El pressupost del Ministeri de Defensa per al 2021 proposat pel govern espanyol és de 10.863 milions d’euros, una xifra que suposa un augment del 6,5% respecte al d’enguany. Així ho ha avançat el Centre Delàs, entitat de recerca i anàlisi en seguretat i defensa, que també alerta de l’augment en partides per a altres ministeris com el d’Indústria, encarregat de la fabricació de les armes. Pere Ortega, investigador del cente, explica a Diari de Barcelona que comptant aquestes altres inversions el pressupost és de 21,618 milions i que, per tant, augmenta un 10,5% respecte al 2020.

Els pressupostos del 2021 són expansius en tots els àmbits: en sanitat augmenta un 75%; en educació, un 70%; en ciència, un 60%, i en R+D, un 80%. Ortega atribueix la característica social d’aquests pressupostos a la presència de Podemos al govern, però considera que és “excessivament optimista” si es té en compte la crisi econòmica que encara seguirà provocant la Covid. En els pressupostos també entren en joc els 27.000 milions d’euros que destinarà la Unió Europea a Espanya l’any vinent. L’investigador considera que és “contradictori” destinar tants diners a pal·liar una crisi els efectes de la qual encara estan per veure, i creu que s’haurien de retallar precisament en l’àmbit de defensa.

El pressupost del Ministeri de Defensa proposat per 2021 és de 10.863,16 milions €, representant un augment del 6'5% respecte a 2020. I sense comptar partides repartides en altres ministeris.
Denunciem que en plena crisi es continuï augmentant l'ingent despesa militar espanyola pic.twitter.com/zgCmKabRyx

— Centre Delàs (@CentreDelas) November 3, 2020

Segons expliquen des del centre, l’augment de la inversió en Defensa respon a diferents interessos. Per una banda, els Estats Units han pressionat històricament perquè la Unió Europea es posés al dia en material armamentístic. Ortega recorda que, de fet, Donald Trump va amenaçar amb sortir de l’OTAN si això no es duia a terme. Dins la UE també es va concloure que calia tenir una indústria militar més potent i més coordinada perquè, de cares al futur, es puguessin crear unes forces armades pròpiament europees, anomenades PESCO.

L’investigador assegura que, a hores d’ara, no hi ha prou unitat entre les eines de cada país i que per això es volen reduir els models, però fent-los més avançats. En l’àmbit espanyol, segons explica Ortega, això es va refrendar tant amb el PP com amb la legislatura provisional que va tenir Pedro Sánchez abans de fer coalició amb Iglesias. El centre també atribueix l’augment a les pressions de les empreses armamentístiques espanyoles, com Airbus, Indra o Navantia.

En aquest sentit, l’investigador creu que cal retallar en Defensa perquè el model que proposen és obsolet. “Si un mira les amenaces a les quals ens enfrontem tant a Espanya com a Europa, queda clar que aquest armament no servirà per a res”, comenta Ortega. És el cas de l’Eurofighter Typhoon, un avió militar "per al qual es van gastar 14.000 milions d'euros, no s’ha fet servir mai i ja se n’està preparant un model nou”. L'investigador considera que la principal amenaça a dia d’avui és el terrorisme internacional, i per això calen “cossos militars petits i molt mòbils que es puguin desplaçar amb rapidesa”. També creu que, a banda de reduir la despesa militar, cal reduir el nombre d’efectius.