Una tieta catalana, un viejoven i un senyor de poble presenten un podcast sobre temes socials. L’objectiu del programa és donar veu a qui pateix injustícies o precarietats, parlar de realitats que els afecten de prop i d’altres que sembla que quedin més lluny i que tots ignorem. S’hi apropen des de la ignorància amb l’objectiu de parlar amb qui realment ho viu. És tot una miqueta caòtic, com ells mateixos, i una miqueta bilingüe, perquè tenen a un basc de Cantàbria acabat d’aterrar a Catalunya. Hi plantegen informació, dades, mems, entrevistes y tertúlies, tot plegat fet amb molt de carinyo i una manca evident de talent. 

En el primer programa no parlen de la font mitològica que et fa ser jove per sempre, com segurament molts heu pensat. Parlen dels joves que voldrien establir-s'hi i no poden, que voldrien tenir contractes fixos i acumulen precarietat laboral des de fa anys. Dels qui o bé poden viure en propietats familiars, o bé s’ofeguen per pagar lloguers astronòmics. D’un estil de vida inestable que es pressuposa a l’inici de la carrera professional però que, en el moment en què el volen abandonar… no poden. L’eterna joventut no volguda. 

Dirigit i presentat per Laia Coronado, Efren Aguayo i Raül Martínez.