Els éssers vius grans, longeus i de baixa fertilitat en risc d'extinció, siguin vegetals o animals, són responsables del 80% de la diversitat funcional en els ecosistemes del planeta i la seva extinció amenaça l'equilibri en els processos ecològics a escala global. Així ho conclou un estudi elaborat per un consorci internacional en el qual col·labora Francesco de Bell, del Centre de Recerques sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana.

Segons el treball, publicat en la revista Science Advances i del qual informa el CSIC, l'accelerada taxa d'extinció d'espècies podria posar en perill la salut dels ecosistemes de tot el planeta. Això podria ser a causa, entre altres causes, a l'impacte de l'extinció de determinades espècies el rol de les quals és clau en el manteniment de les funcions i serveis que proporcionen els ecosistemes.

Per arribar a aquesta conclusió, han analitzat les funcions de 75.000 espècies vegetals i animals, de les més d'un milió considerades en perill d'extinció, estimant la seva importància en el funcionament dels ecosistemes terrestres.

Així, es va emprar informació de trets funcionals de 39.260 espècies de plantes vasculars, 4.953 mamífers, 9.802 ocells, 6.567 rèptils, 6.776 amfibis i 10.705 peixos d'aigua dolça de diferents bases de dades publicades, ha explicat l'investigador. Per a cadascun d'aquests grups es va triar un conjunt de trets funcionals fonamentals associats amb diferents aspectes clau de la seva ecologia.

Segons aquest treball, més de la meitat de les espècies és responsable de menys del 20% de les funcions que realitzen aquests grups, la qual cosa implica que el 80% de les funcions restants les realitzen poques espècies, amb característiques funcionals úniques, de les quals no hi ha moltes altres espècies funcionalment redundants.

El treball, liderat per l'investigador de la Universitat de Tartu (Estònia) Carlos Carmona, del qual Francesco de Bell va ser anterior supervisor, demostra que l'extinció d'espècies considerades en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) modificaria significativament, i a escala mundial, la gamma de funcions que realitzen les plantes, mamífers, ocells, amfibis, rèptils i peixos d'aigua dolça en els ecosistemes.

Des de les musaranyes i les llenties d'aigua fins a les balenes blaves i les sequoies, els animals i les plantes exhibeixen una extraordinària variabilitat en les seves característiques funcionals i morfològiques, incloent-hi àmplies diferències en grandària, pes, forma o capacitat reproductiva. Aquestes característiques determinen el paper que juguen les espècies en els ecosistemes, i també com aquestes responen als diferents impactes del canvi global.

L'equilibri dels ecosistemes no depèn, per tant, només de la quantitat i varietat d'espècies que els componen i de les seves relacions, sinó també del paper que juguen les diferents espècies en el manteniment d'aquest equilibri.

Durant el pròxim segle, si les extincions s'ajusten a les prediccions de la UICN, la disminució funcional estaria entre el 0,3% (per als rèptils) i el 5,1% (per als peixos d'aigua dolça). Si bé aquest descens continua sent limitat, vindria acompanyat d'un augment significatiu en la gamma de funcions que suportaria una sola espècie (del 17 al 23% segons el grup), incrementant l'impacte de futures extincions.