Mobilització a Barcelona contra l'ecocidi i el genocidi al Brasil - Diari de Barcelona
ACTIVISME AL CARRER
Mobilització a Barcelona contra l'ecocidi i el genocidi al Brasil
En el Dia Internacional dels Pobles Indígenes, Extinction Rebellion ha protagonitzat un acte protesta a Plaça Catalunya
Petjades de sang a les Rambles. Així, amb pintura roja als peus, ha iniciat la marxa Extinction Rebellion Barcelona (XR) per simbolitzar la sang vessada amb els negocis que estan destrossant l'Amazònia i arrabassant les terres i els drets als pobles indígenes. En el Dia Internacional dels Pobles Indígenes, APIB (Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil) ha fet una crida a l'acció, i ha elaborat una campanya a través de les xarxes que s'emmarca dins l'acte internacional "Maracá-Emergència Indígena".
A les 18.30 hores a Plaça Catalunya el col·lectiu s'ha reunit en dos grups per marxar vers les cadenes de menjar ràpid McDonalds i Burguer King, les quals consideren còmplices del genocidi i l'ecocidi que s'està produint a l'Amazònia.
El primer pas ha estat frustrat, amb la policia interceptant els activistes i fent-los netejar la pintura del terra, aturant l'actuació durant llargs minuts. Però l'acció no s'ha aturat. Un cop reorganitzats, ER ha tornat a actuar en els dos grups inicials, oblidant el guió establert i passant directament a ocupar els establiments i enganxar-hi cartells.
Dues noies caracteritzades com la Red Brigade entraven respectivament a ambdós restaurants, tot i les reticències dels encarregats. Impassibles, han continuat avançant. McDonalds, un cop els han fet fora, ha tancat les persianes de l'establiment, mentre que Burguer King ha continuat funcionant amb normalitat.
A l'exterior, els vianants es congregaven encuriosits i treien els seus telèfons mòbils per capturar el moment, alhora que molts mostraven el seu suport. XR es col·locava enfront dels dos restaurants, gairebé adjacents un a l'altre, en forma de mitja lluna i sostenint fotografies d'indígenes.
Comença la proclama per part de Jaume Osete, megàfon en mà: "Hem de denunciar el govern de Brasil i a les empreses còmplices. Es tracta de sensibilitzar, ser conscients i pensar que tenim la nostra part de responsabilitat".
La desforestació de l'Amazones és causada principalment pel cultiu de la soja i el cultiu d'aliments per animals que després s'exporta a Europa, a cadenes de menjar ràpid com McDonalds o Burguer King, explicava Osete al públic, que feia una crida a una reacció conjunta, que passa per la informació i la denúncia.
Finalment, la policia torna a fer acte de presència i demana explicacions. Però la manifestació és pacífica i continua tranquil·lament.
Aquesta acció també ha volgut visibilitzar la lluita i la missió de Pere Casaldàliga, mort dissabte als 92 anys, qui, durant tota la seva vida, va advocar per la defensa dels drets dels pobles indígenes del Brasil.
Un context ampli
A aquest acte s'hi ha sumat accions en remot a diverses ciutats. Al Brasil, entre altres esdeveniments, s'ha fet un minut de silenci seguit d'una tocada de tambors a les dotze del migdia, amb què s'ha recordat les vides indígenes que s'ha endut la covid-19, així com la pèrdua de biodiversitat que es generarà, ja que moltes espècies depenen de la protecció exercida per aquestes persones.
L'objectiu de la campanya "Maracá-Emergència Indígena" és el d'incentivar la solidaritat nacional i internacional pel que fa a les conseqüències de la pandèmia de la covid-19 entre els pobles indígenes del Brasil i recaptar fons, donada la negligència del govern de Bolsonaro a l'hora de protegir als pobles indígenes de la pandèmia.
Les últimes dades al Brasil apunten a 100.000 morts per la covid-19 el passat dissabte, segonos Reuters. Aquest número segueix augmentant en un moment en què la majoria de les ciutats del país tornen a obrir comerços i restaurants encara que la pandèmia encara no ha arribat al seu pic. Des del febrer, el virus es va endur la vida de 50.000 persones en només tres mesos, i unes altres 50.000 durant els següents 50 dies. El ministeri de Salut va reportar dissabte 49.970 nous casos confirmats de covid-19, així com 905 morts en les últimes 24 hores, elevant el nombre de casos a més de 3 milions de persones.
Tot això sota la direcció del negacionista Jair Bolsonaro, que ha minimitzat la gravetat de l'epidèmia i s'ha oposat als confiaments imposats per les autoritats locals. El president, que va qualificar la covid-19 de "petita grip", diu que es va recuperar de la seva pròpia infecció gràcies a la hidroxicloroquina, un fàrmac antipalúdic que no està aprovat com a cura contra el virus. La política del Brasil es resumeix en un "contagia't del virus, i, si és greu, hi ha cures intensives".
Auesta situació agreja l’actual problemàtica dels pobles indígenes. Segons APIB, al Brasil hi ha més de 30 grups ètnics amb víctimes fatals de la covid-19 , entre els quals, la majoria son ancians, considerants “gont de manteniment ancestral i cultural”. A més, mesures com la militarització sota el comandament dels organismes de control ambiental, els atacs a la Malta Atlàntica promoguts pel Ministeri de Medi Ambient, l’avançada de mineria il·legal, les accions de les milícies rurals que causen incendis i invasions il·legals a l’Amazònia, la suspensió de la demarcació de les terres indígenes o el debilitament de les atribucions constitucionals de FUNAI, contribueixen directament a la fragilitat en els territoris indígenes i són responsables de la intensificació dels conflictes per la terra al Brasil. APIB denuncia que aquestes mesures van augmentar la desforestació a l’Amazònia i van vulnerar la biodiversitat del país.
A més, l’organisme destaca que hi ha diverses dificultats a considerar en la lluita contra la covid-19: manca d’aigua potable als territoris indígenes per garantir les mesures sanitàries recomanades per la OMS (Organització Mundial de la Salut), transport per als casos més greus de la malaltia, desplaçament a les zones urbanes per rebre ajuda d’emergència, respecte a les recomanacions de salut de les agències al tractar amb els pobles indígenes o una recepció adequada.
Extinction Rebellion Barcelona denuncia que la passivitat del govern de Jair Bolsonaro està relacionada amb la seva voluntat de reduir els drets de les comunitats indígenes i suavitzar la supervisió de les lleis ambientals a l’Amazònia, per així poder treure el màxim rendiment econòmic de la regió.
