La llista de polítics catalans presumptament investigats pel programa Pegasus de la companyia israeliana NSO no deixa d'augmentar. Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat, també hauria estat espiat per aquest programa, que només es ven a governs i forces i cossos de seguretat per combatre el crim i el terrorisme i que s'introdueix al mòbil de la víctima per controlar-ne els continguts.

Així ho va confirmar ahir a la nit eldiario.es, que també va incloure Sergi Miquel, director tècnic del Consell per la República i home proper a Puigdemont, a la llista de personatges públics catalans amb el telèfon intervingut per Pegasus. De fet, segons aquest mitjà, la investigació només hauria tingut èxit en el cas de Miquel.

Segons ha explicat Puigneró al mitjà, el 12 de març del 2019 va rebre una trucada d'un número desconegut a través de WhatsApp, però el terminal es va bloquejar. Sospita que va entrar en funcionament el programari de ciberseguretat que s'instal·la als telèfons dels alts càrrecs del Govern. Afegeix que va apagar el terminal, va treure les targetes SIM i va informar del fet a l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya. Els investigadors, afegeix eldiario.es, no van poder esbrinar l'autoria de l'intent d'atac.

Confirmo que el març2019 vaig rebre un ciberatac al mòbil però que es va quedar en un intent fallit, ja q va ser detectat a l'instant i per tant no va aconseguir el seu objectiu. Ergo no vaig ser espiat. Si ciberatacat.
De fet, ho explico en el llibre que he publicat recentment. https://t.co/z9Wrd2Eh9Q

— Jordi Pu1gnerO (@jordiPuignero) July 15, 2020

Torrent, Gabriel, Puigneró i Maragall, els primers casos en destapar-se

Ahir a la tarda El País va publicar que el diputat d'ERC i regidor municipal pel mateix partit a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, també hauria estat espiat a través del programa Pegasus. El mitjà espanyol, juntament amb The Guardian ja havia destapat els presumptes espionatges amb el mateix sistema al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, a l'exdiputada Anna Gabriel i al treballador de la Diputació de Barcelona i membre de l'ANC Jordi Domingo. 

Segons El País, el telèfon de Maragall es va infectar el 2019 amb el programari espia a través del mateix sistema amb què s'hauria atacat el mòbil de Torrent, aprofitant una bretxa de seguretat en l'aplicació WhatsApp. Entre l'abril i el maig d'aquell any, aquest escletxa es va utilitzar per introduir el programa en almenys 1.400 telèfons arreu del món, revela el rotatiu madrileny.

El grup de ciberseguretat canadenc Citizen Lab, un grup de ciberseguretat de la Munk School ubicat a la Universitat de Toronto, al Canadà, que investigava l'error de WhatsApp, ha revelat el cas dels espionatges i, segons 'El País', el grup i els responsables de l'aplicació de missatgeria s'han posat en contacte amb els afectats per alertar-los. El diari afirma que aquest mateix dimarts Maragall va ser alertat de la qüestió.

En 2019, alors qu'elle se trouvait en Suisse, le téléphone de @AnnaGaSabate a été hacké par le logiciel espion #Pegasus. Même sort pour @rogertorrent, Président du Parl. cat. Les services espagnols paraissent impliqués. Un acte d'espionnage contre des opposant·e·s politiques... https://t.co/HY4YiWDJDU

— Olivier Peter (@Olivier_Ptr) July 14, 2020

La investigació de Citizen Lab

Aquest grup de ciberseguretat de la Munk School va investigar per WhatsApp una intromissió indiscriminada contra 130 representants de la societat civil i va descobrir l'atac a Torrent. Va descobrir que la intrusió a l'iPhone del president del Parlament es va fer a través d'una errada de seguretat de WhatsApp i l'atac va començar amb una trucada perduda de vídeo a través d'aquesta aplicació de missatges. La companyia líder de missatgeria va facilitar a Citizen Lab els números de mòbils atacats per Pegasus, entre els quals hi havia el de Torrent.

El programa espia, dissenyat per la companyia israeliana NSO, permet escoltar converses, llegir missatges, accedir al disc dur, fer captures de pantalla, revisar l'historial de navegació i, fins i tot, activar per control remot la càmera i el micròfon dels mòbils. Una possibilitat que obre la porta a escoltar el so ambient, fins i tot quan el telèfon està bloquejat.

Els investigadors emmarquen la desaparició de missatges de WhatsApp del mòbil de Torrent el 2019 com un símptoma que el telèfon podria haver estat manipulat. Tot i que no es pot identificar qui va ordenar l'atac, els investigadors indiquen que el programa espia Pegasus només ven exclusivament els seus productes a governs. 

El telèfon del president del Parlament figura en una llista d'una centena de casos al món recopilats per Citizen Lab de "representants de la societat civil" atacats de forma indiscriminada mitjançant la vulnerabilitat de Whatsapp. Aquest organisme de ciberseguretat canadenc xifra en 130 les persones que han estat víctimes injustificades del programa israelià NSO des de 2016.

Durant el temps que hauria estat espiat, Roger Torrent va participar en desenes de trobades de polítics i va declarar també com a testimoni davant del Suprem durant el judici del procés. Torrent va participar el maig del 2019, mentre era hackejat, en una reunió a Estrasburg amb la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatvic.

Phone of top Catalan politician 'targeted by government-grade spyware' https://t.co/jfmfxNjE3j

— The Guardian (@guardian) July 13, 2020

Les reaccions

"Notava coses estranyes. Se m'esborraven missatges de Whatsapp i els historials de converses. A la gent del meu entorn no li passava", explica el polític català que diu haver rebut també el 2019 SMS "estranys", segons El País. Si bé Torrent ahir denunciava que l'Estat espanyol està darrere l'atac, "el govern no té constància que el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha estat objecte d'un hackeig", assegurava un portaveu de l'executiu espanyol.

A més, un portaveu del CNI va indicar que l'organisme "actua sempre amb ple sotmetiment a l'ordenament jurídic i amb absolut respecte a la legalitat vigent", tal com ha explicat El País. Aquest mitjà de comunicació, així com The Guardian, afegeix que no ha pogut recollir les versions de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i el ministre d'Interior. 

Confirmat: L’Estat espanyol https://t.co/mZ3U5rMopb

— Ernest Maragall i Mira (@ernestmaragall) July 14, 2020