Europa mira amb ambició cap a l'espai - Diari de Barcelona
Europa persegueix una estratègia aeroespacial "més agressiva" per traslladar fora del planeta blau la seva ambició de guanyar més pes geopolític en el món, aprofitant les oportunitats que ofereixen el pressupost comunitari i els fons per a la recuperació econòmica després de la pandèmia.
"La Unió Europea va néixer d'un somni" i "l'evolució de l'espai alimenta els nostres somnis com res ho fa", ha dit aquest dimarts el president del Consell Europeu, Charles Michel, durant l'obertura de la 13a edició de la Conferència Europea de l'Espai, que reuneix a Brussel·les els grans agents del sector.
El pressupost de la UE entre 2021 i 2027 dedicarà 14.800 milions d'euros (uns 17.990 milions de dòlars) a la política espacial, que nodriran gran part dels fons de l'Agència Espacial Europea (ESA) i hauran de servir per garantir l'"accés autònom a l'espai" i "desenvolupar els programes de ciència", però també per limitar la dependència europea "en aquest moment geopolític tan particular", ha resumit Michel.
"Si volem ser més forts, també hem de ser-ho a l'espai", ha dit el president del Consell Europeu, que defineix el sector aeroespacial com "essencial per implementar les estratègies digital i ecològica" en àmbits com les "dades, l'internet de les coses o les missions d'observació de la Terra".
As the world leaves behind the strange and challenging year of #2020, we look towards #2021 with a mixture of relief and expectation. And this is the same at ESA, where we look forward to a brighter and very exciting 2021... Full video ? https://t.co/UUtN38qJzN pic.twitter.com/kINFIzh8fM
— ESA (@esa) January 5, 2021
Llarg termini
L'exemple recurrent d'aquesta autonomia estratègica espacial que persegueix Europa és el sistema Galileu, que es va desenvolupar dues dècades després que el GPS, però que és més precís que el seu competidor estatunidenc i evita que Brussel·les depengui de la tecnologia militar estatunidenca de geolocalització.
El comissari europeu responsable d'Indústria, Thierry Breton, va dir que el sistema europeu de satèl·lits Galileu i el programa Copèrnic per analitzar el planeta són "els millors de la seva classe en el món". "Però cal pensar per als pròxims 10 o 20 anys (...). Europa ha de prendre més riscos. Anticipar-los acuradament, per descomptat, i mitigar-los. Però Europa ha de moure's ràpid i m'alegra que la indústria ho hagi entès", assenyala Breton.
Entre els reptes als quals s'enfronta la UE, afegeix, "mantenir el continent connectat passi el que passi, incloent atacs massius a internet, que ja no són una ficció", però també utilitzar l'espai per dotar d'internet de banda ampla "per a tots i a tot arreu" i "projectar Europa en l'era i les comunicacions quàntiques".
Naus espacials
"No hi ha política espacial sense accés autònom a l'espai", ha sentenciat el comissari, qui subratlla que amb el marc financer pluriannual de la UE per a 2021-2027 "per primera vegada es podrà utilitzar el pressupost comunitari per fer costat a la indústria de llançadors".
"Tenim una indústria de llançadors magnífica, però els estàndards de llançadors s'estan redefinint actualment fora d'Europa, tots ho sabem", ha dit sense esmentar Space X, la companyia privada d'Elon Musk que el 2020 va portar dos astronautes de la NASA a l'Estació Espacial Internacional. Per això, Breton demana "una estratègia més agressiva, més ofensiva" en matèria d'accés a l'espai.
"Europa no pot estar dividida en això. Hem d'anar més lluny dels interessos nacionals. Hem de trencar els tabús (...) i dissenyar una veritable política europea de llançadors" per a la següent generació de coets, si bé descarta desenvolupar vols tripulats europeus, actualment subcontractats a Rússia.
Breton assegura que "el 2021 serà un any definitori per a la política espacial europea" amb "enormes desafiaments" per als quals caldrà "trobar els recursos, establir cooperació i trencar els tabús". "Pensem estratègicament en el nostre continent", insisteix.
Relleu a l'ESA
El futur director general de l'ESA, l'austríac Josef Aschbacher i actual responsable de robòtica, que assumirà el comandament de l'agència el juliol com a successor de l'alemany Jan Woerner, ha assegurat que aquesta agència continuarà donant suport a les línies polítiques definides per la Comissió Europea i demana tenir present els competidors. "Altres països estan recuperant terreny extremadament fàcil", va dir esmentant expressament la Xina, que també té un problema similar al Copèrnic i va llançant els satèl·lits "un darrere l'altre", va advertir.
