Amb les eleccions a tocar són molts els dubtes que continuen envoltant aquesta cita electoral. El resultat final, els possibles pactes, l'abstenció... A banda, la societat sembla més desconnectada que mai de la política. Aprofitem per parlar de tot plegat amb el politòleg i director del Centre d'Estudis d'Opinió, Jordi Muñoz, amb qui conversem també del CEO i del seu funcionament,

Per què encara hi ha tanta gent que no sap què votarà?
Perquè la gent té una relació diferent amb la política. No hi ha una fidelitat tan forta com en altres temps. Hi ha un tipus de votant que és d'un partit i no dubta. Però hi ha molts votants allunyats dels partits.

Els indecisos poden ser decisius en aquestes eleccions?
Si tots aquests indecisos acaben convergint cap a una opció, sigui abstenció o sigui votar, i majoritàriament cap a una banda o cap a l'altra, pot canviar l'escenari. Si es reparteixen en proporcions igual que els que ja estan decidits, llavors no.

Com afecta els resultats electorals un percentatge alt de població no polititzada?
Si la gent poc polititzada s'absté, doncs segurament beneficiarà els partits que tinguin el seu electorat més mobilitzat o més polititzat. I si acaba votant, doncs beneficiarà els partits que votin la gent poc polititzada. Normalment, la gent que està poc polititzada vota els partits majoritaris. Qui vota a partits petits o partits nous, sol estar més polititzat.

Per què en l'actualitat hi ha un desinterès general cap a la política?
Va haver-hi un període, de 2010 a 2015, on va créixer molt el grau de politització per l'auge del procés. Es feien programes sobre política en horaris de màxima audiència, programes de debat polític els caps de setmana, etc. Va ser un moment de molta politització i de molta participació en les eleccions. Ara estem en un context semblant al previ a aquest període, en el qual hi ha més despolitització, menys participació i més distància entre la ciutadania i els polítics.

"Si la gent poc polititzada s'absté, doncs segurament beneficiarà els partits que tinguin el seu electorat més mobilitzat o més polititzat"

Quins factors afecten el percentatge d'abstenció?
Entre eleccions, l'element que sol marcar els nivells de participació és la competitivitat de les eleccions. En contextos en els quals les eleccions es percep que tenen més importància es mobilitza més la població. Quan apareixen partits nous també tenen capacitat de portar votants a les urnes que si no s'haurien abstingut.

Quines són les causes del creixement de l'abstenció a Catalunya en els darrers anys?
Les eleccions del procés han estat les eleccions de màxima participació perquè era un context de molta politització social, d'aparició de partits nous, i de l'auge de l'independentisme. Després, en l'àmbit estatal, també van aparèixer partits nous. Va ser un context també de la postcrisi econòmica i això va impulsar la participació. Pel que fa a la baixada, les eleccions del 2021 al Parlament van tenir un factor afegit, que va ser la pandèmia.

Quina previsió d'abstenció hi ha per al 12M?
Predir el nivell de participació d'unes eleccions és bastant difícil. Amb les enquestes ens costa molt perquè la gent tendeix a sobre-representar la participació. És a dir, molta gent que ens diu que sí, que segur que anirà a votar, després no hi va. Però no ho volen dir als enquestadors perquè pensen que està mal vist. No hi ha cap norma social que digui que votar és un deure cívic,  però es percep no només un dret sinó com un deure. I, per tant, es tendeix a ocultar el comportament abstencionista.

A quins partits beneficiaria un percentatge alt d'abstenció?
Veient les dades de les enquestes crec que una participació més alta afavoriria Esquerra Republicana i el PP. I perjudicaria Junts. Una participació més baixa afavoriria Junts, perquè té el seu electorat més mobilitzat. Els partits que són beneficiaris d'una participació més alta són els que tenen bosses de votants que dubten entre abstenir-se o anar-los a votar. El partit que ja té tot el seu electorat molt mobilitzat no té potencials abstencionistes.

Quina afectació pot tenir una abstenció alta en el partit guanyador o en la credibilitat de la democràcia?
Una alta abstenció és un exemple de mala salut democràtica. És veritat que no n'hi ha un percentatge mínim i que, per tant, formalment no afecta en res. Si parlem de la credibilitat de la democràcia, jo crec que la baixa participació és més la conseqüència que la causa. És a dir, quan la democràcia està qüestionada o té problemes de credibilitat és quan es donen els màxims d'abstenció. Una abstenció alta també pot ser sovint el preludi de l'aparició de nous partits amb capacitat de llançar missatges que captin els votants descontents amb els partits.

"Una alta abstenció és un exemple de mala salut democràtica"

El mantra que la gent menteix a les enquestes és cert? Com es combat?
És cert. Però els enquestadors tenim mecanismes per enxampar qui menteix. Fem preguntes molt diverses. Què opines dels diferents líders polítics, quina ideologia tens, quina opinió tens sobre la independència,  sobre la democràcia, etcètera. Si algú no ens ha dit qui votarà, però, en canvi, ens ha dit que li agrada molt Salvador Illa i que vol que Catalunya sigui una comunitat autònoma d'Espanya, doncs el nostre sistema sap que votarà el PSC.

Les enquestes poden condicionar el vot?
L'enquesta és una peça d'informació adreçada a l'opinió pública. La nostra obligació com a Centre d'Estudis d'Opinió és fer-la. També es publiquen manifestos en suport d'un candidat o anàlisis dels programes electorals. Els votants reben moltes peces d'informació. Després depèn del votant, n'hi ha que diguin el que diguin les enquestes voten el partit que consideren més pròxim ideològicament. Hi ha altres votants que són potser més estratègics i van a buscar més el vot útil.

Com us afecta la reputació del CIS, que és l'organisme homòleg al CEO però d'àmbit estatal?
No ens beneficia que el CIS estigui constantment en el centre de la tempesta política. La batalla política fa que ens arrossegui a nosaltres, i també fa que els problemes de credibilitat que pugui tenir ens esquitxin.

Com us en distancieu?
Intentem distanciar-nos amb unes pràctiques pròpies que no estan influïdes pel CIS. Nosaltres publiquem tots els codis que tenen les institucions electorals, perquè es puguin avaluar internament. I cada vegada que presentem unes estimacions, donem les dades i els codis que hem fet servir per a produir les estimacions. I així, si algú té algun dubte sobre aquestes estimacions, sempre ens pot avaluar. En cap cas això no és una pràctica que faci ningú, ressalto que és el que hem fet nosaltres.