L'Atelier des Artistes, Cocacions i Retahíla Ballet, que recentment van decidir agrupar-ser per impulsar les seves reclamacions.

Lorena Carabante, directora de L'Atelier des Artistes, a Badalona (Barcelonès), explica al Diari de Barcelona que des del març moltes escoles ja es comunicaven per WhatsApp per compartir informació, però davant el nou tancament van prendre una decisió: "Deixar de parlar entre nosaltres i sortir al carrer a reclamar els nostres drets".

El manifest, al qual ja s'han adherit 300 escoles, denuncia també un greuge comparatiu respecte a centres d'educació obligatòria i escoles d'estudis reglats o d'alt rendiment, que sí que poden mantenir la seva activitat.

Carabante afirma que "hi ha un greu desconeixement sobre la formació que es dona a les escoles de dansa" i assenyala que "els alumnes que accedeixen a estudis professionals de dansa al conservatori, prèviament s'han format en escoles privades".

La directora de L'Atelier des Artistes assegura al DdB que, tot i que han intentat adaptar-se per poder mantenir el vincle amb els alumnes, "la dansa necessita una supervisió constant per evitar lesions i, per això, les classes en línia no són una solució", ja que a més "les condicions de l'espai o el terra de les aules no es donen a casa".

Per això, apunta que suspendre les classes té conseqüències tant físiques com psicològiques per als alumnes, especialment per a aquells que porten un any preparant exàmens o competicions, "que veuen com l'esforç d'un any s'esfuma".

A més de defensar la tornada a la presencialitat, Carabante assenyala que el tancament a principis del curs escolar perjudica les escoles, perquè afecta el període d'inscripcions, que després no es produeixen, i per això reclama "ajuts específics i directes" que els permetin subsistir.

#PorSeguirCuidandoTuPiel

Sota l'etiqueta #PorSeguirCuidandoTuPiel, la campanya, que compta amb el suport de l'Associació Nacional de Perfumeria i Cosmètica (Stanpa), posa en valor la "professionalitat, seguretat i treball" dels centres d'estètica que, asseguren, han demostrat un "estricte compromís" amb la seguretat i han aplicat "rigoroses" mesures higienicosanitàries.

Assenyalen, a més, que durant la primera fase de la pandèmia es va elaborar un protocol de seguretat conjunt que es va presentar a les autoritats sanitàries i que ha servit per evitar brots de Covid-19 en el sector. No obstant això, el tancament dels negocis està provocant pèrdues d'uns 10.000 milions d'euros setmanals, segons càlculs de Stanpa.

"L'impacte que ha creat la decisió de la Generalitat de mantenir tancats els centres d'estètica de Catalunya posa en risc el futur econòmic de molts d'aquests establiments i dels seus treballadors, majoritàriament dones", indica el sector, que alerta que la vulnerabilitat d'elles és encara més gran, cosa que pot provocar que augmenti la bretxa econòmica. "La majoria de les professionals de l'estètica són dones i en la situació actual són especialment vulnerables. Hem d'estar al seu costat", recalca la directora general de Stanpa, Val Díez, en un comunicat.

El manifest també destaca que l'estètica és un "servei essencial que aporta valor i cobreix necessitats fonamentals d'higiene, salut i benestar de la població i, particularment, en aquest context sanitari, acompanya en tot moment les necessitats de la cura de la pell específiques de cada ciutadà". 

"La crisi sanitària i econòmica ha impactat greument un sector que lluita per sobreviure i que majoritàriament està compost per petits negocis que basen la seva activitat en la personalització, el tractament individualitzat i els materials d'un sol ús", afirma. Actualment, a Espanya hi ha al voltant de 30.000 centres de bellesa (centres d'estètica, spa i cabines d'estètica en perruqueries), que generen 87.000 llocs de treball, mentre que a Catalunya la xifra se situa en uns 3.000.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —