Un ampli estudi genètic publicat aquesta setmana a la revista Nature revela que els vikings no eren únicament escandinaus, sinó que acumulaven una variada herència procedent del sud d'Europa i Àsia. Segons aquest article, no tots ells eren rossos, tal com solen ser retrats, sinó que molts tenien el cabell castany.

Científics de les universitats de Cambridge i Copenhaguen han dut a terme un projecte que s'ha allargat durant sis anys en el que han analitzat l'ADN procedent de 442 restes d'antics vikings procedents de jaciments a Groenlàndia, Escandinàvia, Rússia, Polònia, Regne Unit i Ucraïna.

Martin Sikora, principal autor del treball, ha destacat en un comunicat que "hem redescobert que els ancestres genètics dels vikings no eren només escandinaus". També ha volgut subratllar que les seves troballes suggereixen que en el passat va haver-hi un "flux genètic per Europa" més gran del que pensaven fins ara.

L'època coneguda com a vikinga sol referir-se al període entre els anys 800 i 1050 de la nostra era, uns segles en els quals les incursions de grups d'homes des del nord d'Europa van alterar la vida i la política del continent. Moltes d'aquestes expedicions tenien com a objectiu assaltar monestirs i ciutats costaneres, tot i que els vikings també es dedicaven al comerç de béns com pells, queixals i greix de foca.

Entre els vikings més il·lustres podem trobar a Canut el Gran, que va arribar a proclamar-se rei d'Anglaterra; Leif Eriksson, considerat un dels primers europeus a arribar a Amèrica del Nord; i Olaf Tryggvason, qui va introduir el cristianisme a Noruega.

"Aquest estudi canvia la percepció sobre qui eren realment els vikings. Ningú podria haver predit que s'havia produït un important flux genètic cap a Escandinàvia des del sud d'Europa i Àsia abans i durant l'era vikinga", ha indicat Eske Willerslev, de la Universitat de Cambridge.

A més d'analitzar les influències genètiques, els acadèmics han pogut constatar que els primers grups vikings que es desplaçaven pel continent per portar a terme assalts estaven formats a vegades per membres d'una mateixa família, o bé formaven part d'una població reduïda i endogàmica.