Jaume,

Jo, que em sento més espanyola que el bocata de calamars amb maionesa enmig de la Plaza Mayor o que les torrijas per esmorzar. Jo, que m’emociono veient chirigotas a Cadis per carnaval, i que tinc somnis eròtics amb Nino Bravo. Jo, que soc sòcia del Reial Madrid i no trago ni en pintura els indepes, ni els culers. Jo, que voto l’Arrimadas i que duc el taronja per bandera. Jo, que penso que Rosalía sempre ha estat una traïdora, al meu cotxe només sona Estopa. I em vaig enamorar de tu, un casteller de Sant Joan de Vilatorrada.

I espero no sonar condescendent, espero no sonar exigent. Em pensava que podríem fer-ho, que podríem consumar el nostre amor prohibit shakespearià mentre els nostres cors tinguessin voluntat de seguir entrellaçant-se. He estat la primera de posar de la meva part! He tolerat que no duguis tatuatges de diamants i lleons amb ales, he superat que prefereixis les trobades castelleres a veure’m. 

Fins i tot que siguis monitor del cau! Que jo mateixa t’ajudava a cordar-te el fulard el dia que tenies pressa... Jo, que he ignorat l’estelada penjada a l’habitació i les teves ganes irrefrenables de passejar-te amb l’horrible maleta de Quechua enmig de la Rambla. Que he renunciat a caps de setmana a Bling bling per les festes del Tura i he sopat entrepans de fuet, traint la invencible, la insuperable, la inigualable xistorra! 

M'he engolit tots els serials de Tv3, fins i tot he fet becaines només de trenta minuts empassant-me la porqueria de Com si fos ahir. A mi, que saps que m’emociona i em brillen els ulls amb la idea de veure Mario Casas actuant a Fuenteovejuna, dirigit per Almodóvar, i he passat que sempre n’hagis fet conya amb els teus amics separatistes. He permès que no vinguessis de vacances a la Feria de Abril, fins i tot que no tastessis els callos ni el gaspatxo dels avis, però tot això ha arribat massa lluny. 

M’he intentat adaptar, he intentat ser comprensiva, he ignorat fins i tot que el pa amb tomàquet em mirés malament a casa teva. Però no puc més, jo només volia que tot això sortís bé però m’has mentit. I saps que si una cosa no suporto és la mentida, Quim Torra a part. No vull sentir excuses, ni explicacions ni entrar en debats innecessaris. Sento dir-te que la llamborda d’Urquinaona que he trobat al fons de l’armari parla per si sola, igual que el buff del Tomàtic del Club Super3. Em vas dir que sorties tard de la feina, que hi havia hagut una avaria al metro, que els carrers estaven saturats! 

Ho sento però per aquí no hi passo... Com vaig poder ser tan estúpida de creure’m que tenies l’aplicació de Tsunami Democràtic “només per cultura general”? Mira, no és que sigui jo, és que ets tu: això s’ha acabat. Ah! I no t’ho he dit mai però la crema catalana de la teu pare és fastigosa!

PD: Ànims per destunejar-te el cotxe ara, valent ;) 

Jenifer

O: Jenifer dels Catarres a través dels ulls de la Jenifer.