Les grans històries sobreviuen el pas del temps. Actualment, no només ho fan per si mateixes, sinó també a través de milers de textos que hi estan inspirats, amb els mateixos personatges, escrits pels seus fans. Però també n’hi ha de protagonitzats per ídols musicals o actors. Si té seguidors, té fanficció.

Em dic ___ (el teu nom). Visc a un poble a prop de Barcelona. Sóc molt tímida i introvertida, em costa molt fer amics i relacionar-me amb els meus companys de classe és un infern. No ajuda gaire el fet que visqui en un món de llibres i de grups de música… És que són tots tan genials! I molt millor que res que em pugui trobar a l’institut.

Ahir, mentre li explicava a la meva millor i única amiga, la Sandra, les mil i una meravelles de Harry Potter, de sobte es va il·luminar:

—Escolta ____ (t/n), tu saps que hi ha plataformes on pots llegir i escriure sobre aquesta gent, oi?

—Què vols dir? —vaig preguntar, sense tenir idea a què es referia.

—Sí, tia, fanficció, o una cosa així. Són històries escrites pels fans sobre el Harry aquest que t’agrada tant.

—Què dius? I és gratis?

—Sí, sí. Ja veuràs, entra a internet.

Vaig agafar el mòbil i vaig entrar al web que m’havia dit. De sobte, milions de novel·les i sèries van aparèixer davant els meus ulls. Increïble, no només puc rellegir Harry Potter infinitament, sinó que ara puc llegir altres històries on apareguin els meus personatges preferits?

T/n (l'abreviació que indica que a l'espai hi aniria el nom del lector) acaba de descobrir un nou ventall de possibilitats literàries que de cop s’obren davant seu. Però igual que per a ella, per a la majoria de persones el món de la fanficció resulta totalment desconegut. La descripció més general és la d’una novel·la escrita a internet que inclou personatges coneguts o famosos com a protagonistes. Però el concepte va més enllà: té l'origen l'any 1930, i des d’aleshores la comunitat s’ha enfortit cada vegada més.

Les fanficcions tenen infinitats de temàtiques diferents: n’hi ha que parteixen d’obres originals i n’agafen els personatges ficticis (llibres, pel·lícules, mangues…), com ara les històries que tenen lloc a l’univers de Harry Potter; i n’hi ha que agafen persones reals, com ara els integrants de BTS, i els converteix en protagonistes. En els dos casos, comparteixen gèneres i característiques.

Els escriptors surten d’entre la comunitat de fans, explica Paloma Domínguez, directora de la Revista Grifo, i "busquen ser part del llegat de l’obra". No tots són autors o lectors, però els que ho fan sovint necessiten quelcom que "els reafirmi com a fans", afegeix. Les fanficcions suposen un lloc on poder passar més temps amb els ídols i amb els personatges que tan bé coneixen, però també on compartir espai amb la resta de la comunitat i amb altres fans.

Psicologia darrere les paraules

La immensa majoria dels escriptors es troben en l’adolescència. Ana Flavia Miquelante, psicòloga, explica que aquesta etapa és "l’inici de la formació de la identitat" i que, per a molts, les fanficcions poden jugar-hi un rol molt important. "Les fantasies deixen de ser inconscients", afegeix, "i passen a estar sublimades", la qual cosa reforça la personalitat construïda al seu voltant.

Nicolle Lemos, al seu estudi de les fanficcions, observa com la història transporta el lector a "una realitat que tracta les seves preocupacions". Els problemes amb relació al cos, conflictes socials o aspiracions romàntiques són temes molt freqüents i "els personatges s’enfronten a problemes personals dels autors", analitza Lemos. Potser per això es tracten els temes quasi sempre des d’una òptica idealitzada i inversemblant: els protagonistes solen adoptar algunes de les característiques dels seus autors, o, almenys, les que desitjarien.

Combinat amb la narració en primera persona, tot conflueix en una relació de proximitat entre la història, l’autor i els lectors. A l’inici, aquests últims es decantaven per històries en les quals se sentissin interpel·lats. La personalització va guanyar terreny amb la nova figura del lector-personatge. És per això que va agafar empenta el t/n escrit al principi. Aquest element que es troba en moltíssimes fanficcions serveix perquè el lector se senti de veritat el protagonista de la història ocupant-hi el lloc i posant-li, tal com s’indica, el nom.

Actualment, la implicació del lector en les fanficcions va més enllà de llegir-les: l’escriptura col·laborativa s’ha convertit en una tècnica molt estesa. Domínguez ho explica com una història que "es forma en la imaginació de l’autor", però que es nodreix dels comentaris dels lectors i pot arribar a incorporar-ne els suggeriments a l’argument.

A internet, els likes i els comentaris que rep una fanficció són determinants per l'èxit

El que també ha anat canviant amb el temps és el factor de la personalització. Tania Becerra, lectora de fanficcions des de fa anys, ha passat de llegir històries protagonitzades per noies o per ella mateixa quan seguia One Direction a llegir-ne unes en les quals els protagonistes i la parella principals són els dos del seu grup preferit de música, ara BTS.

"Abans buscava una relació com més tòxica, millor, de possessió", explica, "ara, en canvi, busco clixés realistes, com, per exemple, universitaris, companys de pis o de feina, amics…". Perquè el ventall de temàtiques que comprenen les fanficcions és gairebé infinit, i cadascú pot trobar-hi un fil narratiu diferent que li resulti atraient.

Nora Ortega, també lectora habitual, explica que ella no té gaire capacitat imaginativa, així que també prefereix que hi hagi un punt de veritat i de realisme sobretot en la personalitat dels personatges. "No han de ser famosos, obligatòriament, però necessito que hi hagi alguna cosa d’ells com a persones, que no descriguin una persona agressiva si no ho és gens". Moltes històries proposen una idealització diferent d’un personatge que xoca amb la idea corrent que es té d’ell, i, per a algunes persones, això és incòmode.

Nora també fa referència al nou format de fanficció que s’està fent un lloc a les plataformes: l’AU o univers alternatiu. Aquestes narracions es publiquen a Twitter i són fils que desenvolupen una fanficció a través de text i captures de pantalla de xarxes socials en les quals es poden veure interaccions fictícies entre els personatges que hi apareixen. "En comptes de ser tota l’estona una narració contínua, es va alternant amb captures de pantalla de converses o publicacions que donen un punt d’actualitat, i això m’agrada", diu Nora.

Twitter és la xarxa social per excel·lència a l’hora de tenir contacte amb els escriptors i compartir la lectura. Tant Nora com Tania coincideixen que un dels atractius d’aquest gènere és comentar la història amb amigues i rebre recomanacions. La majoria dels autors no escriuen tota la fanficció de cop, sinó que van penjant capítols periòdicament. Quan actualitzen la història, avisen a través de Twitter, i també és allà on reben la retroacció.

Orígens més llunyans del que sembla

Encara que ens pugui semblar molt modern, el concepte de fanficció sempre ha estat a l’imaginari literari. La idea d’agafar un univers literari i desenvolupar-lo més enllà de l’obra original ja era present a l’antiga Grècia: ho trobem a les adaptacions de les obres d’Homer o a les revisions de mites com el d’Èdip, el qual va ser triplement narrat per Eurípides, Sòfocles i Èsquil; fins i tot, temps després trobem continuacions d'El Lazarillo de Tormes o El Quixot.

A principis del segle XX, les fanficcions van començar a aparèixer als magazins. El cas més conegut és el de Spocknalia, publicat el 1967: era un recull d’historietes d’escriptors amateurs, un producte creat per fans i dirigit a fans. A partir d’aleshores, diferents comunitats de seguidors d’aquest i d'altres universos va començar a crear els seus propis reculls.

Portada i pàgines de la tercera edició de Spocknalia (1968). Font: Texas A&M University Libraries

Amb el naixement d’internet, el 1998 es va fundar la primera plataforma dedicada exclusivament a les fanficcions: FanFiction.net. Actualment, hi ha molta diversitat. Als webs com Archive of Our Own o Wattpad hi podem trobar milers de fanficcions dedicats a tot l’imaginable: des de grups de música, youtubers o influencers fins a pel·lícules de dibuixos animats o llibres de terror. Les històries estan classificades amb etiquetes que ajuden a fer una recerca específica sobre allò que t’interessa llegir. "Pots filtrar el que vulguis", explica Tània, "pots buscar històries que ja estiguin acabades, les relacions entre els personatges que prefereixis, les temàtiques, aquelles més votades, l’idioma en què estan escrites…".

Judit Luceño escriu fanficcions a Wattpad des del 2014, però ara fa aproximadament mig any que no publica res. Amb gairebé 190.000 lectures de la seva última novel·la, argumenta que la diferència entre escriure una fanficció i un llibre és la llibertat d’expressió i la facilitat que es té per arribar a més gent. "Pel simple fet que una fanficció es publica gratuïtament en una plataforma digital i té un ídol o un famós com a protagonista, automàticament atraus la gent que és fan d’aquella persona", diu Luceño.

La llibertat a què fa referència Judit és present de diverses maneres, com ara a l’hora d’escriure sota un anonimat que suposa deixar de banda limitacions de tota mena. Així i tot, també existeix el perill de còpia i el teu escrit queda sotmès a tota classe de crítiques que solen ser molt més fortes, perquè aquells que les fan també es protegeixen sota l’anonimat.

L’anonimat que ofereix internet és clau per l’èxit que tenen les fanficcions

Aquesta llibertat encara és més present quan es tracta de fanficcions basades en personatges ficticis, com ara de l’anime, el qual també ocupa un gran sector de lectors i d’obres. Inés Ibergallartu, aficionada a les històries d’aquesta temàtica, opina que el fet de basar-se en un personatge imaginari des d’un inici et permet tenir una visió més completa sobre com és i, per tant, resulta més fàcil fer una història sobre ell. "Si fas una fanficció basada en Els jocs de la fam, per exemple, ja tens tot el personatge fet, però si ho fas sobre un cantant de K-pop, no el coneixes realment del tot, sempre semblaran dolços.".

Traspassant pantalles

De la mateixa manera que les diferents versions d’Èdip van triomfar als teatres grecs, també hi ha hagut fanficcions que han transcendit la barrera digital i han arribat a les nostres llibreries. L’exemple més sonat és Cinquanta ombres de Grey. El que va començar com una fanficció eròtica de Crepuscle s’ha convertit, amb 31 milions de còpies, en l’edició de butxaca més ràpidament venuda de la història. Un altre exemple el trobem amb After: el protagonista inicial no era el membre de One Direction, Harry Styles, situat en un univers alternatiu.

La imaginació ha estat amb els humans des que som humans. Potser és la nostra pròpia ambició o seguretat que ens fan creure que podem escriure una història millor que la que han creat els autors, o potser és la nostra necessitat d’abstracció que ens porta a imaginar-nos en un altre univers i investigar-hi les diferents possibilitats. Potser molta gent s’estiraria els cabells si sabés que William Shakespeare escrivia fanficcions, però la realitat és que les més cèlebres obres de l’escriptor anglès estaven basades en ficcions d’altres.

La literatura, com tot, canvia, i també ho fan les plataformes en les quals es distribueix. Al final, no és un canvi més gran que passar del paper al llibre electrònic. Qui sap si rere una portada de Wattpad s’amaga el pròxim premi Nobel de Literatura, o el que avui és un fluff de BTS serà el pròxim best-seller mundial.