Estimar les amistats (i no només els nòvios) - Diari de Barcelona

Estimar les amistats (i no només els nòvios)
És hora de carregar-te les idees d’amor romàntic que t'han injectat en vena des que vas néixer


Avui és Sant Valentí i m’he fet una pregunta: qui ens ha ensenyat a estimar? No sé a vosaltres, però en el meu cas la resposta espanta. Sí, pensant-hi veig que he crescut amb uns fabulosos referents: des d’Espies de Veritat a les princeses Disney; des de Mamma Mia a Guerra de novias; i des de Crepúsculo als Jocs de la fam. Idees d’amor romàntic injectades en vena des que vaig néixer.
He de dir, però, que encara he tingut sort, perquè he trobat persones i coses que m’han fet qüestionar aquest model d’amor meravellosament tòxic. No vull ni pensar què seria de mi sense el feminisme, sense les converses d’amigues entre copes de vi o sense la lectura d’autores com la Brigitte Vasallo. Repensar el fet d’estimar i aprendre a fer-ho d’una manera més sana no és fàcil, hi ha coses que les tenim gravades a foc sobre la pell.
Però no us espanteu, hi ha coses que ens ajuden. Coses que tenim molt a prop, tan a prop com les amigues.
Una cosa bonica de les amistats és que entenem que podem tenir-ne moltes. No ens equivoquem, la importància d’això no està en el nombre. No vinc a dir que per a establir millors relacions sexoafectives la clau sigui follar amb molta gent. El que m’agrada d’això és que, amb les amistats, entenem que cada persona és un món i que cada relació ens aporta coses diferents. Entenem perfectament que no hi ha un únic model d'amistat vàlid, una idea que amb la parella hem assumit molt més. Estimar dues amigues de manera diferent no et fa sentir que una l’estimes menys que l'altra. Les estimes diferent i les pots estimar les dues.
"No cal veure’t cada dia o sentir constantment que ets l’amistat més important per a aquesta persona, i la vostra relació no ha d’estar sempre a un punt àlgid"
Ni tan sols la idea de LA MILLOR amiga està massa de moda. En general, no ordenem les nostres amistats en una jerarquia en què només una persona pot ser la més important, mentre la resta són secundàries. Encara que decidim tenir sexe només amb una persona, crec que és molt important entendre l'essència del que la Vasallo anomena xarxes afectives. Com a persones humanes, depenem emocionalment del nostre entorn. Si la nostra relació de parella està molt per sobre de la manera com cuidem la resta de relacions, el dia que aquesta persona no hi sigui (per qualsevol raó) l'hòstia que ens emportarem pot ser enorme. Per això crec que és tan important establir una xarxa de vincles afectius on poder-nos sostenir emocionalment de manera col·lectiva.
A la merda la gelosia
La gelosia no és un fenomen exclusiu de la parella, evidentment. Al llarg de la nostra vida n’hem sentit cap a un germà, una companya de classe o de feina i també en relació amb les amistats. Ens podem haver sentit descuidades per una amiga que ara passa més temps amb altres persones o se'ns pot haver fet un nuset a la gola quan dues amistats a qui hem presentat nosaltres, de cop són íntimes i fan molts plans juntes. Però crec que aquestes gelosies són diferents de la que sentim cap a una relació sexoafectiva. I el més important, crec que amb les amistats se’ns fa més fàcil veure que aquests pensaments o sentiments no són sans.
Al cap i a la fi, crec que el quid de la qüestió està en la idea de fidelitat, que l’entenem de manera molt diferent en les amigues que en la parella. La fidelitat en la parella està lligada a una voluntat de possessió: ser fidel no només té a veure amb l’exclusivitat sexual, és demostrar constantment que la parella és la persona més important de la teva vida i que ho faries tot, o gairebé tot, per ella. Mira la sireneta, que renuncia a la seva identitat (ser sirena) i la seva passió (cantar) per “amor”.
En canvi, la fidelitat en les amistats és una altra cosa. Per a mi té a veure només amb la manera de com cuidem el vincle. No cal veure’t cada dia o sentir constantment que ets l’amistat més important per a aquesta persona, i la vostra relació no ha d’estar sempre a un punt àlgid. No. La fidelitat de les amistats és saber que són allà, poder comptar amb elles quan les necessites, però respectant i entenent que no sempre hi podreu ser de la mateixa manera.

