Aquest reportatge se centra en la figura d'Inés Rey, una noia de 21 anys amb una peculiaritat molt difícil de veure entre els joves d'avui dia: és cristiana practicant, concretament, de la prelatura personal Opus Dei. Com veurem, la religió es cola en tots els àmbits de la seva quotidianitat. Malgrat això, la Inés és una persona completament adaptada a la societat actual. El seu amor a Déu no li impedeix fumar o tenir parella, per exemple, trencant, així, els prejudicis que podem tenir d'aquells que tenen aquest sentiment religiós tan desenvolupat.

A partir d'aquesta devoció i el seguiment dels valors cristians, va sorgir en ella la voluntat de complir el mandat sagrat que insta a “estimar l'altre”. Sempre, des de molt petita, la Inés s'ha interessat per la gent amb necessitats: era una qüestió que la deixava intranquil·la i la impactava moltíssim.

A mesura que va anar creixent, es va endinsar en el món del voluntariat amb el propòsit de millorar com pogués la vida d'aquestes persones. Se sentia tan bé com voluntària que va començar a viatjar pel món per ajudar encara més: Lituània, Filipines...

Finalment, al costat d'alguns dels seus amics, el 2017 va fundar l'ONG DoChange, una plataforma que s'encarrega de posar en contacte a diverses associacions de Barcelona que necessiten voluntaris amb joves que volen fer voluntariat. Un exemple d'activitat que realitzen consisteix a lliurar mensualment menjar a domicili a famílies que per diverses qüestions no la poden comprar. DoChange s'ha convertit en un equip de 25 persones amb diferents departaments que ha ofert voluntariat a més de 500 persones.

La creu que porta tatuada Inés simbolitza l'estar sempre amb Déu i que Déu sempre estigui amb ella; no l'oblida en cap de les seves prioritats diàries. Així i tot, és una noia perfectament normal: compleix amb les seves obligacions de la universitat i, fins i tot, és fumadora habitual

La seva família: la seva mare Inés, el seu pare Carlos, i els seus germans Marta i Pablo, tots ells es consideren cristians practicants i en cada àpat, tant si és reunits com separats, duen a terme el ritual de beneir la taula. Amb prou feines els porta un minut: un s'encarrega de ser la veu cantant que agraeix a Déu els aliments i seguidament tots es senyen

L'Antonio és el novio de la Inés. Tots dos comparteixen aquest sentiment fervorós cap a Déu; fins i tot realitzen activitats dedicades a aquest conjuntament, com pot ser anar a missa o resar el rosari. El seu lema de parella es basa a caminar junts “cap a Déu i amb Déu”

María, una numerària de l'Opus Dei (persona que a més de la seva feina personal es forma en Teologia i Filosofia per ajudar els joves creients), exerceix de directora espiritual de la Inés. Es podria dir que és una espècie de psicòloga, perquè l'ajuda amb els dubtes i inquietuds que li sorgeixen respecte a les seves creences, així com també amb el seu creixement personal. És un dels seus majors pilars, ja que en tenir vides similars, ningú l'entén i ni l'aconsella millor que ella. Cada setmana es reuneixen i treballen a partir de plantejar-se diferents objectius

La Inés és una noia molt ocupada, ha d'atendre tant la universitat com a la gestió de les activitats de DoChange durant un gran temps del seu dia a dia. El seu lloc preferit per estudiar i treballar és l'ateneu “París”, un centre d'universitàries de l'Opus Dei que es troba al carrer París de Barcelona. Allí, totes les habitacions i sales d'estudi o de reunió estan decorades amb motius religiosos per tenir més present a Déu en totes les activitats que realitzen: els seus treballs, les relacions socials que estableixen…

Aquest magatzem d'aliments anomenat “Acció Social Montalegre” és perfecte per començar explicant la tasca de DoChange. La plataforma s'hi troba estretament vinculada per proveir-se de tots els productes que després reparteixen a famílies diverses. Cada persona associada a DoChange s'encarrega d'un nucli familiar concret, el qual rep mensualment una donació composta per llet, galetes o conserves. A la foto apareixen l'Alicia i la Marta, dues companyes de la Inés

La Llibertat és una de les famílies que es troben en la llista del magatzem social. Una senyora de 80 anys, que viu sola, però que desborda alegria i desimboltura, fins i tot s'ofereix a posar per a les fotos.
Assegura que la visita que rep dels voluntaris l'ajuda a superar tota la setmana que té per davant

La missió dels voluntaris no és solament portar-los productes alimentaris. Una altra funció que compleixen, d'igual importància, és fer companyia a aquestes persones que, majoritàriament, se senten soles. La Llibertat no té marit i el seu fill viu lluny; amb la pandèmia, no pot sortir al carrer. Les persones que s'encarreguen de portar-li menjar són les úniques amb les quals pot xerrar i riure

La Inés, malgrat les moltes activitats que omplen la seva vida, mai deixa de costat Déu. És per això que cada dia acudeix a l'església per resar i tenir aquesta estoneta íntima amb ell. Una església que li agrada especialment és la de Mare de Déu de Betlem, on es va fer la fotografia. Resa pels seus i per totes les persones a les quals ajuda seguint aquest ideal de “estimar l'altre”