Fa una setmana, a un canal de la televisió que no cal mencionar, feien referència al concert que va fer Louis Tomlinson a Fuengirola (Màlaga) i a les fans que vam anar al concert. Per parlar-ne, van portar a plató una psicòloga perquè analitzés el comportament de les fans. I va dir que les que acampaven complien el “típic perfil obsessiu”. I això no ha agradat al fandom.

Perquè el que va començar fent il·lusió (que ens mencionessin a la televisió) per l'alegria del festival, va acabar en regust amarg. Perquè si fem el que fem és pels nostres ídols que, en molts casos, tant ens han ajudat i a moltes han salvat la vida (literalment). I que una senyora a la televisió digui que som obsessives, no agrada a ningú. Però és que això no els passa, als homes. Perquè aquest perfil és el de les anomenades fangirls de grups de música o cantants, que sí, també poden incloure homes, però no és la gran majoria. 

En canvi, quan un munt d’homes criden en un partit de futbol són seguidors que s’emocionen, o quan fan cua durant hores i hores per comprar-se la nova samarreta de Messi al PSG són això, fans. Però quan nosaltres fem cua durant hores i hores per estar a primera fila en un concert, estem obsessionades.

@3dit_1996 Estoy harta de todas las tonterías #louistomlinson #1D ♬ original sound - keira

I això és el que més ens molesta, perquè per moltes de nosaltres, aquests artistes suposen una sortida de la vida quotidiana, i que sí, entenem que fer cua durant 10 dies per estar a primera fila en un concert pot no ser el més normal. Però tampoc ho és barallar-se en nom d’un equip de futbol o acampar per comprar la nova samarreta de Messi, o, com es feia abans, acampar per comprar els nous iPhones.

Segons el que penso jo, criticar-nos a tots entre tots acaba sent el mateix. Fans contra fans que en lloc d’entendre’ns ens llancem ganivets els uns als altres. Però som nosaltres mateixos els que creem aquest joc. Perquè la societat patriarcal així ho ha imposat. Que el que ens agrada a les dones sigui una obsessió, i que si els homes s’emocionen i criden perquè el seu jugador preferit ha deixat el seu equip, estan seguint els seus sentiments i val la pena posar-se així. Però si nosaltres plorem perquè One Direction s’ha separat, som histèriques i ploramiques.

@_niall_horan_ simplemente ✨ibai✨ #onedirection #ibaillanos #ibai #niallhoran #harrystyles #zaynmalik #louistomlinson #liampayne #fypシ #parati ♬ sonido original - Nialler

Però què voleu que us digui, els fans, siguem del que siguem, ens hauríem d’entendre més i deixar-nos de crítiques. Sobretot dels homes cap a les fangirls, que no, no val la pena criticar-nos si us eliminen de la Champions i sembla que us caigui el món a sobre. I d'això hauriem d'aprendre'n, perquè al final del dia, allò que seguim és el que ens fa il·lusió, i mai no agrada que et critiquin per allò que et fa feliç.