La model, actriu i presentadora espanyola Cristina Pedroche publicava l’anterior dissabte el tuit següent:

 Les xarxes van bullir durant el cap de setmana amb comentaris crítics sobre la poca consciència de classe que suposava compartir unes imatges com aquestes.

Quina lectura hauríem de fer del tuit de la Pedroche? És lícit criticar una dona que durant mesos ha publicat el procés del seu embaràs? Analitzem en primer lloc, el to del text: “Aquí no hay suerte ni milagros”, diu la Pedroche. És evident que ni la sort ni el miracle formen part del procés de recuperació del part. Resulta ofensiu i una càrrega de vanitat parlar de l’atzar a l’hora de recuperar-se del trasbals tan fort (físic i emocional) que suposa haver gestat i parit una criatura.

En segon lloc, cal destacar que el que podria haver estat un consell ha acabat sent un acte d’egocentrisme. És evident que la vida saludable, l’esport, menjar sa, i ja per qui s’ho pugui permetre, la meditació, són bones eines per recuperar-se. Evidentment, n’hi ha moltes altres.

Per exemple, Canal Salut de la Generalitat publica una guia postpart i a més, anticipa els problemes físics i mentals que poden sorgir. De fet, el document introdueix l’element rellevant que alguns usuaris han mencionat en la crítica a la Pedroche: la depressió postpart, la qual queda molt ben explicada en aquest reportatge del Diari de Barcelona.

‘De tu envidia nace mi fama’

Alguns usuaris han titllat d’envejosos aquells que critiquen la Pedroche. Crec que cal reconsiderar el terme “enveja” aquí. La Pedroche va publicar el tuit amb una foto i un vídeo on, a parer meu, presumeix de físic. Si bé és cert que és totalment lícit publicar fotos en biquini, ensenyant més o menys parts del teu cos, crec que el gest de fer-se copets a la panxa i al cul és una clara mostra d’exhibició de fortalesa muscular passades tres setmanes del part. No sé si aquest gest es fa per generar enveja, però en tot cas és una clara exhibició.

Aquí és on entrem en el punt més polèmic. En un context com l’actual, on els estereotips de bellesa cada vegada afecten més l’autoestima de les dones, missatges com els de la Cristina Pedroche que apel·len a la capacitat per recuperar el teu cos a base d’esforç i dedicació, fan que el discurs individualista i de superació constant impacti de manera negativa en les mares, i sobretot, a les que tinguin menys autoestima i capacitat crítica.

El tuit de la Pedroche, a més, conté classicisme, ja que, per què cal córrer per recuperar la línia? A part de la pressa, també entra en joc la competitivitat que es genera entre dones per assolir aquesta falsa meta. L’única manera d’accelerar aquesta recuperació és, com han assenyalat molts usuaris, disposant de diners, temps i persones que t’ajudin durant el post part.

Una qüestió de classe

La salut, com tots els aspectes de la vida, també queda condicionada per la classe social i per tant, pels diners. Està clar que ella ha rebut ajuda de molts professionals, ja que a les seves xarxes socials ha penjat històries durant el juliol on compartia els noms d’una psicòloga perinatal, de professionals de la lactància, de fisioterapeutes de sòl pèlvic, i també ha parlat de cursets d’Hipnopart que ha fet. Està clar que això suposa tenir molts diners i una gran disponibilitat de temps.

A més, aquests darrers mesos, la presentadora ha publicat molt contingut dedicat a la criatura. A les xarxes socials se l’ha vista fent esport al gimnàs, a casa, ha explicat què menjava, i un cop ha parit, ha mostrat fotos de com tenia la panxa hores després del part. En definitiva, una sobreexposició on sempre ha remarcat com de forta estava i el benestar que sentia amb sí mateixa. 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by CristiPedroche🦋 (@cristipedroche)

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by CristiPedroche🦋 (@cristipedroche)

L’endemà del tuit, la presentadora es va manifestar de nou a les xarxes amb un comunicat que per mi és la cirereta del pastís del discurs individualista amb zero consciència de classe: 

En primer lloc, crec que és injust que digui que ella en cap moment ha volgut assenyalar el seu cos com “el que ha de quedar després del post part”. No cal gravar un vídeo dient-ho explícitament per donar-ho a entendre. Crec que ha jugat el paper de víctima, ja que fins que no ha rebut aquestes crítiques no ha explicat la part “negativa” del seu embaràs i ho dic entre cometes perquè està explicant el que tenen absolutament totes les dones després d’haver parit: estries als pits, poques hores de son i el cansament que suposa atendre la filla i fins i tot en algun cas, alteracions en l’estat anímic.

La presentadora es queixa dels que li diuen “coses lletges”, però, des de la ironia més gran, envia amor a tota aquella gent que l’ha criticada i desitja un bon estiu.

En definitiva, el seu protagonisme avui no tracta del vestit que es posa (o li fan posar) per presentar les campanades, sinó que esdevé un parany de la cosificació de cos de la dona. I tot plegat, amb un tint amarg, ja que un procés natural com la maternitat, no hauria d’estar subjecte a safarejos de tardes d’estiu.