La crisi sanitària ha sacsejat molts àmbits de la societat i un d’ells ha estat el de l’esport. Davant una situació com aquesta, els esports han hagut de prendre decisions sobre el futur imminent de les lligues i competicions que estaven en marxa. Això ha fet que en molts casos es preguessin diferents mesures, no exemptes de polèmica, per a l’esport masculí i femení. 

L'esport en el qual trobem més diferències és el futbol, un dels que té més afició tant a Catalunya com a Espanya. Fa una setmana coneixíem la notícia que la Real Federación Española de Fútbol donava per finalitzada la Lliga Iberdrola, així com la segona i tercera divisió femenines. Amb aquesta decisió, les jugadores del FC Barcelona es proclamaven campiones i no hi havia descensos, però si ascensos.

La decisió va despertar moltes queixes entre el futbol femení, sobretot perquè la suspensió no s'havia acordat amb els clubs. A més, per a moltes jugadores el fet de no esperar i intentar buscar una sortida per acabar la temporada mostra que el futbol femení no és una prioritat per a la federació. Carolina Alberáez, jugadora del Dépor Abanca qualificava la decisió de "masclista" en una entrevista a EFE; i Ruth Bravo, del Real Betis Féminas remarcava la diferència entre el futbol masculí i el femení amb un contundent tuit: "Un cop més ells sí, nosaltres no".

Está claro q si ni se intenta el analizar o protocolizar la vuelta a la competición del futfem nunca hubiera ocurrido(dejando al margen si luego hubiera sido posible o no).
El futfem es nuestra prioridad se decía hace poco desd la RFEF xo comparan Liga Iberdrola a juvenils.#AsiNo https://t.co/hjyeekcNCP

— Ana Romero Moreno (@aromero7willy) May 6, 2020

#EFETV | Carolina Arbeláez: "Son decisiones un poco machistas. Lo respeto, pero no parece correcto"@caro08arbelaez, jugadora colombiana del Deportivo Abanca, analiza en EFE la decisión de la RFEF de dar por concluida la temporada de la #LigaIberdrola

Por @caf_is_online pic.twitter.com/aBf1XN8dDw

— EFE Deportes (@EFEdeportes) May 10, 2020

Una vez más ellos sí . Nosotras no .
⚽️⚡️ Fin de la Liga Iberdrola. ?

— Ruth Bravo Sarmiento (@ruthbravo36) May 7, 2020

No obstant això, si mirem a l'altre costat, veiem un panorama totalment diferent, amb una insistència per part de La Liga, l'òrgan del qual depèn el futbol professional masculí, per acabar sí o sí la competició tant de Primera com de Segona Divisió. De fet, els jugadors ja s'han incorporat als entrenaments i han tingut el privilegi de fer-se tests PCR. A més a més, ja sembla probable una data de tornada de la lliga masculina, la qual podria reprendre's a mitjan juny amb mesures com ara deixar els estadis sense públic. Tota aquesta situació també ha despertat queixes entre els jugadors, alguns contraris a la tornada perquè consideren que primer hi va la salut.

Un dels jugadors que, en primera instància, va mostrar un major rebuig a tornar al terreny de joc va ser Rafael Jiménez Jarque (Fali). El jugador del Cádiz CF va afirmar en una entrevista al programa El Partidazo de COPE que "no tornaria a jugar a futbol fins que existís un vacuna que garantís la salut dels futbolistes". Finalment, però, el jugador del club andalús ha cedit i s'ha reincorporat als entrenaments.

?? Fali, jugador del @Cadiz_CF, en @partidazocope

? "No voy a dar nombres, pero hay muchos jugadores que tienen miedo a jugar, me lo han dicho"

? "Yo volveré cuando haya una vacuna o un fármaco que frene el COVID-19"

? #PartidazoCOPE pic.twitter.com/LzBmpU58Ij

— El Partidazo de COPE (@partidazocope) May 6, 2020

El debat i les diferències entre el futbol masculí i el femení no ha estat l’únic. Les lligues espanyoles de bàsquet professional també han experimentat els efectes de la crisi sanitària de manera diferent. En el cas de la Lliga Femenina Endesa, va quedar suspesa amb ascensos a partir d’un playoff, però sense descensos gràcies a un acord entre la FEB i els clubs.

L’element que més crida l’atenció d’aquest acord és el que estableix que no hi haurà un equip guanyador i, per tant, les lligues queden desertes. Aquesta situació, en canvi, difereix substancialment de la decisió que s’ha pres en el bàsquet masculí. L’ACB ha decidit que sí que hi haurà campió de la Lliga, ja que es vol celebrar una fase final amb els 12 millors equips. Aquesta competició se celebraria en una mateixa seu i ja hi ha ciutats que estan oferint la seva candidatura per acollir-la. 

Hoquei i handbol: mateixes condicions
Hi ha altres esports, però, que sí que han optat per una opció igualitària entre categories femenines i masculines. En el cas de l’hoquei, la Real Federación Española de Patinaje, l’òrgan competent, ha optat per donar per acabades tant l’OK Lliga femenina com la masculina, amb el Magic Studio CP Manlleu i el Barça com a equips campions respectivament.  A més, també s’ha establert que hi haurà ascensos sense cap fase de playoffs i no hi haurà descensos. 

En el cas de l’handbol, la Comissió Delegada de la Asamblea de la Real Federación Española de Balonmano també ha anunciat que se suspenen tant la Lliga Asobal com la Lliga Guerreras Iberdrola. En aquest cas, també s’opta perquè els equips líders siguin els campions i, per aquest motiu, el Barça es proclama campió de l’Asobal mentre que el Super Amara Bera Bera ho aconsegueix a la Lliga Guerreras.

Tenis: terme mitjà
El cas del tenis no és equiparable a la resta d’esports, ja que no només es juga a un país, sinó que requereix molts desplaçaments. Els jugadors i les jugadores poden passar per Barcelona, Madrid, Roma o París amb molt poques setmanes de diferència i això fa que el retorn de les competicions ATP (Association of Tennis Professionals) i WTA (Women’s Tennis Association) sigui encara més incert. De fet, fa pocs dies ambdós organismes van anunciar que mantenien la suspensió de la competició fins, com a mínim, el 31 de juliol. 

Des de l’inici de la pandèmia, les dues organitzacions han anat de la mà prenent les decisions, però podrien deixar de fer-ho en qualsevol moment. Tot i representar el mateix esport, cada organisme pot prendre les decisions de manera autònoma, fet que podria implicar que o bé el tenis masculí o bé el tenis femení tornés abans a la pista.

Aquesta autonomia de les organitzacions sovint ha generat polèmica dins del món del tenis. Per aquest motiu, arran de la crisi del coronavirus, moltes jugadores i jugadors s’han posicionat a favor de crear un organisme únic per gestionar l’esport i aconseguir que hi hagi igualtat al tenis quan arribi el moment de tornar a competir. 

Just wondering…..am I the only one thinking that now is the time for men’s and women’s tennis to be united and come together as one?

— Roger Federer (@rogerfederer) April 22, 2020

Hey @rogerfederer as you know per our discussions I completely agree that it would be great to get out of this world crisis with the union of men's and women's tennis in one only organisation ??? https://t.co/fTCfvMiU4G

— Rafa Nadal (@RafaelNadal) April 22, 2020

Yes, would be a good idea https://t.co/Xu9AXLFX7z

— Garbiñe Muguruza (@GarbiMuguruza) April 22, 2020

Yes!! https://t.co/C14dQNYUDg

— Belinda Bencic (@BelindaBencic) April 22, 2020

Amb aquests exemples veiem que només en aquells esports que tenen un mateix òrgan competent, com el cas de l’handbol i l’hoquei, s’han pres decisions igualitàries entre ambdues categories. En el cas del tenis, a més a més, aquesta proposta d’unificació dels òrgans podria també servir per garantir mesures uniformes per a ambdues categories. 

En canvi, les desigualtats s’accentuen quan en un mateix esport hi ha dos òrgans diferents per a categories femenines i masculines. És evident que les alternatives i solucions a l’hora de plantejar el futur de les lligues poden diferir. Tot i això, crida l’atenció que al bàsquet i al futbol s’hagi optat per acabar les lligues femenines sense fomentar que se segueixi jugant a aquests esports, mentre que a les lligues masculines el que es vol és acabar-les sí o sí, fomentant la competició i, fins i tot, fan tests massius als jugadors si és necessari.

Quan parlem d’esports entre elles i ells, ni els sous, ni el ressò als mitjans de comunicació, ni tampoc les condicions de les competicions són les mateixes. Ara, amb la crisi sanitària, s'afegeix un altre element a la llista de desigualtats entre l'esport femení i el masculí: elles reben un tracte i ells, un altre de ben diferent.