La cursa per la presidència als Estats Units queda marcada per un clar antagonisme entre candidats. Megamítings al ritme de YMCA de Donald Trump i la discreció de Biden —ferm en la necessitat de mesures de contenció contra la covid-19— evidencien una campanya de retrets i d’una forta polarització. Una de les principals polèmiques dibuixades durant la campanya Trump-Biden ha estat l’increment de vots anticipats i per correu.

L’encara president nord-americà ha posat en qüestió l’efectivitat real del sistema electoral, arribant a dir que, si no guanya, portarà els resultats als tribunals. Inevitablement, aquestes afirmacions transporten la societat nord-americana l’any 2000, quan George W. Bush i Al Gore van acabar als tribunals pel recompte de vots de l’Estat de Florida. 

Amb percentatges ínfims d’indecisos i un vaticini molt ajustat en Estats frontissa, que acabaran per determinar el futur del país, es preveu un escrutini emocionant. Tot i que algunes de les enquestes inclinen la balança a una victòria demòcrata, cap és una raó de pes per creure Joe Biden el nou president dels EUA.

En les darreres eleccions, Hillary Clinton guanyava en nombre de vots però no en nombre d’estats, malgrat les previsions favorables. Ara per ara, no s’espera una victòria clara per part de cap dels dos candidats, malgrat que les enquestes donen a Biden un 90% de possibilitats de guanyar.

De fet, Donald Trump ha insistit durant aquestes setmanes que només pot perdre aquests comicis si es produeix frau electoral. Aquestes afirmacions posen en alerta a la ciutadana estatunidenca davant la possibilitat que s’obri una crisi semblant a la protagonitzada l’any 2000 per Bush i Al Gore. El recompte de vots de l’estat de Florida va portar els dos candidats als tribunals i es va obrir una batalla judicial que va acabar un mes després de la celebració dels comicis, quan Gore va acceptar la seva derrota. 

Bush vs. Al Gore

Què va causar la controvèrsia pels vots a Florida l’any 2000? El sistema electoral nord-americà, el qual permet als estats emetre els vots de formes diferents. A Florida, en concret, el vot s’emetia amb el sistema anomenat “chad”, unes màquines amb què es perforava una targeta. A finals de la jornada d’aquell 7 de novembre de 2000, diversos funcionaris de Florida afirmaven que algunes de les màquines havien fallat.

I davant uns resultats molt ajustats, que donaven la victòria a Bush per només 537 vots, s’inicià la batalla. Els demòcrates reivindicaven que es repetís el recompte, aquest cop de forma manual. Davant la negativa dels encarregats del recompte, Al Gore i Bush van portar el cas a la Cort Suprema dels Estats Units. 35 dies després de les eleccions, el Suprem dictava a favor de Bush. 

Estratègies d’última hora 

El passat 27 d’octubre, Trump designava al Suprem la jutgessa conservadora Amy Coney Barrett. A pràcticament una setmana de la celebració de les eleccions. La recent nominació al càrrec, titulada per la Presidència, pot ser per a molts “un problema”. Així ho afirmava Judith Kelley, degana i professora a la Universitat de Duke, a Efe. Considera que el sistema és ara més fràgil que l’any 2000, perquè Trump, a més de ser objecte d’un judici polític (impeachment), el poder a la Casa Blanca s’ha degradat durant els darrers quatre anys, en termes democràtics. 

El fantasma del 2000, doncs, plana sobre el recompte d’aquest any. Vint anys després del judici Bush vs. Gore, Florida segueix sent un estat clau en l’elecció del president dels Estats Units. Un cop finalitzin les eleccions, les autoritats estatals tindran fins al 8 de desembre per resoldre qualsevol problema que pugui sorgir dels compromissaris del Col·legi Electoral; i el dia 14 els seus membres s’hauran de reunir als seus estats per votar formalment. Serà una decisió que el nou Congrés haurà d’avalar el 6 de gener.