L'extrema dreta: la major amenaça terrorista dels EUA - Diari de Barcelona
A FONS
L'extrema dreta: la pitjor amenaça terrorista dels EUA
Estudis de la CSIS revelen que la majoria d'incidents terroristes provenen de l'extrema dreta i probablement la situació empitjorarà enguany

El Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS) ha publicat recentment un estudi segons el qual la violència dels grups d'extrema dreta s'ha convertit en la pitjor amenaça terrorista als Estats Units. L'informe, publicat el 17 de juny, analitza en profunditat 25 anys d'incidents de terrorisme domèstic al país nord-americà.
L'estudi de la CSIS va sortir a la llum després de nombrosos casos de violència per part de l'extrema dreta. Sense anar més lluny, el 3 de juny les autoritats federals van arrestar tres homes, presumptament membres del moviment d'extrema dreta "boogaloo", un grup extremista que es preparava per a una “nova guerra civil”. Els tres homes pretenien dur a terme diverses accions violentes a Las Vegas.
Al cap d'una setmana, Harry H. Rogers, membre del Ku Klux Klan, va ser arrestat per atropellar manifestants pacífics amb el seu vehicle. Al mateix temps, a Brooklyn, un grup anarquista va instar els seus seguidors a portar a terme una "rebel·lió" contra el govern i els grups extremistes de dreta, els quals, al seu torn, van inundar les xarxes socials amb desinformació, teories de conspiració i incitacions de violència en resposta a les protestes contra la mort de George Floyd.
Manifestants d'extrema dreta a Carolina del Sud el 18 de juliol de 2015. Foto: Chris Keane-Reuters
Tendències del terrorisme nord-americà
Segons l'informe, el terrorisme d'extrema dreta suposa la majoria de tots els incidents terroristes als Estats Units des de l’any 1994. De fet, el nombre d'atacs terroristes i conspiracions per “possibles atacs” ha augmentat en els últims sis anys. Durant el 2019, el 75 % d’aquestes accions van ser causades per grups d'extrema dreta.
En concret, si s'analitzen les dades entre l'1 de gener i el 8 de maig de 2020, el 90 % van ser actes de grups o individus d'extrema dreta. Tot i que els extremistes religiosos van ser responsables de la majoria de les morts a causa dels atacs de l'11 de setembre, els terroristes d'extrema dreta han estat els responsables de la majoria de les morts anuals.
Membres del "Moviment Boogaloo" en una protesta contra el confinament a Concord, Nou Hampshire. Foto: Michael Dwyer-AP
Atacs i complots
Als Estats Units hi ha hagut 893 atacs terroristes i complots en els últims 25 anys. El 57 % van ser causats per terroristes d’ideologies de dreta, en comparació amb el 25 % comesos per extremistes d'esquerra. En tercera posició, el 15 % dels atacs restants van ser obra de terroristes religiosos, el 3 % per nacionalistes ètnics i el 0,7 % per terroristes amb altres motius.
En els anys noranta, la majoria dels atacs de l'extrema dreta van ser contra les clíniques d'avortament, però des del 2014 s'han centrat a atacar persones per la seva ètnia, el seu origen o la seva religió.
Proporció d'atacs i complots atribuïts a les ideologies dels atacants cada any entre 1994 i 2020
A principis de la dècada del 2000 hi va haver una disminució en l'activitat de la dreta, mentre que l'activitat extremista d'esquerra va augmentar entre el 2000 i el 2005. Aquests atacs de l'esquerra van ser causats principalment per grups com el Front d'Alliberament Animal o el Front d'Alliberament de la Terra.
Front d'Alliberament Animal en els anys noranta. Foto: Getty Images
Des del 2016, el nombre d'atacs terroristes de dreta va igualar o superar els 40 casos, un nombre que no s'havia assolit des de l'any 1995; fins i tot es va assolir un màxim de 53 incidents el 2017. L’any següent, en canvi, hi va haver una lleugera disminució, uns 29 incidents, però l'activitat de l'extrema dreta va augmentar novament durant el 2019 amb 44 incidents.
Terrorisme d'extrema dreta
Els individus i grups que formen part del terrorisme d'extrema dreta generalment es divideixen en tres categories: supremacistes blancs, extremistes antigovernamentals i “incels”.
Per comunicar-se, els extremistes de dreta han fet servir Twitter, Facebook, YouTube i altres plataformes de comunicació com Gab, Reddit, 4Chan, Telegram, Discord i Twitch. De fet, solen fer servir les mateixes tàctiques que altres organitzacions terroristes: en una publicació en línia de juny de 2019, un membre de la Divisió Atomwaffen (AWD), un grup terrorista neonazi, va declarar: "La cultura del martiri i la insurrecció dins de grups com els talibans i l'ISIS és una cosa per admirar i reproduir en el moviment neonazi terrorista".
El terrorisme de dreta no es limita a una regió del país, sinó que ha afectat ciutats d’arreu i amb impactes diferents.
La ubicació d'atacs i complots terroristes d'extrema dreta als Estats Units en els últims sis anys, els quals van ocórrer en 42 estats, Washington DC i Puerto Rico
Supremacistes blancs
La majoria d’ells creuen que els blancs tenen la seva pròpia cultura i aquesta és superior a la resta, però també pensen que són genèticament superiors i que han de dominar els altres. Molts també creuen en la conspiració del “Gran Reemplaçament”, que afirma que les minories ètniques i racials estan erradicant els blancs.
Patrick Crusius, el causant del tiroteig d'El Paso, va seguir la visió més radical de la conspiració del Gran Reemplaçament, coneguda com “l'acceleració”, que significa que s'hauria d'accelerar la desaparició dels governs occidentals per crear un canvi social radical i establir un estat només per a blancs. La massacre causada per Crusius l'agost del 2019 va deixar 22 persones mortes i 24 ferides. El seu objectiu era atacar específicament els hispans, esdevenint l'atac més mortal en els temps moderns contra la comunitat hispana als Estats Units.
Membres de Ku Klux Klan en una manifestació a Madison, Indiana, el 31 d'agost de 2019. Foto: Megan Jelinger-Getty Images
El grup neonazi, la Divisió Atomwaffen (AWD), és el que ha causat més incidents recentment. El gener del 2018, Brandon Russell, fundador d'AWD, va ser arrestat i sentenciat per posseir un dispositiu destructiu i material explosiu. Altres membres del grup terrorista han estat arrestats, però AWD continua reclutant i realitzant atacs.
El darrer mes de juny, el Departament de Justícia va anunciar càrrecs, inclosos delictes relacionats amb el terrorisme, contra un soldat de l'exèrcit nord-americà que seguia una barreja de creences supremacistes blanques, basades en els neonazis "acceleracionistes", com la Divisió Atomwaffen.
Extremistes antigovernamentals
Aquests grups, per la seva banda, inclouen extremistes que veuen el govern dels Estats Units com un ens corrupte i una amenaça per a la llibertat i els drets. Els "Three Percenters" són un grup paramilitar d'extrema dreta que defensa els drets d'armes i busca limitar les autoritats de govern dels EUA.
Membres del "Three Percenter" en una manifestació nacionalista blanca a Charlottesville, Virgínia, l'agost del 2018. Foto: Steve Helber-AP
L'agost del 2017, Jerry Varnell, un jove de 23 anys que es va identificar amb la "ideologia de la III %" i volia "començar la propera revolució", va intentar detonar una bomba fora d'un banc d'Oklahoma, similar a l'atemptat d'Oklahoma City el 1995, on 168 persones van ser assassinades. A més, el gener del 2017, Marq Perez, qui va debatre sobre l'atac als canals de comunicació de "Three Percenter" a Facebook, va cremar una mesquita a Texas.
L'edifici federal Albert P. Murrah a Oklahoma City després de l'explosió el 19 d'abril de 1995. L'atac va matar 168 persones i en va ferir més de 500. Foto: Bob Daemmrich-Getty Images
Els extremistes antigovernamentals han fet servir la paraula "boogaloo" com una forma de referir-se a una propera guerra civil. Diversos grups populars de Facebook i pàgines d'Instagram, com Thicc Boog Line, Patriot Wave i Boogaloo Nation, s’han donat a conèixer difonent la conspiració del “boogaloo”. La policia de Texas va arrestar Aaron Swenson aquest passat mes d'abril després que intentés transmetre en un directe la recerca d'un policia que volia executar. Abans de ser arrestat, Swenson havia compartit mems de pàgines “boogaloo”.
Incels misògins
Finalment, els “incels” són una comunitat virtual d'homes joves que realitzen actes de violència contra les dones. Ells creuen que el lloc de cadascú a la societat ve determinat per les característiques físiques i que les dones són responsables d’aquesta jerarquia. Els incels s'identifiquen amb Elliot Rodger, qui va matar sis persones en la massacre de 2014 a Isla Vista. Rodger va pujar a YouTube un vídeo titulat "La retribució d'Elliot Rodger", en què explicava que volia castigar les dones per rebutjar-lo.
L'octubre de 2015, Christopher Harper-Mercer, inspirat per Rodger, va matar nou persones en un col·legi universitari a Oregon. El novembre de 2018, Scott Beierle va matar dues dones en un estudi de ioga a Tallahassee, Florida, abans de suïcidar-se. Beierle també havia publicat vídeos a YouTube on insultava les dones i va afirmar que Elliot Rodger era un "heroi".
El proper ressorgiment del terrorisme
Els informes de la CSIS mostren que probablement el terrorisme als Estats Units augmentarà durant l'any que ve a causa de nombrosos factors. Un d'ells és les eleccions nord-americanes de 2020, que podrien causar violència extremista dels dos costats segons el resultat de les eleccions.
L'informe afirma que documents del Departament de Justícia dels Estats Units han ressaltat que alguns extremistes s'han referit a si mateixos com "lluitadors per Trump". Si el president Trump perd les eleccions, alguns extremistes podrien fer servir la violència, ja que creuen que hi podria haver hagut frau electoral o que l'elecció del candidat demòcrata, Joe Biden, destruiria els seus objectius extremistes.
Neonazis i els supremacistes blancs marxen abans de la manifestació "Unite the Right" a Charlottesville, Virginia, l'11 d'agost de 2017. Foto: Zach D. Roberts-Getty Images
Una altra causa d'activitat terrorista pot estar associada amb la Covid-19. Algunes persones de l'extrema dreta han amenaçat les autoritats federals, estatals i locals amb violència per haver-los pres "les seves llibertats" a l'hora d'exigir que es tapessin la cara en llocs públics tancats, tancar negocis i prohibir grans reunions per frenar la propagació de virus.
Al març, Timothy Wilson, que tenia vincles amb grups neonazis, va ser assassinat en un tiroteig amb agents de l'FBI que intentaven arrestar-lo per planificar bombardejar un hospital a Missouri. Encara que Wilson havia estat pensant l'atac durant un temps, va utilitzar el brot de la Covid-19 per atacar un hospital i obtenir més atenció.
La resposta de les autoritats
L'FBI i el Departament de Seguretat Nacional han estat criticats per la seva lentitud en respondre al gran risc que suposen els supremacistes blancs i els extremistes de dreta.
Alguns crítics argumenten que l'aparell antiterrorista legal i institucional desenvolupat per combatre els grups terroristes a l'estranger ara s'ha d'adaptar als extremistes nacionals. També hi ha preocupacions al voltant de la creació d'un estat de vigilància. La Lliga Anti-Difamació ha proposat un major intercanvi d'informació entre les agències d'aplicació de la llei, un augment de la recopilació de dades i més quantitat de recursos.
En una audiència del Congrés el mes de febrer, el director de l'FBI, Christopher Wray, va dir que l'FBI va elevar la seva avaluació de l'amenaça de l'extrema dreta a una "prioritat d'amenaça nacional" per a l'any fiscal 2020.
James Alex Fields Jr., membre del grup d'extrema dreta Vanguard America, el 2017 va atropellar a manifestants, a Charlottesville (Virginia), i en va matar un. Foto: Ryan M. Kelly-AP
Wray va dir que tant els extremistes i racistes violents com els extremistes locals inspirats en organitzacions estrangeres com l'ISIS, representen una greu amenaça perquè els perpetradors són sovint "actors solitaris", radicalitzats en línia, que disposen d’armes fàcilment i que sovint busquen atacar "objectius fàcils".
El demòcrata de Nova York, el congressista Max Rose, ha anat més enllà demanant la designació formal de grups amb seu als Estats Units amb connexions internacionals com a organitzacions de Terrorisme Estranger.
L'informe de la CSIS diu que les companyies de xarxes socials com Facebook, Google, Twitter han començat en els últims anys a combatre l'odi i el terrorisme en les seves plataformes, però a mesura que s'acostin les eleccions presidencials de 2020 al novembre hi haurà més conflictes.
La CSIS avisa la població nord-americana que cal estar més alerta a la desinformació i a verificar les seves fonts de les notícies. L'informe acaba afirmant que, per combatre el terrorisme, s'han d'eliminar les mentides, les conspiracions, la desinformació i l'odi.

