La plataforma de moda sostenible Ethical Time presenta un segell que verifica que les marques de moda són Moda Sostenible Real (Real Sustainable Fashion). L'objectiu d'aquesta verificació és fer una clara distinció entre les firmes realment sostenibles i les que no ho són. El procés estudia tots els passos de la cadena de producció i subministrament de les marques per assegurar que els productes es generen amb un treball digne i amb un impacte mínim o positiu en el medi ambient.

És una iniciativa de la plataforma de moda sostenible Ethical Time, la start-up d’Ignasi Eiriz que va néixer, tal com ell defineix, amb la missió d’apropar la moda sostenible al gran públic i de facilitar l'accés a una roba més respectuosa amb el medi ambient, els treballadors i els animals. Tot això, “traient una mica els mites que la roba sostenible és més cara i és de hippies. En realitat, la moda sostenible no és un tipus de roba, sinó que és una manera de fer-la”, descriu Eiriz a Diari de Barcelona. 

La idea de l’empresa va néixer després que Eiriz viatgés a Bangladesh a visitar fàbriques. “En realitat parteix més des de la part humana, de veure les condicions en què s’està treballant i l’explotació laboral”, a la qual se li suma la part de la sostenibilitat. Així doncs, ara ofereixen aquest servei a les marques, que són les que es posen en contacte amb l’empresa per verificar-se. Actualment, compten amb 178 marques verificades, totes d’Espanya, i tenen moltes sol·licituds pendents de verificar.

Ethical Time aborda dos objectius: d'una banda, verificar les pràctiques socials i mediambientals de les marques de roba sostenible amb el primer segell a escala internacional. De l'altra, seleccionar els productes de les marques que obtenen aquest segell per generar un market place de cara al consumidor.

Plataforma Ethical Time

Des de la start-up, asseguren tres coses: un treball digne a tota la cadena de producció, que es duguin a terme pràctiques sostenibles i que la sostenibilitat sigui un compromís real de la marca de forma intrínseca.

Afrontar diverses problemàtiques

“Ara mateix, la sostenibilitat és una gran tendència al mercat. Com que està pujant molt la demanda, totes les marques aprofiten per treure línies conscious, eco, green, join life, etc.”, assegura Eiriz. Un exemple d'això són la multitud de campanyes de greenwashing que s’han elaborat últimament. I és que no existeix una regulació per llei del que és moda sostenible, com podria ser el cas en el sector de l’alimentació. “Però la roba té moltes complicacions, i cadascú diu una mica la seva”, afegeix a DdB. Això, de cara al consumidor, genera confusió i desconfiança.

L'Associació de Moda Sostenible d’Espanya adverteix, en nota de premsa, que “el greenwashing sovint acaba desvirtuant tot el treball que realitzem darrere de la moda sostenible real, el treball de les marques que ens esforcem per ser realment sostenibles, amb tot l'esforç personal i econòmic que això suposa. Hem de canviar-ho”. Precisament, la plataforma Ethical Time sembla disposada a impulsar aquesta consciència crítica.

Amb el certificat Real Sustainable Fashion pretenen ser molt clars, abanderant una moda sostenible real. És a dir, “que al final, l’impacte que té produir aquella roba sigui positiu o neutre per al planeta”. A més, intenten solucionar el problema dels centenars de certificats que existeixen per a la roba però que no els passen les marques directament, sinó els proveïdors de les marques o els proveïdors dels proveïdors.

“Som la primera verificació que passen directament les marques. Fem un treball súper exhaustiu i estudiem juntament amb la marca quins són els seus proveïdors, els materials que s’estan utilitzant, on estan confeccionant, teixint, final...”, conclou Eiriz. S'estudia tot el procés del cultiu o l’extracció de la matèria primera fins al producte final.