Un treball publicat a la revista Nature Plants ha revelat que els arbres més antics són vitals per preservar la capacitat d'adaptació dels boscos a llarg termini davant d'un entorn ambiental en canvi constant.

El treball ha estat elaborat pel catedràtic de Biologia de la Universitat de Barcelona, Sergi Munné-Bosch; el director del Centre de Ciència dels Arbres de The Morton Arboretum (Estats Units), Chuk Cannon; i el professor de planificació i gestió del paisatge ecològic a la Universitat de Tuscia (Itàlia), Gianluca Piovesan.

Els autors han remarcat que els arbres més longeus, que són menys de l'1% de la població forestal, aporten una gran diversitat genètica i biològica que és essencial en la població global d'un bosc, i són testimonis d'una àmplia gamma de condicions ambientals històriques.

Aquests arbres poden arribar a sobreviure centenars o milers d'anys i "aporten beneficis inestimables a l'ecosistema forestal, proporcionant un hàbitat per a d'altres espècies i capturant una quantitat molt elevada de carboni en comparació d'arbres molt més joves", segons ha detallat el catedràtic Munné-Bosch.

El canvi climàtic afecta els més vells

Els autors de l'estudi han indicat que la desforestació dels boscos naturals avança de manera progressiva i la taxa de mortalitat global dels arbres augmenta a escala mundial, en part, a causa del canvi climàtic. De manera que la seva capacitat per aconseguir una llarga longevitat és molt limitada o gairebé impossible.

Malgrat la restauració forestal i la plantació d'arbres per millorar els hàbitats locals i globals, els arbres antics no es poden recuperar ni regenerar sense que passin molts segles i generacions.

"Aquest estudi recorda la necessitat urgent d'impulsar una estratègia global per conservar la biodiversitat i preservar la resta d'arbres centenaris, que poden convertir-se en els eixos de biodiversitat de futurs boscos antics", ha conclòs Piovesan.