El Govern ha revelat que l'Església catòlica ha inscrit indegudament 3.722 finques. Els registres, que es van dur a terme entre el 1946 i el 2015, emparats per una llei franquista en vigor fins al 2015, són majoritàriament construccions de culte (50 %), com ara ermites o cementiris, però també terrenys rústics, i edificis com rectories o palaus.

La demarcació més afectada és Lleida, sobretot les comarques Pallars i l'Alt Urgell, amb el Pont de Suert encapçalant el rànquing. L'executiu crearà una oficina de mediació perquè les parts implicades arribin a una entesa, però els afectats diuen que no hi ha res a parlar perquè consideren que els fets són "una il·legalitat i un robatori".

L'Església ha mostrat la seva predisposició per revisar els casos en què s'hagués produït algun "error". D'altra banda, defensa que les immatriculacions han estat un procés "completament legal". El Bisbat de Vic, per la seva part, al·lega que "cada vegada que s'ha registrat una església, s'ha presentat la documentació que provés que era de titularitat eclesial i que coincidís amb el cadastre".

Des de la mateixa diòcesi s'han atès dues peticions de revisió per dues immatriculacions presumptament fraudulentes. Segons expliquen, una de les peticions ha acabat en acord total, i l'altra en acord parcial.

El Bisbat de Vic ha manifestat mitjançant un comunicat el seu malestar perquè no tenien cap coneixement de la compareixença del Govern d'aquest dimarts referent a la qüestió de les inscripcions. Tot i això, reconeixen que de cara a dilluns vinent hi ha prevista una reunió amb altres representants de l'Església i l'Administració per tractar el tema.