El crit "ens estan matant" s'ha convertit en la demanda d'auxili de líders socials, excombatents de les Forces Armades Revoluciònaries de Colòmbia (FARC) i d'altres membres de l'oposició davant de la violència que pateixen. Als murs del carrer, a les xarxes socials i a les manifestacions s'han tornat habituals pancartes de denúncia d'aquesta situació que també afecta les comunitats indígenes, militants d'esquerra i estudiants. 

Per què? Es tracta de la conseqüència dels assasinats del defensor dels drets humans Jorge Solano Vega i de l'exguerriller de les FARC Jainer Córdoba. Segons l'últim informe del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ja arriben a 42 les masacres en aquest darrer any. Una reconfiguració del conflicte que deixa de costat l'esperança que van posar els colombians en l'acord de pau signat entre el Govern i les FARC el 2016. 

Manifestants durant la jornada de protesta nacional el 21 d'octubre de 2020 a Bogotà. (EFE)

Foc contra signants de la pau

Els partit polític FARC ha denunciat que l'assassinat de Córdoba és el 237 d'una llarga llista de víctimes. En aquesta onada de violència contra excombatents de les FARC, 141 persones han estat capturades, 257 persones han estat vinculades a aquestes investigacions i s'han dictat 53 ordres de captures.

La presidenta d'Union Patriótica, la senadora Aida Avella, declara que s'estan "fent miques" els acords, els defensor dels drets humans i els reclamants de terres, entre d'altres. Avella expressa que "sembla que els van desarmar per matar-los, almenys és la lectura que un fa". Segons l'ONU, a Colòmbia "la violència incessant contra excombatents segueix afectant a la consolidació de la pau". 

Assassinats de líders

Els líders social viuen una de les èpoques més negres i els atacs arriben de tots fronts, principalment d'autors desconeguts, grups paramilitars i dissidents de les FARC. Els assassinats en contra seva s'han incrementat un 61% durant el primer semestre de 2020 respecte a l'any anterior, segons un informe no governamental de Somos Defensores que va documentar 463 agressions contra líders (95 de les quals eren homicidis). 

"La resposta —del govern— és que estan fent les investigacions, però estem cansats d'investigacions exhaustives perquè no serveixen per retornar la vida", declara Avella. El govern colombià assenyala que l'onada de violència mostra que l'arrel del conflicte es troba en el narcotràfic i en l'absència de l'Estat en regions on grups armats s'imposen. 

Rebuig internacional  

La comunitat internacional adverteix sobre el retorn de Colòmbia a les èpoques més fosques de la violència i així ho va fer novament la Missió de Suport al procés de pau de la OEA després de l'assassinat de Solano Vega. 

L'ambaixador de Colòmbia a Alemanya, Peter Ptassek, va afirmar: "No pot ser que aquesta ratxa d'homicidis no trobi fi. Amb cada un que cau, mor una part de la Colòmbia del demà".