Esports en pandemia
Publicat el 03 de desembre 2020

Exercitar-se a l'aire lliure, des de casa amb vídeos de Youtube o en gimnasos de manera clandestina. Aquestes han estat algunes de les alternatives per les quals han optat les persones que volien fer exercici durant la pandèmia. És el cas de la Martina (nom fictici per protegir el seu anonimat) qui confesa al Diari de Barcelona que va assistir a entrenaments en un gimnàs de forma clandestina. L'entrenador personal de la jove obria el seu gimnàs d'amagat, “quan no es podia sortir de casa més que per anar a comprar". La Martina s'excusava dient que anava al supermercat. "Hi anava jo sola perquè eren quedades alumna-professor, ell em demanava específicament que no ho digués a ningú” explica la jove al Diari de Barcelona.

Martina va començar a anar a aquests entrenaments secrets a l'abril, i assegura que més persones hi anaven, però en altres horaris. “L'avantatge que té el seu gimnàs és que no s'identifica des de fora, llavors ningú el va denunciar. Dins del local hi ha peses, matalassets i tot l'equipament que trobes en qualsevol altre gimnàs".

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va recomanar mantenir l'hàbit de l'exercici, especialment en temps de coronavirus. Segons un informe del metge Jorge Márquez Aràbia, publicat en la Revista d'Educació Física, la inactivitat física genera 3,2 milions de morts en el món, per la qual cosa se situa com el quart factor de risc per a mortalitat mundial.

L'estudi assenyala que les mesures preventives que inclouen el distanciament o aïllament social són fonamentals en la lluita contra la Covid-19, però les restriccions pel que fa a les activitats físiques poden afavorir a una conducta sedentària, la qual cosa augmenta el risc de desenvolupar malalties o empitjorar les patologies prèvies. Per aquestes raons, la “nova normalitat” també ha comportat noves maneres de realitzar activitats físiques; fins i tot, al marge de la llei.


"La cadena de gimnasos DIR assegura haver patit un 30% de baixes d'usuaris. En els gimnasos de Condal Crossfit afirmen haver perdut un 40%"


Pagar o no pagar el gimnàs?

Els dubtes sobre si pagar, o no, un gimnàs sense garantia que romangui obert; la por de contagiar-se del virus per exercitar-se en espais tancats i l'estrès econòmic són algunes de les raons que porten a les persones a optar per fer exercici a l'aire lliure, ja sigui amb algun entrenador personal o de forma autònoma. Des de la cadena de gimnasos DIR comenten al DdB que la situació ha afectat i causat un 30% de baixes d'usuaris.

En els gimnasos de Condal Crossfit també afirmen haver perdut el 40% de la seva clientela i es troben en procés de recuperar alguns dels usuaris. “Hi ha molta gent amb situacions personals que ara no poden permetre's un gimnàs, l'impacte econòmic de la pandèmia es reflecteix també en les baixes” afirma Sofia Bouzas, la responsable de Condal Crossfita, al Diari de Barcelona.

Moltes persones han decidit desapuntar-se del gimnàs degut a la incertesa, com va fer l'Iván Marín, un fisioterapeuta de 37 anys que va decidir no pagar més i va començar a fer exercici pel seu compte, “em vaig descarregar una aplicació d'exercici a casa i ho compagino amb sortir a córrer cada dia”, explica. Luis Espinoza, jove de 21 anys, també prefereix “no llençar aquests diners a les escombraries i sortir a córrer o saltar a la corda". Espinoza prefereix dependre de si mateix, i no d'un gimnàs davant d'aquesta situació d'imprevisibilitat. 

Marina Minelli, actriu de 31 anys, també té por de pagar un gimnàs i no poder fer ús de les instal·lacions. “No crec que torni a entrenar en un gimnàs durant molt de temps, em sento més segura exercitant-me a l'aire lliure o a casa. He descobert vídeos de classes dirigides i això ho combino amb classes a l'aire lliure amb un entrenador i més persones”, explica la jove.

D'altra banda, hi ha persones, com els bodybuilders, que pensen tot el contrari. Per ells, anar al gimnàs és un ritual bàsic i han de mantenir un ritme molt estricte pel que fa als seus entrenaments. El que distingeix un bodybuilder d'un culturista és que els primers ho fan com una afició només, mentre que els culturistes es preparen per a competició. En tot cas, el rigor i disciplina dels seus entrenaments és molt similar. "Clar que val la pena, per mi és imprescindible perquè anar al gimnàs és la meva teràpia i ara és quan més hem d'invertir en la salut”, explica Judith Vilaró a Diari de Barcelona, una esportista de 26 anys que porta en el món del fitness més de cinc i entrena com a culturista. Vilaró és de les que pensa que sí que surt a compte pagar el gimnàs, fins i tot ara, enmig d'una pandèmia.

“El fet que obris un dia i a l'altre tanquis fa que la gent dubti molt i que persones que es volien apuntar, s'ho pensin dues vegades. Molts decideixen esperar a veure si la situació s'estabilitza”, assegura Sergio Gonzales, entrenador personal i un dels propietaris del gimnàs Cosmofit, a l'Eixample de Barcelona.

L'entrenador, que porta des dels 21 anys d'edat en el món del fitness, ressalta que les restriccions als gimnasos haurien de flexibilitzar-se perquè “cada vegada es demostra més que l'esport és la medicina més eficaç”. Gonzales indica que no té xifres comparatives de baixes d'usuaris arran de la pandèmia perquè el gimnàs va obrir al febrer d'enguany, just abans de la pandèmia. “Aquesta situació però, ens ha desfavorit molt i no estem tenint tantes altes com esperàvem en circumstàncies normals”, ressalta.

Gonzales també es mostra sincer: “Perquè abans que entrenadors, hem estat també usuaris i entenem que algú no vulgui pagar un servei que no utilitza. Per tant, allò que paguen els nostres usuaris és proporcional a l'ús que en fan”. A més, Gonzales ressalta que no han cobrat res als clients durant el temps que han estat tancats.

Alternatives 'outdoor' per fugir d'aglomeracions

Hi ha gimnasos que no s'han quedat només amb les classes en línia perquè és una dinàmica que deixa fora a moltes persones que no tenen espai a casa per entrenar, o pares que tenen els nens a casa. Molts locals han hagut de reinventar-se, com és el cas de Comtal Crossfit, un gimnàs a Barcelona amb seus a Passeig Maragall i a Gràcia, que ha implantat un programa de classes a l'aire lliure.

La representant del gimnàs, Sofia Bouzas, explica que “quan es van dictar les restriccions es van organitzar entrenaments a l'aire lliure, en un parc que queda prop del local de Gràcia. Complim el màxim de sis persones, comptant a l'entrenador, i utilitzem l'entorn per exercitar-nos; per exemple, saltàvem els bancs o corríem pel parc”, raona. 

Bouzas ressalta que, malgrat les circumstàncies i les pors, la comunitat de crossfit és “de fidelitat molt alta'' i els qui han pogut, han acudit a classes. Bouzas ressalta que les classes a l'aire lliure van estar sempre plenes durant l'últim tancament dels gimnasos, i creu que la raó d'aquesta assistència és que “la gent ha valorat més que mai que l'esport és salut i que necessiten entrenar per sentir-se bé a nivell físic, anímic i psicològic". La qüestió del teletreball també pot haver estat clau: "Fa que passem més temps a casa, en la mateixa habitació o sala, i sentim la necessitat de trencar la rutina per recarregar-nos d'energia”.

Marina Minelli s'exercita amb EntrenArte Barcelona, un grup d'entrenament amb classes a l'aire lliure, dirigit pels preparadors físics Jerónimo Llorente i Agustín Vampa. “Entrenar fora i amb gent és més divertit perquè interactues amb companys sense por al contagi, perquè hi ha més ventilació, es compleixen les distàncies i sempre som un màxim de persones. No és el mateix que en un lloc tancat”, afegeix Marina.

Coincideix amb això un dels preparadors físics d'EntrenArte, Agustín Vampa, “el factor més positiu d'entrenar a l'aire lliure és que es pot respectar amb facilitat el distanciament social, no hi ha gent aglomerada en un espai tancat i els protocols de sanitat són molt fàcils de controlar”. Vampa afegeix que un altre avantatge és que les persones “poden entrar en harmonia amb la naturalesa i aconseguir un confort psíquic, una alternativa excel·lent per sortir d'aquesta pandèmia que tant de temps ens va tenir tancats i va tenir efectes depressius”.

L'altre entrenador, Llorente, comenta que quan es va mudar a Barcelona el 2017 no era tan comú “veure grups de persones entrenant a l'aire lliure. Però amb el confinament de març i totes les restriccions per la pandèmia, enguany dupliquem la quantitat de clients”. L'entrenador explica que no sols la por a contagiar-se és el factor clau perquè molta gent es decanti per les activitats en espais oberts, sinó també la dilatació del temps i les rutines: “Abans, potser trigaves una hora i mitja fent una rutina al gimnàs, però ara amb totes les mesures sanitàries el protocol s'allarga. Entre que netes les màquines i esperes el torn, has de dedicar més hores que abans”, assenyala.


“La motivació incentiva la sana competència, sigui per fer més repeticions en un exercici que l'altra persona o accelerar i exigir-se més per aconseguir el mateix ritme que els teus companys. Entrenar sol no és la mateixa dinàmica que entrenar amb gent”


Segons la psicòloga sanitària Mónica Alujas, el factor social és determinant en la pràctica de l'esport en grup i afecta positivament en la motivació de les persones a l'hora d'exercitar-se. El preparador físic d'EntrenArte ressalta que “la motivació incentiva la sana competència, sigui per fer més repeticions en un exercici que l'altra persona o accelerar i exigir-se més per aconseguir el mateix ritme que els teus companys. Entrenar sol no és el mateix que entrenar amb gent”. 

La importància de flexibilitzar les restriccions

Segons dades aportades pel Ministeri de Sanitat, el contagi de Covid-19 en gimnasos és de tan sols un 0,28% del total a Espanya. Però La Societat Espanyola de Medicina de l'Esport (SEMED) i el Consell General de Col·legis Oficials de Metges van emetre un comunicat alertant dels riscos de contagi que té la pràctica esportiva. Van alertar, sobretot, de dos factors: d'una banda, l'elevat increment de la ventilació pulmonar a causa de l'esforç, que fa que l'aire inhalat i exhalat en cada respiració sigui molt gran. Això augmenta el risc de propagació i contagi del virus entre els esportistes, en cas que hi hagués algun portador. D'altra banda, el contacte estret entre les persones


Condal Crossfit: “Som un servei essencial i la gent ens necessita per sentir-se bé, així com necessiten menjar”


Tot i així, els centres esportius sol·liciten que les mesures s'implantin d'una manera diferent a la que s'ha fet fins ara. Sofia Bouzas, la responsable de Condal Crossfit, ressalta que els centres esportius entenen i respecten les restriccions, però que no s'hauria de generalitzar “abans de tancar un local s'hauria de verificar si compleix amb els requisits òptims per a la seguretat de les persones. En el nostre cas, tenim una bona ventilació, espai molt ampli i ja seguim una dinàmica de cita prèvia per a les classes amb màxim de persones”, explica. “Som un servei essencial i la gent ens necessita per sentir-se bé, així com necessiten menjar”, afegeix.

El  preparador físic, Agustín Vampa coincideix que, en comptes de ser una de les pràctiques més limitades, habilitar espais per fer esport hauria d'establir-se com a prioritat. “La gent necessita exercitar-se per poder regular el seu sistema immune, el sedentarisme desperta moltes patologies i malalties mortals que no es tenen en compte com l'obesitat, la diabetis, malalties cardiopulmonars, brots per estrès, etc., els quals s'emporten la major quantitat de morts a nivell mundial, molt lluny de les estadístiques de la Covid-19”, assenyala.

El sedentarisme pot donar-se per la falta de flexibilitat en les mesures sanitàries que afecten els gimnasos i limiten les opcions de realitzar activitat física fos de casa. La inactivitat pot ser molt perjudicial per a les persones. De fet, i segons el Dallas Bedrest and Training Studyel repòs en llit durant tres setmanes en persones de 20 anys disminueix la seva capacitat aeròbica en major mesura que tres dècades d'envelliment.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —