Els germans Muñoz estrenen les seves memòries quan es compleixen 20 anys del seu debut. Ho fan de la mà del periodista i crític musical Jordi Bianciotto, que ha estat el biògraf del duo musical. “Ens ha ordenat la ment i les idees” expliquen Jose i David en un directe d’Instagram amb el biògraf. Aseguren que tot i que no sabien ben bé com encarar aquest llibre es van intentar deixar anar i fer un repàs al seu recorregut. “Sabíem que estàvem en bones mans”, afirmen. 

Tot plegat en un directe que havia de començar a les 20:01, però que s’endarreria a les 20:11, quan els germans encara s’acabaven d’acomodar en la sala per començar la transmissió “Ai, que m’he deixat el llibre”, deia el David mentre l’anava a buscar. Acompanyats, com sempre, d’un parell de cerveses i dues guitarres, donaven la benvinguda a Bianciotto, més tímid, amb una prestatgeria plena de llibres a l’esquena i un got d’aigua.

El periodista explica que el llibre es va fer en trobades a diversos bars i locals, en converses fluïdes en que ell dirigia el relat de dos germans que tendeixen a divagar i dispersar-se a la mínima oportunitat. Durant el directe comenten que gairebé sempre demanen el mateix per menjar quan van a un restaurant, però Jose matisa que ell de vegades arrisca, mentre que el seu germà sempre fa l’aposta segura de llom i patates fregides. Una anècdota que dona lloc a una estesa conversa sobre llibrets i “San Jacobos”.

Però Bianciotto ja els coneix i -quan pot- continua parlant sobre El libro de Estopa. Explica que comença des dels inicis, de les arrels al barri de Sant Ildefons i les pre-arrels a Extremadura. Parla del bar familiar 'La Española’ i de les primeres maquetes amb el seu tiet Lolo i de l’àvia Juliana. Després, en un segon bloc fa un repàs del que hi ha rere de cada àlbum i cada cançó, del paper de la música, l’evolució dels artistes i com els afecta la popularitat. 

“La nostra història és molt semblant a la de tants veïns nostres i fins i tot d’altres barris. Anar al poble a l’estiu, fer el vermut els diumenges amb la família, jugar a la llima...” reflexiona Estopa, de nou, fent una digressió sobre el joc de la llima, que deriva en altres jocs de dards i algunes anècdotes i accidents relacionats.

Moments del directe entre els cantants i el periodista Jordi Bianciotto

De les paraules als acords 

I la conversa mor i es llancen a tocar Perfidia, de Luis Miguel, tot recordant que era una cançó que a la seva àvia l’emocionava tant que li tocaven sempre que ella els volia renyar, perquè aconseguien que somrigués. També toquen un tros de Al Alba, de Luis Eduardo Aute i Celos, de Junco, dos artistes influents sobre els Estopa.

I tornen al llibre. David reflexiona: “jo crec que escriure un llibre ha de ser un procés esgotador. Com comences? Quina frase poses al principi? Ho fas didàctic, hi entres amb força o amb un to més tranquil?” Bianciotto somriu i explica que creu que el primer capítol és un dels més intensos, que representa l'essència del duo musicalment i filosòficament. “La meva intenció era marcar territori dient: esto es Estopa.”

La connexió del directe amb Bianciotto falla, i ens quedem a mitges de saber més coses sobre el llibre. Els Muñoz, però, van a la seva. Canten més temes propis, mencionen la gira que han posposat per al 2021, proven filtres d’Instagram i fan el ximple mentre David llegeix amb solemnitat unes frases del llibre.

Els germans tenen clar que aquest era un moment de culminació i que no hauria tingut sentit publicar unes memòries abans. David, però, va més enllà: "farem una trilogia. Treurem un altre llibre en 20 anys, i l’últim, en 40. I allà s’acabarà i al final... morirem", sentencia. Com tants cops han cantat, segurament sigui en primavera, per poder arrelar-se.